Montserrat estrena una sardana de Serracant per continuar la commemoració del mil·lenari

Montserrat ha estrenat avui la sardana Montserrat, mil anys!, del compositor Josep Maria Serracant. La peça ha estat interpretada per la Bellpuig Cobla a resguard de la pluja, que ha fet acte de presència quan s’havia de fer la mostra de cultura popular. Aquest ha estat un dels moments destacats del segon dia d’actes del mil·lenari, que ha començat amb una litúrgia solemne a la basílica de Santa Maria per commemorar el naixement de la Mare de Déu. Els Castellers de Vilafranca han fet un pilar de cinc dins la basílica.

L’abadia de Montserrat va inaugurar ahir al vespre la celebració dels seus mil anys d’història ininterrompuda amb un acte civil multitudinari que va aplegar 600 persones a la basílica de Santa Maria. És el primer d’un miler d’activitats religioses, culturals i socials programades fins el 8 de desembre de 2025. Els punts culminants de l’acte, que va encapçalar el president de la Generalitat, Salvador Illa, van ser l’estrena d’un videomapatge a la basílica i un espectacle de drons a l’exterior acompanyat del cant del Virolai. Durant els parlaments, Salvador Illa va destacar que Montserrat era un dels grans referents simbòlics del país i que el món necessitava més que mai els valors que representava, com ara el diàleg i l’entesa.

“Benvolguts germans i germanes. Amb aquest esperit, amb confiança en Déu i sota la protecció de Nostra Senyora de Montserrat, dono per iniciats els actes de celebració del mil·lenari.” D’aquesta manera va inaugurar oficialment l’abat de Montserrat, Manel Gasch, la celebració del mil·lenari, que aquests quinze mesos vinents oferirà un miler d’activitats per donar a conèixer la vida monàstica de Montserrat al segle XXI i per promoure el diàleg interreligiós i postular Montserrat com un lloc de diàleg entre creients i no-creients.

A l’acte, que el prior del monestir i comissari del mil·lenari, Bernat Juliol, va qualificar l’acte de “moment històric”, hi van assistir el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del parlament, Josep Rull; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto.

També hi van assistir els presidents Artur Mas, José Montilla, Quim Torra i Pere Aragonès, i molts representants eclesiàstics i abats provinents de monestirs de tot el món.

Durant els parlaments, es va insistir unes quantes vegades que el mil·lenari havia de servir per a mirar cap al passat per reviure aquests mil anys d’història de Montserrat i també cap al futur. “Aquesta celebració no és cap punt d’arribada, sinó el de partida cap a un segon mil·lenari de vida ple d’il·lusions, reptes i projectes”, va apuntar l’abat.

Aquesta mirada al futur es va deixar notar amb un alt component tecnològic durant l’acte, amb l’estrena d’un nou videomapatge, un espectacle amb dos-cents drons i una instal·lació hologràfica que va fer possible una conversa amb tres abats de tres moments històrics: l’abat Oliba, l’abat de Ripoll i bisbe de Vic que fundà el monestir l’any 1025, interpretat per l’actor Lluís Soler; Manel Gasch, l’abat actual; i l’abat de l’any 3025, a qui va donar vida Xavier Boada.

En aquesta conversa, Gasch va recordar que Montserrat era un espai visitat per milers de persones de tot el món i va dir que saber acollir-los com es mereixien encara era l’essència d’un santuari com el de Montserrat. “Montserrat ha estat sempre un nucli i un focus de cultura. Un monestir obert al coneixement, i obert al món”, va afegir.

Al seu torn, i en la mateixa línia, Salvador Illa va dir que Montserrat, un dels referents simbòlics de Catalunya, havia esdevingut un referent essencial al llarg de la història sabent integrar les diferents generacions vingudes d’arreu del món. Per això va demanar que, davant el drama de la immigració, no es caigués en la “globalització de la indiferència” i s’hi respongués acollint, protegint i integrant tothom que vingués “a millorar Catalunya” sense deixar-se arrossegar pels qui pretenien d’aprofitar-se de la immigració per estendre la por i la intolerància.

Nou videomapatge

Abans d’acabar l’acte dins la basílica, tots els assistents van poder gaudir del nou videomapatge que va estrenar-se amb motiu del mil·lenari. Es va dividir en tres capítols: la Creació, la Mare de Déu i Crist, mitjançant un desplegament tècnic, narratiu i artístic d’alt nivell.

La música partia dels motius principals del Virolai, que esdevenia un fil conductor constant. Aquesta banda sonora ha estat enregistrada amb el Cor de l’Escolania i l’orgue de la basílica, i crea un discurs narratiu en paral·lel amb narració de les imatges projectades.

Agenda d’activitats

Una vegada feta la cerimònia d’inauguració, l’agenda de celebracions començarà dimarts, 10 de setembre, amb les Jornades Internacionals Folklòriques amb Adifolk i, aquella tarda mateix, amb la recepció de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en categoria d’or.

En total, durant els quinze mesos de celebracions del mil·lenari es faran més de mil activitats, que s’agrupen en cinc blocs: Religiós (una dimensió molt important en la vida de Montserrat, en tant que monestir i santuari); Cultural (es posarà en relleu tota la feina que s’ha fet en aquest àmbit en els mil anys d’història, amb exposicions i festivals de música); Participatiu (entitats de tot arreu vindran a celebrar el mil·lenari a Montserrat); Social (es tindrà en compte tota la dimensió de medi, de sostenibilitat, com també de proximitat a les persones més necessitades) i Sostenible (pretén de millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions de l’abadia, la instal·lació de plaques solars, el transport adaptat elèctric, un projecte integral de residus, el pla de descarbonització integral, el pla per a augmentar la resiliència hídrica o la integració de l’Escolania a la Xarxa d’Escoles Verdes).

En el següent document podeu consultar algunes de les activitats programades: