[VÍDEOS] “Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista”

“Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista”, va començar dient en el discurs d’agraïment pel Gaudí d’Honor que els seus companys li van concedir el 2013, en reconeixement per una llarga trajectòria als escenaris. I així continuava Montserrat Carulla, entre aplaudiments: “Però el meu independentisme no va contra ningú. Admiro la cultura, la llengua del poble espanyol, però l’estimo i l’admiro i la vull al meu costat com a amiga, però amiga en llibertat”. Vegeu el seu discurs ací:

En aquell moment, quan tot just feia eclosió el procés independentista, ella remarcava el seu compromís de sempre amb el país i la seva fermesa independentista. Aquell mateix any, i arran precisament de la concessió del Gaudí d’Honor i la publicació del seu llibre de memòries El record és un pont al passat (Ara Llibres), Montserrat Serra i Jordi Carreño la visitaven a casa seva per a fer-li una entrevista en profunditat. S’hi sincerava sobre la seva complicada infantesa, plena de penúries econòmiques, sobre com el teatre la va desvetllar, sobre el seu compromís individual i col·lectiu.

Un compromís polític que ha mantingut en tot moment, com quan el 2015 va obrir l’acte de presentació dels candidats de Junts pel Sí recitant el poema “Assumiràs la veu d’un poble”, del Llibre de Meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Ho va fer acompanyada del músic Toni Xuclà:

Carulla explicava en aquest debat amb lectors de VilaWeb en el cicle “Implicats”, del 2013, quina era la cosa que més il·lusió li feia. “La independència és la cosa que em fa més il·lusió ara mateix, i hi estic posada. Vaig a tots els pobles que m’ho demanen, i faig el meu discurs en què començo dient ‘sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista’. I aquesta és la meva petita lluita avui, i la seguiré fent […]. I dic que vull destapar la botella de xampany que tinc a la nevera, i sóc tossuda i no em moriré fins que no brindi perquè Catalunya és un país lliure.”

Un temps després, en aquesta entrevista amb VilaWeb quan tot just es començava a parlar de la possibilitat d’un referèndum unilateral, Carulla feia un seguit de reflexions que avui encara són vàlides. Sobretot demanava celeritat: “Jo tiraria pel dret, perquè a aquest pas em moriré i no veuré la independència. Això em molesta moltíssim.” I es queixava de l’actitud dels partits: “Sí, estic molt indignada amb els partits. Pot afectar, i tant. Perquè cadascú té el cul a la cadira i no el vol moure. I un, quan es dedica a una cosa tan important com és el nostre país, ha de jugar-se fins i tot la cadira si convé. I això, alguns dels partits que tenim, no ho saben fer.”