27.09.2021 - 15:14
|
Actualització: 27.09.2021 - 18:22
L’arxiver, historiador i poeta català Jesús Massip (Roquetes, 1927), ha mort als 94 anys. El 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi, entre altres, per a projectar al conjunt de Catalunya la singularitat cultural de les Terres de l’Ebre, ha destacat en un piulet la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
Ha mort Jesús Massip, arxiver, historiador i poeta català. El 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi, entre altres, per projectar al conjunt de Catalunya la singularitat cultural de les Terres de l'Ebre. El meu condol a la seva família i amics. https://t.co/E6LvAoqMSo
— Natàlia Garriga (@natalia_garriga) September 27, 2021
També la Institució de les Lletres Catalanes i la presidenta del parlament i exconsellera de Cultura, Laura Borràs, ha mostrat el condol a Twitter per la mort de Massip.
Lamentem la mort de l'arxiver, escriptor i historiador Jesús Massip (Roquetes, 6 de febrer de 1927), distingit amb la Creu de Sant Jordi. el 2015. El nostre condol a la família i amics. pic.twitter.com/Vv9ixwN38M
— Lletres catalanes (@lletres) September 27, 2021
Sento una gran tristesa en assabentar-me de la mort de Jesús Massip.
“No et puc trobar. T’espero -com el desert la pluja-: desesperadament amb esperança”.
Et trobarem, amb esperança, en la teva obra i en els teus, Jesús.
Una abraçada a la família i amics. DEP pic.twitter.com/YaVjwhEL11— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) September 27, 2021
Massip va ser director del Museu-Arxiu de Tortosa des del juny de 1960 i fins al 1992, i de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, també de Tortosa, a més d’autor de treballs bibliogràfics tant de caràcter històric com potètic, com Llibre d’hores (1988) i Cendra vivent (2002). Massip era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Del 1974 al 1983 va ser professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa (UNED). Entre el 1960 i el 1980 va ser delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa. Amb Gerard Vergés, va fundar la revista literària Gèminis (1952-62), i era membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret (1983).
En el camp de la investigació filològica i jurídica es va especialitzar en el codi Costums de Tortosa, del qual en va publicar una edició crítica el 1996 i l’estudi La gestació de les Costums de Tortosa (1984). Va ser també autor de les obres El catàleg de l’Arxiu Territorial de Tortosa de 1574 (1987), Inventari de l’Arxiu Històric de Tortosa (1995), resultat de la important tasca de catalogació que feu en aquesta institució i El tresor de la catedral de Tortosa i la guerra civil de 1936 (2003).
Com a poeta, és autor de Libro de ausencias (1962), Llibre d’hores (1989), Cendra vivent (2002) i La terra encesa (2012). Va traduir al castellà el Cant espiritual, d’Ausiàs Marc (1963).
