Montse Ayats: ‘No ataco el pla de foment de la lectura, però demano d’anar per feina’

El mes passat l’editora d’Eumo, Montse Ayats, va assumir la presidència de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC). Prenia el relleu d’Albert Pèlach, director general d’Enciclopèdia Catalana. Ayats, que arriba al càrrec havent dirigit la Setmana del Llibre en Català, l’esdeveniment més important d’aquesta associació, d’entrada ha instal·lat un nou estil, no tan personalista, més plural, més dialogant i de consens. Així es mostra en l’entrevista, dialogant, moderada, tot i que no deixa d’ensenyar la seva personalitat.

L’acompanya en aquest mandat una junta plural formada pels vice-presidents: Enric Masllorens (Cruïlla), Izaskun Arretxe (Ara Llibres) i Joan Sala (Comanegra); i pels vocals: Josep Cots (Edicions de 1984), Reina Duarte (Grup Edebé), Jordi Ferré (Imatge 9 – Cossetània Edicions), Josep Gregori (Edicions Bromera), Toni Guiscafre (Documenta Balear); Isabel Martí (la Campana), Lluís Pagès (Pagès Editors), Ilya Perdigó (Editorial Alrevés), Emili Rosales (Grup 62) i Marc Sagristà (Enciclopèdia Catalana).

—Aquesta junta que us acompanya és molt plural. I és important que contingui un representant dels editors de les Illes Balears i un altre del País Valencià.

—Sí, és una junta plural, per la mida de les editorials representades (des d’editorials ben petites fins a grans grups), pels territoris representats i també pels diversos sectors del llibre (llibre de text, literatura infantil i juvenil…).

—Quins són els objectius que us heu marcat?

—Hem de crear nous lectors, i per aconseguir-ho hem de treballar més enllà del Departament de Cultura. I en aquest sentit, el Departament d’Ensenyament és la clau: cal que els infants i joves aprenguin a llegir i escriure bé. Aquests són la base. I ja es fa bona feina, però encara la podem millorar: cal fomentar les biblioteques escolars i que siguin actualitzades, cal fer arribar els autors a les escoles, donar valor a la creació d’una biblioteca pròpia també. L’escola és un espai transformador. Això es veu molt clar amb el canvi d’hàbits, de no llençar els papers a terra, per exemple, que això s’ha fet des de l’escola. El valor del llibre es pot traslladar a la societat a través de l’escola. Ara, per fer-ho, ens cal més dotació econòmica. Perquè els llibres i els autors han d’arribar a tothom. També caldria una mica d’autocrítica, perquè a vegades nosaltres mateixos, el sector del llibre, ens hem quedat tancats entre els lectors que ja tenim, no n’hem anat  a buscar en àmbits nous, i potser hem estat una mica elitistes en aquest sentit, o autocomplaents.  Si volem que la gent llegeixi, no ens podem tancar. I en aquest sentit, torno al principi: hem d’anar més enllà, treballar amb més sectors.

—En la vostra presidència, sembla que hi haurà un canvi d’estil.

—Com a junta ja hem fet un treball previ del conjunt del sector. Perquè entitats com la nostra tenen raó de ser si els associats se’n senten partícips i amb sentit. I aquest treball col·lectiu és la clau. Només des de la col·lectivitat podrem fer canvis. N’hem d’estar convençuts. Perquè és la base dels lectors que hem d’eixamplar i això requereix de diàleg i aprofitar qualsevol escletxa per avançar.

—Amb qui heu parlat en aquests primers quinze dies de presidència?

—Hem prioritzat els departaments de Cultura i Ensenyament. Però també pensem en les diputacions. I m’he vist amb gent diversa del nostre sector, aprofitant institucions on som tots representats, com la junta de govern i el consell assessor de la Institució de les Lletres Catalanes o festivals i premis literaris (he estat a Tiana Negra i al nou premi Anagrama en català). En general ja veiem què falla, però ara cal consensuar accions i contrastar-les, per aconseguir solucions. El que també faig molt és escoltar. Perquè els que només s’escolten a ells mateixos, malament. Ja tinc concretada una reunió amb el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna; amb la comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda; amb Jaume Ciurana, que és membre de la comissió executiva de la Diputació de Barcelona; amb el nou director de Catalunya Ràdio; ens hem vist amb responsables de RAC1… Les gestions per organitzar la Setmana del Llibre en Català també ajuden a crear diàleg i connexions.

—I el Gremi d’Editors de Catalunya? Quina relació hi teniu?

—El gremi engloba tots els editors de Catalunya, editin en català o en castellà. La nostra associació se centra en la llengua d’edició. Per això en la junta hi ha representants dels editors del País Valencià i les Illes Balears. Amb el gremi compartim espai i equip de treball. Ara, el Gremi d’Editors es preocupa més d’aspectes d’indústria i nosaltres ens dediquem a qüestions més centrades en la llengua catalana: els ajuts vinculats amb l’edició en llengua catalana, la Setmana del Llibre en Català… És clar, no és igual ser un gremi de dues-centes dues editorials que una associació de noranta-tres. Amb tot, ser petits també implica algunes facilitats, com per exemple la voluntat de fer una trobada anual de les editorials de l’AELLC. Ara, no vull deixar de dir que moltes editorials de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana també publiquen en castellà i pensen en termes d’indústria. Amb el gremi hi ha molt bona entesa. Les fires internacionals les fem sols, però el gremi tracta de les qüestions de formació i els aspectes jurídics. A vegades hi pot haver una certa varietat de discurs entre uns i altres, però acostumem a anar a l’una. Tot i que és cert que l’AELLC tenim un cert avantatge en l’àmbit col·lectiu. Veig l’associació més cohesionada com a grup. I no és només per militància.

