Montserrat torna a exhibir les pintures del Cambril de la Mare de Déu, molt deteriorades pel pas del temps

El trànsit de pelegrins, la humitat i el pas del temps han causat que les pintures del Cambril de la Mare de Déu de Montserrat s’hagin ennegrit i hagin perdut la tonalitat dels colors originals. Són pintures fetes per Josep Obiols entre el 1943 i el 1944, i la cúpula del Cambril la va pintar Joan Llimona el 1898. Un equip de conservadors i restauradors les restauren, una feina molt laboriosa i minuciosa, ja que, tal com ha explicat un dels conservadors, Aleix Barberà, “estem davant d’obres molt importants del patrimoni català”. A banda de la brutícia, els tècnics també han trobat capes de vernís i materials afegits que desvirtuaven la tècnica de l’artista.

Just als peus de la imatge de la Mare de Déu, s’hi troben unes avantsales que flanquegen el Cambril de Montserrat. Les pintures murals que hi ha en aquestes sales les va fer entre el 1943 i el 1951 Josep Obiols. El pintor va utilitzar la tècnica del fresc i la va combinar amb la pintura acrílica. Per altra banda, a la cúpula del Cambril s’hi troba la pintura coneguda com a “Apoteosi de la Mare de Déu de Montserrat”, una obra feta per Joan Llimona el 1898. Es tracta d’una pintura feta sobre tela que posteriorment es va adherir a la superfície de la cúpula.

Totes aquestes pintures presentaven un avançat estat de deteriorament. Des de començament d’enguany, un equip de conservadors i restauradors treballa per a retornar la llum i la tonalitat dels colors a les pintures. Uns treballs molt “laboriosos i minuciosos” que és previst que estiguin llestos abans de Setmana Santa.

Barberà explica que els dos casos –el de les pintures d’Obiols i de Llimona– tenen casuístiques diferents. En el cas de les pintures d’Obiols, el restaurador explica que es tracta d’una zona de pas, ja que són les avantsales per on passen els visitants per anar a venerar la imatge de la Mare de Déu. Per això, explica Barberà, s’hi han trobat “molts cops i abrasions” i també “restauracions anteriors i repintades que volien intentar amagar els desperfectes”. L’objectiu dels treballs és eliminar aquestes capes anteriors i netejar tota la brutícia que hi ha acumulada.

De fet, Barberà explica que, a diferència del que es pensava fa uns anys, els criteris actuals indiquen que cal retirar tot allò que no és original i diu que totes les capes que s’havien afegit a les pintures originals d’Obiols desvirtuaven moltíssim la tècnica de l’artista. El restaurador exposa que la tècnica del fresc que va utilitzar l’artista és molt transparent i lluminosa, però que els afegits que s’hi havia fet donaven l’aparença d’unes pintures molt plastificades i gairebé no semblaven frescos.

En relació amb la cúpula de Llimona, el tècnic restaurador de l’obra diu que com que era en espai de molt alçat, no presentava cops o deteriorament pel pas dels pelegrins. En aquest cas, assegura que, bàsicament, hi havia molta acumulació de sutge i brutícia, sobretot pel fum de les espelmes i els ciris. Barberà diu que fan una neteja superficial de les pintures i que el canvi que es veu és “espectacular”, ja que es recuperen la llum de les pintures.