04.06.2017 - 13:30
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
L’escriptor Juan Goytisolo ha mort als 86 anys d’edat al seu domicili de Marrakech envoltat dels seus afins, segons va informar l’agència literària Carmen Balcells.
Goytisolo va rebre el Premi Cervantes en 2014, màxim guardó de les lletres en llengua castellana.
Autor d’una extensa i variada obra narrativa i assatgística, les seves primeres novel·les es consideren adscrites al realisme crític.
Va conrear gèneres com el reportatge, la literatura de viatges o les memòries.
Va estudiar Dret i va ser assessor literari de l’editorial Gallimard a París, i entre 1969 i 1975 va començar a impartir classes de literatura en universitats de Califòrnia, Boston i Nova York.
Entre les seves obres destaquen la trilogia composta per ‘Señas de identidad’ (1966), ‘Reivindicación del conde don Julián’ (1970) i ‘Juan sin Tierra’ (1975), en la qual la crítica social es barreja amb el subjectivisme i els salts temporals.
Va publicar dos llibres autobiogràfics en la dècada dels vuitanta, ‘Coto vedado’ (1985) i ‘En los reinos de Taifa’ (1986).
En ‘Makbara’ (1980) sorgeix el mestissatge cultural i la influència del món àrab.
A més del Cervantes, va obtenir el Premi d’Assaig i Poesia Octavio Paz en 2002, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 2008, el Premi de les Arts i les Cultures de la Fundación Tres Culturas en 2009, i el Premio Quijote de les Letras Españolas a l’obra de tota una vida de l’Associació Col·legial d’Escriptors d’Espanya (ACE) en 2010.
Va viure de prop els conflictes de Bòsnia i Txetxènia, entre els anys 1993 i 1996, la qual cosa es va traduir en una sèrie de reportatges publicats en el diari ‘El País’ i en la novel·la ‘Cuaderno de Sarajevo’ (1933), en la qual abandona la ficció per fer un relat compromès amb la tragèdia humana de la qual va ser testimoni.
Com a coneixedor i estudiós del món àrab, va contribuir, a través de diversos articles i assajos, a donar a conèixer a Europa la realitat d’aquests pobles i va treballar per aconseguir que la Unesco declarés la plaça de Xemáa el Fná de Marrakech com a Patrimoni Oral de la Humanitat.
