S’ha mort l’empresari José María Ruiz-Mateos a vuitanta-quatre anys

L’empresari José María Ruiz-Mateos s’ha mort a Madrid a vuitanta-quatre anys, segons fonts de l’Ajuntament de Rota (Cadis), d’on era natural i on serà enterrat. Natural de Rota (Cadis), Ruiz-Mateos va començar la seva trajectòria empresarial a Jerez de Frontera i va ser fundador de Rumasa, entramat empresarial amb desenes de companyies, formats, entre d’altres, per bancs. Un dels fets més coneguts de la biografia es va produir al febrer del 1983 quan el govern socialista de Felipe González, recentment constituït, va decidir expropiar el conglomerat empresarial Rumasa, que en aquell moment comptava amb 700 empreses i 65.000 treballadors.

José María Ruiz-Mateos havia patit en els darrers temps un deteriorament en el seu estat de salut, fins que aquest dilluns ha mort a l’hospital Santa María del Puerto del Puerto de Santa María, a Cadis.

José María Ruiz-Mateos havia patit en els darrers temps un deteriorament en el seu estat de salut, fins que aquest dilluns ha mort a l’hospital Santa María del Puerto del Puerto de Santa María.

Entre les empreses més conegudes que va fundar Ruiz-Mateos a través de Rumasa, hi havia Galerías Preciados, els magatzems Sears a l’Estat, les botigues de luxe Loewe, bodegues a Andalusia i la Rioja i el Banco Atlántico, com una de les propietats més destacades del grup.

L’expropiació de Rumasa va portar Ruiz-Mateos a fugir de la justícia espanyola i refugiar-se a Londres i Frankfurt, fins que se’l va acabar extradint per ser jutjat. També va comportar el seu enfrontament públic i notori amb l’aleshores ministre d’Economia i Hisenda, Miguel Boyer, a qui va agredir davant els mitjans de comunicació al crit de “Que te pego leche!”, que s’acabaria fent molt conegut, o acudint disfressat de personatges coneguts, com Superman, en actes públics per reclamar que se li retornessin les empreses expropiades. Segons el govern espanyol, Rumasa tenia un forat de més 100.000 milions de pessetes i arrossegava un deute fiscal de 20.000 milions, i a més, els seus bancs estaven exposats a un gran risc.

Anys més tard, Ruiz-Mateos i la seva família van intentar iniciar una segona aventura empresarial intentant reflotar les empreses més conegudes del grup i iniciant una campanya per obtenir finançament. Finalment, però, Nueva Rumasa va acabar en concurs de creditors al 2011. Entre les marques més conegudes, s’hi trobaven els flams Dhul i els productes làctics Clesa, Cacaolat, Letona i Tranchette; a més d’hotels a Balears i Canàries, bodegues a La Rioja i Caves Hill, de DO Penedès, entre d’altres. A més, la família també va tenir el Rayo Vallecano, de la qual la seva dona, Teresa Rivero, en va ser la presidenta, convertint-se en l’única màxima mandatària d’un club de futbol de Primera Divisió.

En relació al club de futbol, el jutjat 45 de Madrid va imputar José Maria Ruiz Mateos, i el seu fill Javier com a suposats autors de tres delictes fiscals. En concret, el jutge els atribuïa delictes de falsedat documental a les actes de les juntes d’accionistes del club, d’evasió de 21,68 milions d’euros a Hisenda i la Seguretat Social entre els exercicis 2004-2008, i alçament de béns en utilitzar recursos de Clesa per pagar la publicitat d’aquesta empresa a la samarreta de l’equip.

D’altra banda, l’any passat, una investigació el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va permetre esbrinar que sis comptes del LGT Bank de Gibnera, inicialment atribuïdes a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, pertanyien en realitat a Ruiz-Mateos, i un altre dels fills de José María Ruiz-Mateos, José María Ruiz-Mateos Rivero, va ser absolt al juny de l’any passat per una suposada estafa fiscal a Nova Comarcal de Reus a finals dels 90.

La sentència va resoldre que no es podia demostrar l’existència dels delictes que s’imputaven als acusats, el fill de l’empresari i tres persones més, i els va eximit dels tres anys i mig de presó que sol·licitava la fiscalia i de pegar una indemnització que els exigia la firma Prograsa, que s’enfilava fins als 243.000 euros.