10.07.2020 - 11:04
|
Actualització: 10.07.2020 - 21:47
La polseguera pel fitxatge com a conseller independent de l’empresa energètica Enagás encara empaita el president de la Generalitat José Montilla. Avui ha passat un tràngol en l’entrevista que li ha fet la periodista Lídia Herèdia a TV3, en què ha estat qüestionat sobre la conveniència d’acceptar un càrrec així, bo i mantenint la condició de president i sobre el caràcter polític de la decisió de nomenar-lo en aquesta companyia energètica. ‘Les empreses no són només per a guanyar diners, tenen responsabilitats amb els seus treballadors i accionistes però també amb la societat’, ha dit Montilla, defensant la seva posició dins de la companyia.
L’entrevista ha anat així:
—Va prendre la decisió sense dubtar-ho?
—Aquestes coses sempre es pensen una mica.
—Què el feia dubtar?
—Saps que tot pot ser aprofitat, tot el que fa algú com jo, que no sóc ni seré candidat a res. Els càrrecs institucionals i orgànics formen part del passat. Això és aprofitat això per formacions polítiques, perquè una persona que ha presidit el govern de Catalunya i que ha tingut responsabilitats encara avui no deixa indiferent.
—Però què el feia dubtar?
—Que és una nova etapa, és a dir, que faré una cosa professionalment en una etapa que ja he passat els 65 anys i es reflexiona sobre aquestes coses. Podria haver optat per continuar a la política activa. Però jo no faria coses sobre les que no tingués coneixement ni capacitat. Vaig començar a treballar als 16 anys i crec que encara ara puc fer alguna cosa.
—Però treballant en el sector del gas, president?
—Treballant en el sector energètic.
—Energètic en quines empreses?
—No, ah, no, no, no he treballat en el sector del gas, però en tinc coneixement.
—Ho dic perquè vostè deia que fa quinze anys que va deixar de ser ministre…
—Deu que vaig deixar de ser president de la Generalitat…
—Un que va deixar de ser senador…
—Sí, exacte.
—Una cosa que pot ser difícil d’entendre: l’únic vincle que ha tingut amb el sector energètic és quan va ser ministre. Vostè què pot aportar a Enagás?—Miri, les empreses avui busquen de tenir… les empreses cotitzades. Primer, jo hi he anat perquè hi vaig com a conseller independent, no hi vaig representant cap fons d’inversió, ni cap accionista. Ho faig també perquè crec que tinc coneixements perquè les empreses requereixen avui unes actituds que són més transversals que abans. Les empreses no tenen una única obligació, que és la de pensar en l’accionista i en el benefici, això vostè ho veurà. Les empreses tenen responsabilitats que són més col·lectives. Les empreses, i aquesta encara més, tenen responsabilitats que són socials. Ja fa temps que se’n parla. Les empreses no són només per a guanyar diners, tenen responsabilitats amb els seus treballadors i accionistes però també amb la societat
—President, quan mirem les dades hi ha coses que segurament són legals però difícils d’entendre. És raonable que la gent es pregunti que de setze consellers d’una empresa com aquesta, onze tenen una vinculació política en partits que han governat. Això quina explicació té?
—Mmmm. Parlem d’una empresa que està en un sector regulat.
—Per tant, li convé estar bé amb el partit que governi?
—Vull dir que presta, que té un accionista de referència, que jo no el represento, però que és l’estat. No és per casualitat que hi hagi l’estat.
—Sí, l’estat té un 5% de participació a Enagàs a través de la Sepi. Juntament amb vostè la Sepi proposa per al consell d’administració un altre ex-ministre socialista, José Blanco…
—La Sepi no em proposa, eh?
—Això va dir ahir Pedro Sánchez.
—La Sepi no em proposa.
—Doncs està bé que ho aclareixi.
—La Sepi proposa els accionistes que representen la Sepi, els accionistes dominicals. Els accionistes independents són proposats per una comissió amb l’assessorament d’un head hunter.
—Si ara s’ha proposat el seu nom i el de José Blanco i el de Cristóbal Gallego, pròxim a Podem, i durant el govern de Rajoy es va fitxar ex-polítics del PP quant de política hi ha en aquestes incorporacions?
—Hi ha política, sí, com a altres consells d’administració d’empreses regulades que fan una tasca de servei públic. Enagàs té atribuïdes funcions per llei fruit d’una directiva europea. No és una empresa que comercialitzi gas. Enagàs no es dedica a comprar i a vendre gas. Gestiona infrastructures que són bàsiques per al país
—Des d’on treballarà per a Enagàs?
—Des de Madrid, òbviament. No gaire dies, perquè com que no sóc conseller executiu no requereix una presència diària.