S’ha mort Merche Mar, l’última vedet del Paral·lel

Merche Mar, considerada per molts “l’última gran vedet del Paral·lel” de Barcelona, artista fidel durant dècades a El Molino, s’ha mort arran d’un ictus que va sofrir fa uns dies, segons que han explicat a Efe fonts properes a Merche Mar, que sempre va amagar la seva edat.

Va començar la seva carrera a la sala El Molino, de molt jove, sense antecedents teatrals a la seva família, en un moment, l’any 1965, en què despuntaven artistes com Johnson i Escamillo, amb qui va actuar.

En alguna ocasió havia explicat que va estudiar en un col·legi de monges, on va aprendre piano i ballet. A tretze anys va debutar tocant l’acordió, després de convèncer durant unes proves de selecció a qui era propietària i directora d’El Molino, doña Vicenta.

Acompanyada pel seu pare, va superar totes les proves de cant, ball i acordió.

En la seva trajectòria, va intervenir en espectacles com ara Rubias y morenas, La flauta del faraón, Las pícaras molineras, Béseme donde quiera, Taxi al Molino i Pluma y peineta, últim muntatge abans del tancament de la sala el 1997, encara que, posteriorment, el 2010, va tornar a El Molino, en la seva reobertura, per actuar d’amfitriona amb “Llengua viperina” en Made in Paral·lel.

En declaracions a Efe, l’agitador cultural Joan Estrada ha lamentat la mort de l’artista, a qui ha qualificat d'”autèntic símbol de Barcelona”, una dona “simpatiquíssima, propera, que a El Molino el primer que feia era guanyar-se a les dones que hi havia entre el públic, convertint-les en la seva còmplice”.

Bona companya de les seves companyes, des de La Maña a Amparo Moreno, segons Estrada, era també “solidària, sense anar mai d’estrelleta de res”.

En la seva llarga carrera, també va actuar en sales d’arreu de l’estat espanyol, però també a la televisió i al cinema.

L’any 2005 va publicar el llibre de memòries El Molino. Històries d’una vedette.