S’ha mort el pintor Francesc Todó, un dels representants de l’avantguarda figurativa de postguerra

El pintor Francesc Todó, una de les figures més destacades de l’art català de postguerra, s’ha mort aquest diumenge. L’artista hauria fet 94 anys avui. Francesc Todó va experimentar el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura i es va convertir en un dels representants de l’avantguarda figurativa de postguerra. Va néixer a Tortosa i als 9 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on va estudiar a l’escola Llotja, on va prendre la decisió de convertir-se en pintor. L’any 1946 va fer la seva primera exposició a la Sala Vinçon en el que va ser el principi d’una llarga i fructífera carrera, que el va portar a exposar en diversos museus d’arreu del món.

Francesc Todó va participar als Salons d’Octubre i el 1952 va guanyar el premi de gravat Rosa Vera i el 1954 l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz. Posteriorment, després d’obtenir una beca, va viatjar per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra i va participar als Salons de Maig de Barcelona.

L’artista va exposar sovint a Madrid, París, Palma, Bilbao, València, Illinois, Cali i Mèxic DF. Va obtenir una beca March el 1965 i el 1969 va ser professor de pintura a la Universitat dels Andes de Bogotà, on també va exposar.

Francesc Todó va realitzar les escenografies ‘Una voce in off’ (1962) de Xavier Montsalvatge i ‘Bestiari’ (1977) de Joan Oliver, entre d’altres, i va conrear el gravat, el monotip, el dibuix i la pintura. Després d’un postimpressionisme convencional, l’artista va passara una figuració esquemàtica de les màquines complexes i pulcres i, posteriorment, va evolucionar cap a unes representacions clares, planes i precises de temes intimistes i nostàlgics que ell anomena ‘La Catalunya tronadeta’.

El 2001 va rebre la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria artística i el 2006 la sala Vinçon va acollir l’exposició ‘Todó-Vinçon / 1994-2006’. El 2015. També, el Museu de Tortosa va dedicar-li la gran retrospectiva ‘Francesc Todó. Segle XX – Segle XXI’.