07.08.2017 - 02:00
Un dels aspectes del referèndum que preocupa tant la societat civil com el govern és el vot exterior. Són milers d’electors potencials que sovint tenen problemes per a exercir el dret de vot, sobretot després de l’establiment del vot pregat, el 2011. Per a l’1 d’octubre, el govern ha garantit que podran votar els catalans que estiguin inscrits al CERA (Cens d’Espanyols Residents Absents), s’hagin inscrit al registre de catalans residents a l’exterior i acreditin l’últim veïnatge administratiu a Catalunya. No obstant això, parlant amb catalans residents als cinc continents, es va fer evident la manca d’informació que hi ha entre aquest col·lectiu. Per saber amb més detall les condicions del vot exterior i les campanyes informatives que en fa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), hem parlat amb Montse Daban i Marín, secretària nacional de l’ANC i coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional.
—Vam parlar amb catalans a l’exterior no fa gaire i ens vam adonar que, malgrat que tots ells tenien interès a votar, els faltava molta informació sobre com fer-ho. Feu alguna campanya informativa, a l’ANC?
—Hem habilitat la pàgina web votexterior.cat, amb informació sobre els requisits necessaris per a votar i com fer-ho. A més, les assemblees exteriors fan arribar informació als catalans que hi viuen. Nosaltres els aconsellem que s’apuntin al registre del Departament d’Exteriors de la Generalitat; creiem que hauria d’aconseguir un nombre d’inscrits similar al de la gent que ha votat en les eleccions d’aquests últims anys. A banda, les assemblees territorials, a Catalunya, fan arribar informació als simpatitzants perquè ells la facin arribar a familiars i amics que visquin a l’exterior, perquè veiem que cal que la informació arribi a més gent. Ara fem accions per les xarxes i amb correus electrònics per tal d’arribar a tanta gent com sigui possible, simpatitzants i coneguts dels simpatitzants. També, catalans que viuen a l’exterior però que ara són de vacances a Catalunya actuen en alguns pobles com a punt d’informació a les paradetes de l’ANC. Una altra web útil per a trobar informació sobre com votar l’1-O és la del grup de Catalans al món, vullvotar.cat.
—I les assemblees exteriors fan campanya?
—Quan les assemblees exteriors fan alguna activitat o trobada, sí que fan accions informatives per a promocionar la web de votexterior.cat, resoldre consultes i dubtes sobre com votar i com inscriure’s al registre de la Generalitat, per intentar facilitar i agilitzar el procés d’inscripció.
—Una de les queixes de catalans a l’estranger és que el procés d’inscripció al registre de la Generalitat és complex i feixuc. L’ANC ha fet alguna acció per a mirar de facilitar-lo?
—El tràmit no és pas senzill i a vegades pot ser una mica feixuc, però és un procés que s’ha anat simplificant. Ja fa temps que l’ANC va demanar que es facilités, per tal que això no fos un impediment per a votar. A part, aquells ciutadans que es troben actualment a Catalunya poden fer el registre presencialment a la seu d’Exteriors de la Generalitat i a les delegacions del govern que hi ha a l’exterior. La Generalitat també sap que no és un procés fàcil i és per això que s’ha intentat de facilitar-lo una mica.
—Parlem del CERA (Cens d’Espanyols Residents Absents), requisit imprescindible per a votar des de l’estranger. Segons les dades actualitzades, hi ha 220 mil catalans amb dret de vot que viuen a l’estranger. Quin creieu que seria el nombre òptim de vots exteriors perquè el referèndum fos un èxit.