—En la voluntat de crear nous lectors hi ha una coincidència total. Ara, com veieu qüestions com la pirateria o el pla de foment de la lectura, dos aspectes en els quals el president del gremi, Patrici Tixis, també ha posat molt d’èmfasi?

—La pirateria no és que no ens preocupi, però és el gremi que l’assumeix. I pel que fa al pla de foment de la lectura, que s’ha començat a treballar amb el Departament de Cultura, ens preocupa sobretot que no es quedi en paper i prou. Aquests plans són tan lents de fer que quan comencen a aplicar-se la realitat sobre la qual volen incidir ja ha canviat. Nosaltres som més pragmàtics: els plans són importants sempre que es converteixin en accions. Perquè amb la crisi que hem patit, no podem esperar. A més de pensar en el futur, necessitem el dia a dia. En aquest sentit, l’administració hauria de canviar. Perquè, quants plans d’aquesta mena han quedat en calaixos de governs municipals, de diputacions, de departaments de la Generalitat? No és que ataqui el pla de foment de la lectura, només demano d’anar per feina. A mi m’agrada això que ara han fet els valencians: un pla d’emergència per al foment de la lectura, gestionat per una fundació, amb una sessió de treball i formació i amb un pressupost de 250.000 euros adjudicat. Això és anar per feina. Perquè hi ha coses que cal abordar amb urgència.

—Sembla un bon moment per a poder col·laborar amb el País Valencià i les Illes Balears.

—El govern valencià s’ho ha agafat amb molta empenta. Això és fonamental.

—Sobre com fer arribar els llibres de les editorials de Catalunya al País Valencià i les Illes Balears, caldria fer autocrítica també. Una part d’editorials valencianes fan un esforç significatiu per tenir presència a Catalunya. En canvi, a l’inrevés més aviat només hi ha hagut renúncies.

—Sobre com arribar a les llibreries de tot el territori, la distribució vaja, ens costarà de canviar, perquè no és un sistema natural i és una qüestió de despesa. Hi ha molta feina a fer. Però ara tenim el panorama polític a favor i això ens permetrà de jugar millor. La voluntat de l’AELLC és de Països Catalans.

—En la vostra presidència, què voleu que canviï?

—Ens proposem de millorar la comunicació, interna i externa. Que la societat entengui la feina que fem amb el llibre en català. També volem actuar en els ajuts. Necessitem aquest suport i el que avui hi ha no és suficient. Hauríem de tornar a la política d’ajuts del 2010: el sistema d’adquisició bibliotecari implicava 1,7 milions d’euros; hi havia un ajut a la producció pel fet de publicar en català; i també funcionaven bé els ajuts reintegrables (que si tens beneficis tornes l’ajut) –ara també hi són però cal que tinguin la dotació adequada. Un dels reptes és aconseguir més recursos per a la traducció de ficció. Des de l’any passat tenim el suport de la Direcció General de Política Lingüística que posa a disposició del sector 100.000 euros per a la traducció de no-ficció. Ara, però, per a la traducció de ficció tenim només 75.000 euros i necessitem un suport mínim per a poder competir amb les mateixes oportunitats que els llibres en castellà. I això dels ajuts ho hem de reivindicar sense que se’ns vegi com uns pidolaires, que no ho som gens. Quan descobrim allò que els governs arriben a donar a les empreses automobilístiques, per exemple… Més coses: incidir en els mitjans de comunicació; i també hi ha aspectes de formació i modernització, de futur. Ara anem acabant l’estudi ‘Estratègies per a l’impuls de l’edició de llibres en llengua catalana’.

—I ens podeu parlar d’algunes accions més concretes que ja tingueu al cap o a punt d’enfilar?

—Hem de concretar les accions i consolidar les complicitats. Això és llarg. Però busquem fórmules, per exemple fórmules de promoció a les ràdios, per fer més presents els nostres llibres al mercat.  En el cas dels ajuts, ho tenim més quantificat. Amb el Departament d’Ensenyament, hi he començat a treballar però hem de concretar accions. I pel que fa a la comunicació, abans de Sant Jordi tindrem enllestida una nova web, perquè l’actual és massa estàtica, i tenim la voluntat que es converteixi en l’àgora dels editors en català. Volem que sigui l’espai de referència.

—Volia preguntar-vos per la manca de centralitat de la cultura en el procés d’independència. Per què creieu que la cultura i la creació no formen part del discurs independentista, tenint en compte que és en l’àmbit cultural on tradicionalment ens hem singularitzat i projectat internacionalment?

—Intento ser optimista. Em va agradar que el nou president Puigdemont cités la cultura en el discurs d’investidura. I el conseller Vila parla de la quarta pota. Sembla que en aquest sentit hi ha una perspectiva millor. Ara, certament, tot això es pot quedar en paper mullat. Dependrà de la dotació de recursos i la gent que ho faci possible. Per una banda, al país hi ha una gran activitat cultural, però cada vegada és més difícil de viure de la cultura. I, tanmateix, necessitem gent formada, culta, per a ser més lliures. Però la societat no es canvia d’avui per demà. Ara els valors que s’imposen provenen de l’economia i de la tecnologia, i tot és molt superficial, centrat en la immediatesa. I transformar la societat des de l’educació i la cultura és lent, els resultats no són immediats. Això sovint no interessa a la política. I es trasllada a la societat. Per això es qüestiona el cost d’un llibre i no el d’unes vambes.