Mont-roig, paisatge emocional de Joan Miró

‘Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig; tot allò que he fet a París és concebut a Mont-roig’, va dir repetidament Joan Miró. Aquesta sentència, que a vegades va arribar a ser literal, resumeix molt bé què va significar aquest poble del Camp de Tarragona per a l’artista. I aquesta atracció que sentia té l’epicentre al Mas Miró, la casa d’estiueig familiar que és a punt d’obrir-se al públic com a casa-museu. La residència, una torre vuitcentista d’estil indià, mostra una part de la planta noble. Als baixos hi ha un espai expositiu i, uns metres més enllà, l’estudi de l’artista. Va ser construït l’any 1949 i és la joia del museu, perquè a les parets hi ha tot de grafits que l’artista va fer a manera d’estudis preliminars. ‘És un lloc on sembla que s’hagi congelat el temps, s’ha mantingut intacte des del 1976, l’estiu en què Miró va fer la darrera estada al mas’, explica Joan Punyet Miró, nét de l’artista.

La casa té un significat molt especial perquè és en aquest indret on el jove Miró va decidir que seria pintor. Era el 1911, s’anava recuperant d’una febre tifoide i els seus pares acabaven d’adquirir la masia a un marquès. També és aquest lloc el que apareix reflectit al quadre del 1922 que el catapultà a la fama com a artista internacional: La masia. En la seva carrera, el Mas Miró, l’entorn, la gent de la contrada i el paisatge del Camp de Tarragona apareixen en desenes d’obres seves. Als anys 1920 hi va pintar tot de paisatges que van impressionar els poetes surrealistes parisencs i a la dècada de 1930 hi va fer les primeres escultures. ‘La masia, la platja, el poble, l’ermita de la Roca… tot això formava part del seu paisatge emocional’, diu Joan Punyet.

Durant la seva vida, Joan Miró va tornar assíduament a Mont-roig, tant físicament com artísticament. Pel cap baix, hi va anar cada estiu des del 1911 fins al 1976, tret dels anys de la guerra de 1936-39. Per això el Mas Miró i el seu entorn són un espai tan important per a entendre l’univers mironià: es va gestar ací. El vincle estret i indissoluble que s’establí entre el mas de Mont-roig i Miró va perdurar la resta de la seva vida, fins al punt que va declarar qui-sap-les vegades: ‘Mont-roig és el xoc preliminar, primitiu, al qual sempre torno. En alguns altres llocs, tot ho mesuro en comparació amb Mont-roig.’ A més, tots els estudiosos de l’obra de Miró coincideixen a afirmar que Mont-roig va ser-ne el santuari i la força motriu: ‘Mont-roig és, per a mi, com una religió’, deia.

‘Tothom sap que Miró va ser un gran artista, però s’ha explicat poc el perquè i el com del seu art. I el millor lloc per a fer-ho és aquí’, diu Elena Juncosa, directora de la Fundació Mas Miró. La casa-museu s’obrirà al públic el 2 de maig i el projecte s’executarà en diverses fases; encara queden espais per restaurar, com ara la casa dels masovers, i als camps del voltant s’hi van replantant arbres i conreus autòctons. Perquè des de la dècada del 1970, la finca ha passat tot de vicissituds: amb la creació de l’autopista es va expropiar una bona part del terreny i, després, amb el pas del tren i l’autovia, l’estudi del pintor va perillar. Però ara, quan se celebra el 125è aniversari del naixement de l’artista, el Mas Miró obre la porta per difondre l’univers del pintor. A més, ho fa sense cap obra original seva, ‘però no li cal, perquè en cap altre indret no s’entén tan bé el seu art com aquí’, diu el nét.

‘La masia’, el punt i a part en la trajectòria de Miró
La masia va ser el resum d’una part de la meva obra i al mateix temps la gestació de la part de la meva obra que vindria després.’ Aquest quadre, que actualment és a la National Gallery of Art de Washington, va marcar un punt i a part en la trajectòria de Miró. El projectà internacionalment i tant els especialistes com ell mateix el consideren una peça clau en la seva carrera. ‘La masia –diu– fou el resum de tota la meva vida, espiritual i poètica, al camp. Des d’un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava d’aquell indret.’

Però la creació del quadre no va ser gens fàcil: va ser pintat entre el 1921 i el 1922 a París, en un procés creatiu que va durar nou mesos. Durant aquest temps, Miró va patir molt. En un moment d’obcecació, va veure que necessitava tenir a prop un trosset de Mont-roig del Camp i va demanar que li n’enviessin una mica d’herba. Evidentment, va arribar a París seca, però va servir de desllorigador. Una vegada pintat, de primer li va costar molt de vendre’l, el quadre. Finalment, se’l va quedar el seu amic Ernest Hemingway, que el va acabar donant al museu nord-americà on es pot veure avui.

El 125è aniversari de Miró, també a València
Avui, 20 d’abril, es compleixen 125 anys del naixement de Joan Miró i amb motiu d’aquest aniversari l’Institut Valencià d’Art Modern ha programat diferents activitats vinculades amb la mostra Joan Miró. Ordre i desordre, que es va inaugurar el 15 de febrer i que es pot veure fins al 17 de juny. Des de les 10.00 fins a les 21.00, el públic podrà visitar la mostra de franc. I demà, dissabte, a les 12.00 i a les 17.00, el comissari de la mostra, Joan M. Minguet, farà dos recorreguts guiats on difondrà les claus de la mostra.