Montero diu que el finançament pactat amb ERC és solidari i respecta la constitució espanyola

María Jesús Montero, vice-presidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, ha comparegut davant el senat espanyol, a petició del PP, per donar tots els detalls sobre l’acord de finançament per a Catalunya. El van pactar ERC i els socialistes amb vista a la investidura de Salvador Illa i es va fer públic a final de juliol.

La ministra ha repassat l’acord i ha dit i repetit que els mecanismes que estableix i el contingut s’adeqüen perfectament a l’estatut d’autonomia de Catalunya i respecten la constitució espanyola. També ha fet palès que l’acord és solidari amb la resta de comunitats autònomes. “La solidaritat té per objectiu garantir el nivell de recursos públics a tot Espanya”, ha dit Montero.

La ministra ha comentat que l’acord també reconeix competències homogènies que Catalunya exerceix singularment. “L’acord desenvolupa allò que preveu l’estat d’autonomia, validat pel TC, i d’acord amb allò que preveu la nostra constitució: ampliació del sistema fiscal per a avançar en l’autogovern i garantint la solidaritat interterritorial”, ha emfasitzat.

Ha aprofitat l’avinentesa per criticar durament el PP, que ha acusat de crear titulars allunyats de la realitat, de no tenir discurs econòmic i d’optar per la confrontació territorial. “Senyories del PP, esteu molt nerviosos perquè us heu adonat que la legislatura es farà llarga, i no ho heu assumit. Encara esteu instal·lats en les dues etapes del dol: negació i ira. Encara hi ha un recorregut per a arribar a l’acceptació”, ha dit.

Ara fa quatre dies, Montero mateix va refredar les expectatives sobre una reforma imminent del sistema de finançament autonòmic. Va indicar que no hi havia condicions per a fer una reforma a curt termini i que, malgrat les demandes d’algunes comunitats autònomes, el govern espanyol no preveu aviat canvis importants del sistema actual.

Montero va explicar que les prioritats del govern eren unes altres, com ara la gestió de l’economia i les polítiques socials, i que la reforma del finançament autonòmic no era en l’agenda immediata. Aquestes declaracions van molestar algunes comunitats autònomes que esperaven una revisió del sistema per garantir una distribució més equitativa dels recursos.