Montserrat Serra: ‘Hem de prendre consciència de la capacitat sensitiva que tenim”

Dins el cicle ‘Literatures amb sentits’ es presentaran avui a Alella els dos primers títols de Vibop Edicions: Josep Roca, a l’avantguarda del vi, que recull dos tasts fets pel sommelier i copropietari del Celler de Can Roca, i Les olors en la literatura, a cura de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, que aplega trenta cites d’obres de la literatura universal que parlen de les olors. Vibop Edicions és una iniciativa de Montserrat Serra, periodista especialitzada en cultura. Impregnada pel paisatge vitícola d’Alella, ha dedicat bona part de la seva àmplia trajectòria a bastir un pont entre cultura, paisatge, vi i gastronomia. Les seves passions han esdevingut un espai de construcció constant. Pionera incansable, ha propiciat múltiples iniciatives per relligar el món del vi amb la cultura. Aquests dos llibres que ara presenta són l’embrió d’un projecte sensitiu, ambiciós i ple de matisos, que explica en aquesta entrevista.

—Com vau tenir la idea de crear el segell Vibop Edicions i amb quina finalitat?
—Vibop Edicions va néixer aquest mes de març amb els dos primers títols de la col·lecció ‘Envinats’, que vincula el món del vi amb el món de la cultura i la creació: Josep Roca, a l’avantguarda del vi i Les olors en la literatura. És un projecte que té la mateixa font d’inspiració que la secció ‘Vinyaserra’ de VilaWeb. Té aquesta intenció de vincular el món del vi amb el món de la cultura, alhora que, temps a venir, l’editorial vol ampliar les col·leccions cap a temes de gastronomia i paisatge. És també el món dels sentits i una ètica de la vida, lligada a la sostenibilitat, el consum de proximitat, els aliments ecològics… I del gaudi, de destapar els sentis, de prendre consciència dels gustos, de la capacitat sensitiva que tenim, però que habitualment en aquest viure frenètic ens passa desapercebuda. I sempre amb una voluntat literària. Aquesta intenció diferenciarà Vibop de les altres editorials i col·leccions que tracten sobre aquests temes.

—Sempre us ha interessat vincular el món del vi amb el de la cultura?
—Sí, sempre. Perquè entenc el món del vi com un fet cultural. No m’interessa la part econòmica del vi ni el fet que crea estatus, ni res d’això. El vi forma part de la nostra cultura, la cultura mediterrània, n’és un element essencial (tot i que darrerament ha estat molt bandejat per la globalització, i criminalitzat i tot). L’hem de viure amb aquesta visió àmplia. La col·lecció ‘Envinats’ té aquesta voluntat de relligar el món del vi amb l’art, la història, els sentits, la ciència, la literatura, la poesia, el disseny, la cultura popular, el surrealisme, la terra, el paisatge, la cuina… I sempre mirant de sorprendre. I sempre essent exigents amb la qualitat dels continguts que s’ofereixen. De fet, és una llaminadura per als amants de llibre i també per als amants del vi que estimen la cultura.

—Presenteu-nos aquests dos primers llibres tan especials.
—Els dos primers títols de Vibop són una declaració d’intencions. El primer, Josep Roca, a l’avantguarda del vi és una proposta que posa l’accent en l’àmbit vinícola, mentre que el segon, Les olors en la literatura, ofereix la relació del vi (des de les aromes) amb el món literari. Això no s’ha acabat d’entendre, perquè en algunes llibreries separen els volums: un va a parar a gastronomia i l’altre a literatura. Però que passi això potser vol dir que l’he encertada, perquè la col·lecció ‘Envinats’ té la voluntat de ser oberta, eclèctica i heterogènia. El primer títol, Josep Roca, a l’avantguarda del vi, té per protagonista Josep Roca, del Celler de Can Roca, un dels sommeliers més reputats en l’àmbit internacional i, alhora, amb una gran capacitat d’evocació i una sensibilitat ben afinada. Viu el vi a partir de l’ètica, l’humanisme, el paisatge. En aquest llibre apleguem dos tasts que ha fet aquests darrers anys: el primer titulat ‘Set vins sentits’, que va impartir en una sessió per a molta gent dins el festival Jardins de Cap Roig, acompanyat de la cantant Sílvia Pérez Cruz i el Quartet Gerió. Aquest tast té la virtut de complaure els iniciats en la cultura vinícola (pels vins que s’hi van tastar), i també aquells qui tenen ganes d’iniciar-se en el món del vi. L’altra peça és una crònica de la ‘Festa de les persones del vi’, que va servir per a presentar el llibre Rere les vinyes i que va aplegar alguns dels personatges més significatius del món en l’àmbit vinícola. Una mena de retrat que fixa el moment que viu el món del vi.

