Montserrat recupera una obra renaixentista trobada totalment destrossada en una ermita

Uns treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna, la més propera al Monestir de Montserrat, van permetre de localitzar, l’any 2022, un conjunt format per nou rajoles renaixentistes. L’obra es trobava totalment destrossada i fracturada en més de cinc-centes peces. Després d’una restauració “complicada”, l’obra s’exposa ara recuperada al Museu de Montserrat. En declaracions a l’ACN, el seu director, Xavier Caballé, en subratlla la importància perquè “ajudarà a explicar un dels moments més foscos de la història de Montserrat: la Guerra del Francès”. “Quan les tropes napoleòniques van destruir el monestir, arrasar les ermites i, fins i tot, van matar ermitans”, explica. De fet, el símbol de Montserrat, al centre de l’obra, estava destrossat a cops de mall.

La part de l’obra més fragmentada era la central, que precisament té el símbol de Montserrat amb la serra de Bastidor: una sola rajola, de 30×30 centímetres, fragmentada en més de 70 peces. “És la prova física i evident de l’acarnissament de les tropes napoleòniques cap als elements simbòlics del monestir de Montserrat”, explica el director de l’obra arqueològica, Jordi Roig. De fet, segons diu, això ha fet que aquesta part hagi estat pràcticament irrecuperable i s’hagi hagut de reconstruir durant el procés de recuperació.

Segons Roig, la feina de restauració, a càrrec d’un equip d’arqueòlegs del Departament de Cultura, ha estat “com la d’un puzle”: “Reconstruir trosset a trosset, de mica en mica, fragment a fragment, cadascuna de les rajoles que formaven aquest plafó”. La procedència de les rajoles era el Monestir de Montserrat i al segle XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l’ermita de Santa Anna. El conjunt es podrà veure ara a l’espai de la Finestra Oberta del Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat.

El passat ermità de Montserrat

La de Santa Anna és l’ermita més gran i la més accessible de les catorze que hi ha a la Muntanya de Montserrat. Es va edificar a finals del segle XV, en temps de l’abat Cisneros. Actuava com a capella de referència pel fet de ser la més propera al Monestir i la de dimensions més grans. “És l’anomenada parròquia dels ermitans”, segons el director del Museu de Montserrat, Xavié Caballé, qui explica que “hi anaven un cop per setmana -el diumenge- per confessar-se amb el vicari, oir missa, i escoltar la lliçó espiritual del monjo, que era el representant de l’abat i superior directe dels ermitans”. Va ser destruïda i abandonada el 1811, arran dels esdeveniments de la Guerra del Francès i de la presa del monestir i la muntanya per l’exèrcit napoleònic.

Els treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna s’han allargat durant cinc anys i ara es troben a l’etapa final. L’objectiu ara és completar els treballs per museïtzar l’ermita i fer-la visitable.