03.12.2024 - 21:40
Ara fa mil anys l’aleshores totpoderós abat Oliva, un dels personatges més interessants de l’edat mitjana catalana, va començar una expansió de conseqüències incalculables per al monestir de Ripoll. L’abat va enviar tot un seguit de monjos fins a la muntanya de Montserrat amb l’encàrrec de construir-hi un monestir. Així va ser com el 1025 es van posar els fonaments del que ara coneixem com el cor espiritual de Catalunya: Montserrat. Segurament l’abat no va arribar a pensar mai que el santuari i la veneració per la Mare de Déu acabarien fent ombra al totpoderós monestir de Ripoll, però mil anys després, el poder d’atracció de Ripoll, el del conjunt format per Poblet i Santes Creus i el de Núria no tenen ni punt de comparació amb la fascinació que exerceix Montserrat.
Sense cap mena de dubte la seva història única, el manteniment de l’escolania, la immensa i selecta biblioteca i la devoció a la Mare de Déu són alguns dels elements essencials que en marquen la singularitat. Però, a tot això, hi hem d’afegir la majestuositat de la muntanya de Montserrat mateix, un conjunt geològic inigualable, paradís per als escaladors, per als geòlegs, botànics, excursionistes i els simples afeccionats a la natura. Aquesta comunió entre la muntanya i el monestir el converteixen en un espai inigualable que ha estat font d’inspiració literària més d’una vegada. I no parlem dels texts que s’han escrit entre les seves parets –entre els quals, una bona part dels assaigs sempre interessants de monjos com ara Josep Massot i Muntaner i Hilari Raguer–, sinó del fet que el monestir també ha esdevingut un escenari important en la literatura catalana contemporània.
La coincidència a les llibreries de la reedició de Les torres del cel, de Coia Valls (Rosa dels Vents), i de la novel·la La muntanya del tresor, de Martí Gironell (Columna), és una bona ocasió per a repassar aquestes dues novel·les i més d’ambientades al monestir. Cal destacar que Valls i Gironell són dos dels exponents principals del gènere de la novel·la històrica a casa nostra i que totes dues novel·les se circumscriuen a aquest gènere literari, encara que estiguin separades per un espai temporal de quasi nou segles. La novel·la de Valls se centra sobretot en els primers anys de la construcció del monestir, i, en el cas de Gironell, l’acció se centra sobretot en els tres anys de la guerra del 1936-1939.
I és important destacar-ho perquè tot i que a casa nostra hi ha hagut autors que n’han fet, i amb molt bons resultats i molts lectors, la novel·la històrica continua essent menyspreada per una part de la crítica literària, tot sovint tan distanciada (incomprensiblement) dels gèneres populars. Fem atenció per un moment a les dues novel·les. En el cas de Les torres del cel, ens trobem amb un personatge molt fort, molt marcat, Dalmau Savarés, que rep l’encàrrec de l’abat Oliva d’anar a fundar un nou monestir a Montserrat. Malgrat que hi ha personatges secundaris molt interessants, Savarés és el protagonista absolut de la història, situada en un dels períodes més desconeguts de la nostra història, el segle XI. Aquesta és una altra de les curiositats importants de Catalunya: del rei en Jaume I cap endavant, tot és molt més estudiat i documentat, però, en canvi, hi ha molts períodes de la nostra història molt més desconeguts, especialment tot el temps comprès entre la caiguda de l’imperi romà i l’arribada al poder del Conqueridor.
Valls retrata molt bé les dificultats que es van trobar els monjos desplaçats fins a Montserrat, però un dels grans encerts del llibre és el turment interior que viu el protagonista per culpa del seu passat i també per les contradiccions de la manera d’acostar-se a Déu. I al mig de tot aquest desgavell personal i espiritual, l’escenari d’una Catalunya en plena reconquesta i expansió i que assentava els fonaments per a una nova manera de fer en un dels pocs moments en què les dones han tingut realment poder, amb Ermessenda de Carcassona (972-1058) com a figura cabdal de l’època.