—I el segon llibre?
—Les olors en la literatura és un aplec de trenta cites de la literatura universal que parlen de les olors. La selecció és feta per l’escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà, que fa molts anys que té una carpeta on les va ‘col·leccionant’. En el llibre hi ha un petit pròleg explicatiu molt bonic, i l’ordre de les cites no és atzarós, sinó que són col·locades de manera que unes cites dialoguem amb les altres. La selecció és molt variada, des de Walter Benjamin fins a Juan Rulfo, passant per Proust, Baudelaire, Wilde, Lampedusa i també Rodoreda, Marçal, Pla, Pairolí, Llorenç Riber, Josep Lozano… Literatura universal, europea, mediterrània, dels Països Catalans.

—Són llibres petits.
—Sí, són llibres de petit format, de menys de seixanta-quatre pàgines, que anomenem plaquettes. I els publiquem de dos en dos: dos a la primavera i dos a la tardor. Aquesta tardor publicarem el tercer i quart títol de la col·lecció: Vins de memòria, un aplec d’articles de personatges del món de la cultura que expliquen algun episodi de la seva vida vinculat al món del vi (Josep Maria Espinàs, Màrius Serra, Julià Guillamon, Imma Merino, Roser Vernet, Vicenç Altaió, Perejaume, Jordi Cornudella…); i l’altra es diu Vins, vinets i vinasses, una plaquette que aplega els treballs del dissenyador gràfic i historiador del disseny Enric Satué, relacionats amb el món del vi, que ha fet al llarg de la seva carrera. Una part són coneguts però alguns altres són inèdits. Els dissenys van acompanyats de tretze relats autobiogràfics que s’hi relacionen, extrets de diferents llibres publicats per Satué.

—El format de llibre petit cada vegada té més èxit.
—Sembla que sí. M’ho va fer notar l’escriptor, poeta i pintor Narcís Comadira, el dia que li vaig ensenyar els dos primers títols de Vibop. Va dir: ‘Ara tothom fa llibres petits.’ Deu haver-hi raons econòmiques i més que ho expliquin. En el meu cas, sempre vaig tenir al cap com a referència les plaquettes que fa la fundació la Mirada de Sabadell, especialment un títol que m’agrada molt: Una conversa amb Joan Miró, que recull una llarga entrevista que va fer Francesc Trabal a Miró, que de fet és un monòleg, perquè Trabal amb prou feines li va fer dues o tres preguntes. Aquell dia Miró tenia una xerrera incontenible.

—Proposeu un sistema d’edició diferent, adreçat sobretot a una comunitat de lectors. Per què?
—Vibop Edicions és un projecte modest i gairebé artesanal. Hem d’anar a poc a poc i veure la recepció que tenen aquests llibres en el mercat editorial i vinícola. Els llibres es poden trobar en una desena de llibreries independents del Principat. Tanmateix, ja d’entrada sí que vam veure que aquests llibres de la col·lecció ‘Envinats’ podrien suscitar un interès a persones amants dels llibres i amants del vi. I que podrien estar interessades a tenir la col·lecció completa, perquè són llibres amb tirades curtes, acurats… De manera que vam pensar a obrir una línia de subscripció. Els lectors que es fan subscriptors reben els llibres a casa i tenen un 5% de descompte sobre el preu de venda al públic. Fer subscriptors no és fàcil, perquè els lectors t’han de fer confiança i deixar-se sorprendre. Però ens hem adonat que per a projectes petits com aquest fidelitzar lectors és molt important per al finançament i la viabilitat de la col·lecció.

—A part els llibres, els oferireu més coses?
—Crear una comunitat de lectors amb interessos comuns també ens permetrà d’oferir un programa d’activitats durant l’any, que tingui a veure amb el món del vi i el món de la cultura: visita a cellers, visita a museus, tasts especials, ofertes especials… Aquest és un camí que també volem explorar.

