04.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 05.08.2021 - 20:01
Francisco Mera i la seva dona van agafar covid-19 durant la primera onada. Ell ho va passar lleu, però ella va tenir símptomes persistents durant mesos. Li costava respirar, tenia taquicàrdies, mal de cap i astènia. A causa d’això, Francisco Mera, metge de família del CAP de Sant Feliu de Llobregat, va decidir de donar-li Montelukast, un fàrmac assequible que es ven per a l’asma. L’evolució va ser tan bona que li van desaparèixer els símptomes completament.
Però Francisco Mera va voler anar més enllà. Volia fer arribar els seus avenços a tothom qui pogués. També volia comprovar si la millora de la seva dona era per algun altre motiu o perquè realment havia funcionat el Montelukast. Per això, va decidir d’administrar aquest antiinflamatori que actua a escala immunitària també a alguns dels seus pacients amb covid persistent. Era una prova pilot. “Més del 70% milloren claríssimament. No solament de simptomatologia respiratòria, sinó que també millora la confusió mental, la incapacitat per a concentrar-se o la sensació d’atordiment que tenen molts pacients. Fins i tot hi ha hagut millores digestives”, explica Mera. Però diu que no tothom té els mateixos resultats; “Hi ha gent que després d’un temps pot deixar la medicació i no tenen més símptomes, però uns altres, si deixen el fàrmac, tornen a tenir dolors.”
Tot a punt per a començar l’estudi Esperança Covid
Malgrat les primeres dades favorables amb aquesta experiència clínica, el Montelukast no pot incloure la indicació per a persones amb covid persistent. Necessita un estudi previ que certifiqui al 100% que el medicament funciona. Això fan ara des de centres d’atenció primària de la Direcció d’Atenció Primària (DAP) Costa de Ponent de l’Institut Català de la Salut i l’Hospital de Bellvitge. Porta per nom: Esperança Covid.
A més, amb aquest estudi també mesuraran marcadors sanguinis i immunològics per veure la resposta immunitària d’aquests pacients amb covid persistent. Volen veure si hi ha indicadors diferents que qui no ha passat la malaltia. També faran un estudi microbiològic de les femtes per a mesurar si hi ha una persistència de virus en l’àmbit intestinal. “Sabem que la microbiota intestinal s’associa molt a una mala resposta immunitària. Gent que té problemes de digestió, com ara la gent gran i els diabètics, han tingut una mala evolució de la malaltia. Volem saber si això està relacionat amb aquesta resposta diferenciada entre pacients que tenen covid persistent i els que no.”
Amb aquest estudi volen anar més enllà que saber si el Montelukast funciona. Pretenen descobrir per què hi ha gent que té covid persistent i uns altres que no. Què els diferencia.
Si tot va bé, l’estudi començarà el setembre. Una farmacèutica ja ha fet una donació de la medicació i ara fan l’encapsulació, és a dir, creen el placebo. Perquè l’estudi funcioni, hi haurà gent que, sense saber-ho, prendrà el placebo en lloc del Montelukast.
Tot sembla indicar que tindrà el finançament necessari per a tirar-lo endavant. De moment, és provisional fins el setembre, però, en principi, els han donat el 100% del pressupost per a fer el projecte com a estudi independent de l’Institut Carlos III de Madrid. També compten amb l’aval del premi a millor projecte de recerca de la unitat de l’agència territorial. Hi ha pocs estudis sobre la covid persistent i la comunitat científica és molt conscient que és important. “Durant molt de temps s’han prioritzat els pacients aguts, i els crònics s’han deixat una mica a banda. Aquesta gent ha patit molt. En som conscients perquè tenim relació amb molt d’ells. És una malaltia que no podem trobar als llibres. Per això hem parlat molt amb els pacients. Han estat molt importants per a tirar endavant la investigació.”
Les persones que tenen covid persistent ja poden prendre aquest medicament?
Però què han de fer aquelles persones que tenen covid persistent i volen provar aquesta medicació? Com hem dit abans, malgrat que es ven a les farmàcies, no s’inclou la indicació per a la covid persistent. Per això, els metges no ho poden receptar així com així. Una opció per a provar-ho és entrar a l’estudi. Ara fan una crida, tot i que no hi pot participar tothom. L’estudi es fa a la gerència de la Regió Metropolitana Sud, per tant hi pot participar gent d’aquesta zona. També hi col·laboraran dos centres d’Atenció Primària de Barcelona.
A més, demanen uns requisits concrets: ha de ser una persona que tingui dispnea, sensació d’ofec, i que faci més d’un mes que té aquesta simptomatologia. També és necessari que faci menys de tres mesos que la malaltia evoluciona. “La cosa més probable és que hi participin els joves que es contagien en aquesta cinquena onada. Això no vol dir que el fàrmac no funcioni per a la resta de malalts que fa molt més que tenen covid persistent. Però amb un estudi s’ha de ser molt curós. Agafem aquesta franja temporal perquè no hi hagi interferències a l’estudi.”
Una altra opció és que el metge recepti el medicament, però en aquest cas és necessari de signar un consentiment conforme el pacient sap que fa un ús fora de fitxa tècnica. A més, els doctors tenen l’última paraula, atès que abans de receptar-ho hauran de tenir en compte les altres malalties que té el pacient i si hi ha alguna contraindicació.