En el cas de la novel·la de Martí Gironell, ens endinsem en un dels períodes més complicats i compromesos del monestir: la guerra del 1936-1939. Un dels riscs reals d’aquell moment era que Montserrat acabés saquejat o incendiat com va passar amb tantes esglésies més de la rereguarda republicana. Per evitar que passés, la Generalitat va comissar el monestir per salvaguardar-lo per al poble. Molts monjos que hi vivien van aconseguir de salvar la vida, tot i que no tots. Els qui optaren per anar al bosc aviat van ser descoberts i en molts casos, afusellats. Carles Gerhard serà el comissari encarregat de mantenir Montserrat en ordre i fer-lo productiu a més d’un hospital de campanya de primer ordre.
Gironell opta per un protagonista singular: un nen que quan comença la novel·la té onze anys, Bernat Nomdedéu. Ha estat afillat a Montserrat després d’una complicada vida familiar que anirem descobrint com un misteri més de la novel·la i serà a través dels seus ulls que coneixerem la història, atès que la família Gerhard l’acollirà com un més els anys que ells són al monestir. Així, amb aquesta mirada infantil de gran tendresa i vivacitat, anirem descobrint els anys de la guerra a Montserrat, però també el pas d’alguns personatges essencials de la història del moment: el president Companys, el president Azaña o el poeta Manuel Altolaguirre, a més de nombrosos consellers de la Generalitat són alguns dels personatges amb qui haurà de conviure en algun moment Bernat Nomdedéu en aquesta novel·la històrica, que també és una novel·la d’iniciació.
Malgrat l’aparició d’aquestes dues novetats tan destacades, Montserrat ha inspirat més històries de tota mena per a grans i per a petits. De fet, els més menuts poden tenir una molt bona aproximació a la contrada gràcies a l’aportació d’Araceli Segarra. La muntanyenca catalana fa temps que combina la passió pels cims amb la literatura per als més menuts, i així va ser com va sorgir el llibre La Tina a Montserrat (la Galera), una aventura més de la noia, que en aquest cas té de company de descobertes un jove aspirant a monjo.
També Màrius Serra va optar pel territori per ambientar una de les novel·les lúdico-criminals de la sèrie Comas i Coma. És Fora de joc a Montserrat (Columna), en què un dels monjos del monestir mor misteriosament durant la celebració del Ludocànon, una trobada internacional d’experts en jocs de taula amb l’objectiu de triar els cent millors jocs de la història. Però al vespre del primer dia, quan els quinze jutges són a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l’hotel Abat Cisneros, on s’allotgen. A partir d’ací, algunes altres morts accidentals de monjos potser no ho són tant i com sempre no hi pot faltar també la reivindicació lingüística.
Hi ha un altre episodi històric amb què s’ha especulat molt i que ha fet exercitar la ment dels novel·listes: la visita de Hienrich Himmler, lloctinent d’Adolf Hitler, a la recerca del sant Greal, que es considerava que podria ser amagat a Montserrat. Ens en parlen amb dues perspectives molt diferents tant Santi Baró a L’informe Ahnenerbe (Edicions B) com la Montserrat Rico a L’abadia profanada (Columna). Les dues novel·les combinen la història amb l’enjòlit.
I encara dues curiositats més per a veure que Montserrat ha estat ben lligada a la literatura de ficció: el 2018 l’editorial Voliana va decidir reeditar una novel·la poc coneguda de Josep Maria Francès (1891-1966), Retorn al sol. És una novel·la de ciència-ficció que segons que explica l’editorial mateixa, narra els conflictes que es viuen a Subolesa, la Catalunya del futur, més de dos segles després d’un cataclisme mundial que va glaçar la capa exterior de la Terra i va obligar els supervivents catalans a construir la nova nació dins les entranyes de Montserrat. L’obra porta el curiós subtítol de novel·la de fantasia i sàtira.
La segona curiositat té a veure amb la projecció internacional de Montserrat com a escenari. Dan Brown, l’autor de El codi Da Vinci, fins i tot hi ambienta alguns capítols de la seva novel·la Origen, que també té com a escenaris Barcelona, Bilbao, el museu Guggenheim i la Sagrada Família, entre més indrets. Una prova més que Montserrat és un espai amb molta màgia per a ambientar-hi tota mena d’històries.