—Quan vàreu començar a viure aquesta vinculació entre vi i cultura?
—Sempre m’he aproximat al vi des de la cultura i els sentits. El fet que m’hagi dedicat al periodisme cultural, per una banda, i que estimi el món del vi, per una altra, fa que aquest binomi el visqui d’una manera natural i fins i tot diria que inevitable. A més, fa cinc anys que també em dedico d’una manera prou activa al periodisme vinícola.

—Com és que no l’heu desenvolupat més?
—Quan estudiava periodisme a la facultat vaig pensar a especialitzar-me en periodisme vinícola i gastronòmic, però era una època en què el món del vi era molt ple de ‘fantasmes’ i haver de tractar-hi no em venia gaire de gust. Aleshores em vaig centrar en el periodisme cultural, àmbit en el qual he desenvolupat tota la meva trajectòria periodística. Tanmateix, passaven els anys i em sabia greu perdre la roda del món del vi. Fa deu anys, vaig fundar la revista Papers de Vi, que té com a centre d’interès informatiu la Denominació d’Origen Alella, i ara, de fa un temps, cada diumenge a VilaWeb escric sobre vi, cuina i paisatge a la secció ‘Vinyaserra’. Això em fa estar amatent i alhora parlar del món del vi a partir dels valors que trobo que hi donen sentit.

—Us ha influït el fet de ser d’Alella?
—Sí, i tant. No vinc de família pagesa i a casa no hem tingut mai cap vinya, però el meu pare va estudiar enologia i, encara que no va exercir l’ofici, el vi sempre ha estat centre d’interès i de conversa a casa. I també vaig compartir la vida durant un temps amb un enòleg, amb el qual vaig aprendre molt i ens vam divertir molt també. Però, per sobre de tot, ser d’Alella és important perquè entenc el paisatge vinícola com el meu paisatge.

—No l’aprofitem prou, la nostra capacitat sensitiva?
—I tant que no. Som essencialment éssers visuals i tenim sentits als quals no dediquem gaire atenció, com ara l’olfacte. Els darrers estudis diuen que no el tenim gens atrofiat, però, és clar, si no posem atenció en allò que olorem i no mirem de fer associacions per tal de definir olors que ens criden l’atenció, doncs no estem entrenats a l’hora d’identificar olors. El tast de vins entrena en el coneixement d’aromes i gusts.

—Els nens es poden educar cap a aquesta manera de mirar la cultura?
—Les escoles situades en entorns vinícoles incorporen l’aprenentatge del paisatge de les vinyes, visiten cellers per entendre el procés d’elaboració del vi i se’ls explica la cultura mil·lenària que ens vincula amb els romans, etc. I els nens de ciutat també haurien de fer aquest aprenentatge. Perquè la vinya i el vi són un bon camí per a reconnectar-nos amb el món de la natura i de la ruralitat. Però això és una qüestió molt llarga; n’haurem de parlar en una altra ocasió.

—A vegades critiqueu que s’hagi criminalitzat beure vi. Com es pot fer compatible el plaer pel vi amb la prevenció de l’alcoholisme? Us deu esgarrifar que s’associïn aquestes dues coses.
—El meu pensament és que si jo ensenyo a beure a una criatura, amb moderació, és clar, i vinculo el vi amb la cultura mediterrània, el paisatge, l’art, la història… aquesta criatura quan sigui jove s’entromparà molt menys que un altre a qui hagin prohibit el vi i l’hi hagin associat només a una beguda alcohòlica.

—És fàcil fer-se subscriptor?
—Sí, ben fàcil. Hem obert una pàgina web, vibop.cat, i només cal omplir la butlleta de subscripció. En aquesta web també hi trobareu totes aquelles activitats que organitzem, més enllà de Vibop Edicions, i que tenen relació amb el món del vi i la cultura: ‘Literatures amb sentits’ (unes sessions literàries i vinícoles que celebrem l’últim dimecres de cada mes al centre d’art Can Manyé d’Alella); la Nit de la Pansa blanca, que celebrem també a Alella a l’octubre, dins el programa Vi+ de la Denominació d’Origen Alella; o els ‘Tasts narrats’, que són sessions gastronòmiques i vinícoles amb un relat que vincula el món de la cultura i el vi (per exemple, les veremadores que va pintar Lola Anglada o els poemes de Joan Vinyoli on apareixen recursos vinícoles), que formen part de la programació de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, dins el programa Biblioteques amb DO.