—No voldria parlar de nombre de vots, però sí que puc dir que, perquè el registre sigui un èxit, hauríem d’arribar a un nombre d’inscrits similar al de persones que van pregar el vot en els comicis anteriors, entre vint mil i vint-i-cinc mil. Creiem que hi ha més catalans que viuen a l’exterior que no estan inscrits al CERA que no pas a la inversa. Tots aquests catalans que són fora del país i que no hi estan inscrits haurien de poder votar a Catalunya; per tant, aquests vots no comptarien com a vots exteriors. Dels que estan inscrits al CERA, la realitat ens diu que no hi ha 220 mil catalans suficientment mobilitzats per a votar, i no ens hem marcat mai aquest objectiu. En tot cas, hem d’assegurar que tots els catalans que estiguin inscrits al CERA puguin votar. Voldríem assolir, com a mínim, el mateix nombre de vots aconseguits en les eleccions en què hi va haver més participació exterior des del vot pregat. L’objectiu seria entre els vint mil i els vint-i-cinc mil, però no és una xifra de màxims. Si poguéssim arribar als trenta mil, millor que millor.
—Què recomaneu als catalans que volen votar i no estiguin inscrits al CERA?
—Els qui no estan inscrits al CERA que no s’hi inscriguin pas ara. És un tràmit feixuc, llarg i en què cal anar als consolats espanyols i ambaixades, i ens consta que no tots estan gaire actius darrerament i que s’han alentit alguns procediments. No vull parlar de causes, només parlo de realitats. Són tràmits llargs i, segurament, en aquest moment no tindrien temps d’inscriure-s’hi. A més, pensem que no els facilitarien les coses. Si estan empadronats aquí, que no es desempadronin ara i que provin de venir a Catalunya a votar.
—Heu dit que hi ha consolats que no estan gaire actius en aquest moment. Alguns catalans que viuen a l’exterior es queixen que hi ha consolats que fan vaga. Penseu que té cap relació amb la convocatòria del referèndum?
—Sí, ens consta que alguns fan aturades puntuals i també ens ha arribat que als Estats Units i a Austràlia s’alentien molt alguns tràmits administratius. Jo crec que l’estat no facilitarà res. Es parla d’accions hostils de cara al referèndum i aquesta potser en seria una més. Aquest també és un motiu per a no confiar en el correu espanyol.
—Penseu que l’estat pot posar impediments en els tràmits que es facin per correu, si es fa servir el correu espanyol?
—És obvi que no podem confiar en el correu espanyol i sabem que no hi col·laborarà pas. S’haurà de confiar a votar per correu a les delegacions.
—Com funcionarà? Els catalans a l’estranger hauran d’enviar la documentació per votar a les delegacions de la Generalitat a l’exterior i, d’aquesta manera, només s’utilitzaria el correu del país en què es trobi el votant i el del país en què es trobi la delegació?
—El mecanisme exacte encara no està detallat, però la intenció és, clarament, evitar l’ús del correu espanyol per a fer els tràmits necessaris per a votar.
—Es preveu el vot exterior presencial a les delegacions?
—En principi no, perquè per poder votar personalment a les delegacions hi hauria d’haver urnes.
—Abans dèieu que la intenció és evitar el correu espanyol i, d’aquesta manera, esquivar possibles accions hostils. Penseu que hi pot haver alguna mena de boicot de l’estat per a limitar o prevenir el vot exterior?
—Més enllà d’això que us dic, no sé què més podrien fer, tret que parléssim d’accions concretes a les mateixes delegacions de govern. És clar que m’imagino que puguin intentar fer pressions als respectius països perquè no es pugui votar per correu postal de manera àgil. M’imagino qualsevol cosa per a fer-ne boicot. S’ha demostrat que el vet de l’estat espanyol s’ha fet a tants nivells diferents que, fins i tot, s’han fet accions a canvi de favors concrets per a vetar determinades intencions per part de Catalunya. Per tant, m’imagino qualsevol mena de boicot, fins i tot intentar treballar en el correu postal dels respectius països. Però les etapes estaran tan estudiades, tan treballades pel que fa a les garanties, que no es farà cap pas en fals sense tenir un pla B. Tot i que parlem d’un nombre de vots que, malauradament, no serà gaire elevat.
