12.06.2018 - 16:23
Montserrat ha inaugurat l’exposició sobre els plànols de la reconstrucció de la basílica, que daten del 1877. Després d’un minuciós treball de restauració a causa del mal estat en què es trobaven, la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat mostrarà fins el 29 de juny uns documents inèdits que van comptar amb la participació d’Antoni Gaudí, que en aquell moment era estudiant de quart d’arquitectura i treballava per l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano.
L’exposició mostra els plànols originals restaurats, fulls amb les hores de treball dels arquitectes, factures del material utilitzat, però també un dietari del mateix Gaudí en què ‘explica la cronologia i les hores que va dedicar a dibuixar’, segons ha relatat el comissari de la mostra i arxiver de Montserrat, Josep Galobart. Segons el comissari, la relació professional de Gaudí amb Montserrat va ser de ‘desacord’ per la mala relació que tenia amb el fill de Francesc de Paula Villar Lozano, que era l’encarregat de supervisar les obres al monestir.
Sis vitrines mostren, des d’aquest dimarts, els plànols inèdits de la reconstrucció de la basílica de Montserrat, que daten de l’any 1877. Els plànols mostren, d’una banda, la construcció de l’absis de la basílica –que inclou el cambril de la Mare de Déu–, i, de l’altra, el projecte de reforma de les cobertes de l’edifici. La direcció de la reforma anava a càrrec de l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano, però l’autor dels dibuixos és Antoni Gaudí, que en aquell moment era estudiant d’arquitectura i treballador de Villar.
Fins fa poc els plànols es trobaven al dipòsit de documentació econòmica del monestir i, segons ha relatat el comissari de la mostra, Josep Galobart, havien quedat ‘oblidats’. Malgrat que es coneixia la seva existència per unes fotografies fetes el mateix any 1877 per fer promoció del projecte i recollir diners per poder-lo finançar, ‘els plànols originals van quedar amagats i gairebé perduts’. Josep Galobart ha explicat en declaracions a l’ACN que l’any 2004 aquests plànols es retroben, s’identifiquen i es comencen a estudiar. A partir d’aquí, Montserrat va encarregar l’any 2017 la restauració dels plànols per, finalment, treure’ls a la llum en una exposició.
Una de les restauradores dels plànols, Àngels Borrell, de l’estudi B2, ha relatat que els documents ‘estaven fets un desastre’. Borrell ha detallat que el principal problema amb què s’han trobat és que els plànols ‘estaven reforçats per darrere amb un cartó i això va provocar que els documents es trenquessin i es fessin esquerdes enormes’. A més, la restauradora ha explicat que els plànols es trobaven enrotllats, un fet que ‘segurament va fer que les esquerdes encara es pronunciessin més’. Segons Borrell, el treball de restauració ha estat ‘molt laboriós’ i han hagut de dedicar un mes de feina per a cada plànol.
Una de les curiositats de la documentació que ha sortit a la llum és que el projecte original mai es va arribar a executar. Segons el relat de Galobart, en el moment de començar a executar els treballs de la construcció del cambril, es va morir l’aleshores abat de Montserrat Miquel Muntadas. ‘El seu successor va voler tirar endavant el projecte però resulta que el cost del cambril interior era molt elevat, sobretot per la decoració interior amb marbres, relleus i escultures’, ha explicat el comissari. Davant d’aquesta situació, Montserrat va encarregar al fill de l’arquitecte Villar Lozano, Francesc de Paula Villar Carmona, que ‘simplifiqués el projecte’. D’aquesta manera, el resultat final ‘no correspon als dibuixos originals de Gaudí’ tot i que Galobart ha explicat que ‘el rerefons i alguns elements són els mateixos’.
La relació de Gaudí amb Montserrat
El comissari de la mostra, Josep Galobart, ha relatat que la relació d’Antoni Gaudí amb Montserrat és de ‘devoció’, sobretot per la ‘seva veneració a la Mare de Déu’. De fet, Gaudí pertanyia a la Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Per contra, Galobart ha relatat que la relació laboral i professional de Gaudí amb Montserrat va ser de ‘desacord’.
Aquesta difícil relació s’explica, bàsicament, per la relació entre Gaudí i Francesc de Paula Villar Carmona, el fill de l’arquitecte Villar Lozano. En el moment que Carmona es fa responsable de les obres que s’efectuen a Montserrat per la marxa del seu pare a treballar en el projecte de la Sagrada Família, es produeix ‘el desacord’. Segons Galobart, Lozano frena alguns projectes de Gaudí com ara el projecte d’una tomba pel comte Güell que s’havia de construir a Montserrat.
A més, Gaudí va tenir una altra mala experiència a Montserrat amb la construcció del primer misteri de Glòria del Rosari Monumental. Galobart ha relatat que la Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat li encarrega que construeixi el primer misteri, però Gaudí ‘només va arribar a construir-ne la meitat’. Les qüestions econòmiques es van sumar a ‘una incomprensió per part d’un sector de monjos del monestir, però també d’una sèrie de devots de la Mare de Déu que no van entendre el projecte de Gaudí’.
