Montoro pressiona la Generalitat amb una cacera de bruixes contra un centenar de juristes, periodistes i empreses

Una vegada constatat que el govern no es va gastar diners en el referèndum de l’1-O, el Ministeri d’Hisenda espanyol sembla que vol provar una nova via per a incriminar la Generalitat i fabricar una hipotètica acusació de malversació de fons públics. La Interventora General va rebre ahir una amenaça directa del secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fenández de Moya Romero, perquè investigui tots els pagaments i factures a una llista d’un centenar de juristes, empreses i periodistes fets no solament des de la Generalitat sinó també des de totes les entitats que en depenen. La Intervenció General ha enviat còpia a totes les entitats del sector públic de la Generalitat perquè recullin la informació o certifiquin que no la tenen.

En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, el govern espanyol ordena a la Intervenció General de lliurar tota la documentació abans del 12 de març a les 10.00 i amenaça que ‘el possible incompliment farà que es doni trasllat d’aquesta actuació a les autoritats competents als efectes de l’exigència de les responsabilitats personals procedents’. Es dóna el cas que la Intervenció havia respost el 20 de febrer a una altra demanda semblant del ministeri espanyol recordant que no tenia competències per a recollir la informació sol·licitada, d’acord amb la llei de finances públiques de Catalunya. El govern espanyol diu en la carta que l’ordre que justificava la intervenció de les finances de la Generalitat el 2015 sí que autoritza a fer-ho. D’aquesta manera, pretén de fer valer una ordre ministerial per damunt del que disposa una llei del parlament.

A més d’aquesta irregularitat, del requeriment també destaca el biaix ideològic, atès que assenyala entitats, empreses i persones pel seu independentisme. El govern espanyol vol disposar dels possibles pagaments i les factures des del 2015 fins ara a l’empresari Oriol Soler, a l’empresa Mediapro, a l’empresa editora del diari Ara, al seu editor, Ferran Rodés, i a periodistes que hi treballen, com Antoni Bassas, Toni Soler i Xavier Bosch; a l’empresa Batabat, a Ara Llibres, a l’editora de Sapiens Publicacions, entre més. I en demana específicament ‘la còpia completa dels expedients, informes, esborranys, factures rebudes i/o emeses, a més de qualsevol pagament efectuat des de qualsevol òrgan, organismes, o entitat del sector públic autonòmic de la Generalitat, identificant els funcionaris, empleats públics o autoritats responsables d’aquestes actuacions’.

Persecució en l’àmbit jurídic i acadèmic
La persecució va més enllà, amb l’assenyalament de publicacions, conferències i actes duts a terme per acadèmics i juristes que hagin simpatitzat amb l’independentisme o que hagin analitzat el procés d’independència de Catalunya. ‘S’hauran d’identificar els pagaments efectuats amb càrrec als fons de la Generalitat i de l’Institut d’Estudis d’Autogovern per a cadascuna de les beques, articles i capítols detallats’. I n’hi ha desenes, de projectes assenyalats, tots relacionats amb anàlisis, reflexions i consideracions sobre l’autogovern, l’ampliació interna de la Unió Europea, processos d’autodeterminació, etc., elaborats per estudiosos com Joan Ridao, Josep Costa, Gemma Geis.

A més, també fiscalitza el número monogràfic de la Revista Catalaba de Dret Públic dedicat al procés sobiranista de Catalunya, i arriba a detallar-ne tots els capítols, amb aportacions de Ridao mateix, i de Ferran Requejo i Alain-G. Gagnon, entre altres.