01.07.2023 - 12:23
La historiadora i ex-presidenta de l’Amical de Mauthausen Rosa Toran s’ha mort a 75 anys arran d’una greu malaltia, segons que ha explicat l’entitat en un comunicat, en el qual destaca que Toran va ser “un referent insubstituïble pel seu coneixement, rigor, coherència, mestratge, generositat i amistat”. També l’Ajuntament del Masnou, on vivia des de feia més de 30 anys, ha expressat el seu condol a la família i amics de Toran, que va exercir de professora d’institut i va investigar especialment sobre la deportació dels republicans als camps nazis.
Con un inmenso dolor os comunicamos que Rosa Toran, compañera de Junta y expresidenta de @amauthausen, ha fallecido esta tarde como consecuencia de una grave enfermedad que le había impedido participar los actos del 78 aniversario de la liberación del campo de Mauthausen. pic.twitter.com/At5432YRH5
— Amical de Mauthausen (@amauthausen) June 30, 2023
Nascuda a Manresa, els pares i oncles de Toran van ser represaliats pel franquisme. El seu oncle va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va morir. L’any 1983 es va doctorar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser professora d’història en uns quants instituts. Va estudiar la política municipal de l’Ajuntament de Barcelona durant la Restauració Borbònica i la Segona República espanyola, així com l’acció política de les dones, treballs pels quals va rebre premis. Moltes obres les va fer en col·laboració amb Cèlia Cañellas, amb qui va publicar uns quants llibres i col·laborar en moltes obres col·lectives. També va participar amb regularitat en premsa i revistes especialitzades.
Va ser presidenta de l’Amical de Mauthausen i va ser comissària d’unes quantes exposicions. També va investigar la deportació i la vida als camps nazis, amb la publicació dels llibres Vida i mort dels republicans als camps nazis, Mauthausen: crònica gràfica d’un camp de concentració i Els camps de concentració nazis: paraules contra l’oblit.
L’any 1988 va obtenir la Borsa d’Estudis Agustí Duran i Sanpere, en el marc dels Premis Ciutat de Barcelona. L’any 2003 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo, d’història de l’educació, pel llibre Dolors Piera, mestra, política i exiliada, amb Cèlia Cañellas. L’any 2015 va guanyar el premi Bages de Cultura per la seva trajectòria professional i pels seus treballs sobre els republicans que van lluitar contra el nazisme a l’estat francès. En els darrers anys va publicar uns quants llibres d’història del Masnou.
El 2021, amb Cèlia Cañellas, va publicar l’obra Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona, que va rebre el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, concedit per Grup 62 i l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
Políticament, va militar a ICV i posteriorment a En Comú Podem, del qual n’era coordinadora local.