—Què en penseu, del fet que els catalans empadronats fora de Catalunya, però dins de l’estat espanyol, no puguin votar l’1-O?
—A l’ANC volem que el referèndum de l’1-O tingui les màximes garanties legals possibles perquè el resultat sigui vinculant i estigui reconegut internacionalment. Si, per a fer aquest referèndum, fem excepcions i introduïm un mecanisme que no té fàcil control, això ens pot fer caure. Demanem que pugui votar tanta gent que viu fora com sigui possible. Si el govern no ha trobat cap garantia per a fer que es voti des de la resta de l’estat, no serem els responsables que es perdi aquesta garantia del procés.
—Però parlem de milers d’electors potencials.
—Tenim un estat en contra, aquesta és la resposta. Es tracta de censos, i quin cens podríem fer servir per a aquest tipus d’electors? Com que encara no som un estat, no tenim nacionalitat. Com definiríem un català? Una persona que ha nascut a Catalunya però que viu a Pontevedra és un català, però, a efectes de nacionalitat, és espanyola. L’única cosa que podem definir és el català empadronat aquí o aquell que s’ha empadronat al CERA i que s’hagi inscrit voluntàriament al registre de catalans a l’exterior perquè té l’últim veïnatge administratiu a Catalunya.
—En eleccions anteriors, hi havia l’estatus de l’ERTA, que permetia que els catalans que visquessin temporalment a l’exterior (i no inscrits al CERA) votessin com a residents temporals. Però això no serà possible, l’1-O. És una qüestió que genera frustració, sobretot als catalans que viuen a Oceania o a l’est asiàtic i no es poden permetre d’anar a Catalunya a votar.
—Si no són al CERA, l’única opció que tenen és votar on estiguin empadronats de Catalunya. Si el registre de catalans residents a l’exterior ha tingut des del primer moment aquests requisits, qualsevol tràmit administratiu que es canviés poques setmanes abans del referèndum es veuria com un afebliment del mecanisme. D’aquesta manera, podrem dir que hem fet les coses com vam dir que les faríem. No hem fet coses estranyes que es podrien interpretar que s’han fet per incrementar el nombre de vots. Totes les coses estan molt analitzades. Nosaltres, simplement, hem demanat que les coses es facilitin tant com es pugui per a incloure-hi com més gent millor.
—El 9-N es va habilitar una oficina al Palau Robert perquè els catalans que tinguessin una adreça al DNI de fora de Catalunya poguessin votar si anaven a Barcelona. Sabeu si hi ha alguna iniciativa semblant per a poder donar resposta als catalans que queden exclosos del vot exterior?
—El 9-N era una consulta en la qual no hi havia censos i s’utilitzava l’adreça del DNI. Per al referèndum de l’1-O, es treballa amb un cens i el mecanisme ha de ser tan formal com sigui possible. No m’imagino que es posin urnes a les delegacions ni tampoc que hi hagi aquesta oficina al Palau Robert per a la gent que no entri en cap de les casuístiques previstes. Aquests electors seran de dos tipus: d’una banda, els qui no estiguin inscrits al CERA i no puguin venir a votar a Catalunya –col·lectiu no es pot comptabilitzar–; i d’una altra, els catalans empadronats fora de Catalunya però dins de l’estat espanyol i, per tant, no inscrits al CERA. Seran els dos col·lectius que quedaran fora.
—Voleu afegir res més?
—Sí, el tràmit en línia per a inscriure’s al registre dels catalans a l’exterior es fa per mitjà d’un formulari que s’ha de descarregar i, sovint, hi ha errors. El grup de Catalans al món ha estat fent proves i ha vist que funciona, o no, segons quin navegador es faci servir. El navegador Chrome, concretament, és problemàtic. A part d’això, és important descarregar-se l’Adobe, obrir el PDF amb Adobe i emplenar-lo després. Però si no s’obre amb l’Adobe, no es pot emplenar i la persona no es pot inscriure al registre.
