Montserrat rebutja d’indemnitzar Hurtado perquè els fets denunciats han prescrit i no s’han enjudiciat mai

Montserrat rebutja d’indemnitzar Miguel Ángel Hurtado, la víctima que va destapar els abusos sexuals a l’abadia, perquè argumenta que la responsabilitat civil dels fets denunciats ha prescrit i aquests fets no s’han enjudiciat mai. “Els fets que s’atribueixen al difunt germà Andreu Soler mai han estat enjudiciats i, per tant, jurídicament queden emparats per la presumpció d’innocència. De fet, el germà Andreu sempre havia negat els fets i no han tingut un judici. Mai s’ha pogut defensar”, diu la defensa de l’abadia en un escrit en resposta a la demanda d’Hurtado, que reclama una indemnització de 150.000 euros per les seqüeles sofertes.

En l’escrit, avançat per El Periódico i per TV3 i al qual ha tingut accés l’ACN, l’abadia diu que els suposats abusos que Hurtado va rebre entre el 1998 i el 1999 no foren mai denunciats. Ara demana una indemnització als qui van ser responsables de l’abadia, Josep Maria Soler i Sebastià Bardolet, per “suposadament haver ocultat uns fets sobre els quals no existeix declaració prèvia de responsabilitat penal”, diu l’abadia, que recorda que el germà Andreu “sempre havia negat els fets, no admetent la culpa”. “Actes que mai van ser enjudiciats i, per tant, prescrits penalment i civil. No es pot atribuir culpa o negligència a l’actuació dels demandats per uns actes d’un tercer no enjudiciats”, diu.

I afegeix que “les actuacions que se’ls pretén atribuir no poden qualificar-se d’ocultació i, si fos el cas, també haurien prescrit per haver transcorregut en excés el termini d’un any”. En concret, remarca que Montserrat va “complir amb discreció, que no ocultació, les peticions que li havia fet per carta Hurtado“.

Alhora, la defensa de Montserrat al·lega que l’informe que aporta Hurtado emès per un psiquiatre “presenta la imatge d’una persona que no es correspon a la realitat”. “Resulta incomprensible que la diagnosi de l’informe es basi únicament en els abusos soferts”, diu l’escrit, que fa referència a la situació personal d’Hurtado quan va descobrir la seva homosexualitat no acceptada d’ençà que tenia tretze anys, la tensa situació familiar que es va acabar desencadenant amb el divorci dels pares i la posterior defunció del pare i l’enuig que va patir quan va saber que Andreu mai respondria pels seus actes. Encara més, considera la quantitat reclamada “improcedent, desproporcionada i exorbitant, sense empara probatòria que la pugui justificar”.

Hurtado constata que, amb aquest escrit, l’abadia se’n desdiu i desautoritza la comissió de transparència que va concloure que hi va haver dotze víctimes d’abusos sexuals en trenta anys a Montserrat.