Mònica Roca: “Això dels fons europeus és un desastre”

Ara fa un any, Mònica Roca va prendre possessió del càrrec de presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. En uns moments en què molts empresaris viuen una situació difícil per l’acumulació de problemes derivats de la pandèmia, pel preu de l’energia i ara també pel proveïment d’algunes matèries primeres, Mònica Roca procura ser contundent, sense que l’optimisme vital que la caracteritza li impedeixi de ser realista. Explica que en aquest moment tothom intenta ser positiu, però que és difícil. Posa èmfasi en la situació tan difícil que viu Catalunya amb les energies renovables i en la poca transparència del govern espanyol respecte dels fons europeus. Entrar en el detall no li impedeix de tenir clara la idea principal: “La millor política econòmica és tenir un estat propi.”

—Recentment, en la publicació dels indicadors de progrés i benestar que fa la Cambra, el dèficit en energies renovables continuava essent una de les alertes més greus del país. La sobirania energètica és lluny.
—En aquests moments hi ha molts projectes presentats sobre la taula de la Generalitat. Jo no dic que tots siguin bons i segur que s’han de revisar, o esmenar, però no pot ser que no facin res. Cada any que passa és un perjudici gran, perquè tots els països van avançant. Ens collen els objectius del 2030, que ja és aquí, falten set anys i mig. Els projectes no es fan d’avui per demà, però bé t’hi has de posar un dia. Nosaltres planifiquem la inversió que es necessita cada any per a complir els objectius que imposa Europa el 2030 i el 2050. El que demanem és que hi treballin perquè és una prioritat. Ells diuen: com que anem tan tard, si més no fem-ho bé. Però si us plau no ho podem retardar més, no ens podem relaxar. Fem-ho ara. La nostra reclamació és aquesta, no ho deixem passar. Estic d’acord que no ho podem deixar caure en la trampa de “com que ho hem de fer de pressa, que ho faci l’oligopoli”. En això, hi estic d’acord, però si entenem que és una prioritat no poden deixar passar ni un dia més, havent-hi tantes propostes com hi ha damunt la taula.

—A vegades és difícil d’entendre com els partits no reaccionen.
—Quan hi va haver moratòria vaig anar a parlar amb alguns partits polítics per entendre què pretenien. Entenia els seus arguments perquè estem alienats: no tornem a caure en mans dels oligopolis, però fem-ho per no afavorir els oligopolis. Retardant tants els terminis, els afavoreixes, perquè són els més preparats per a saltar d’avui per demà. Si no fas la feina d’activar empreses més petites, cooperatives o el que sigui… no acabo de veure com avancem en aquesta direcció. L’objectiu pot ser bo, però no puc compartir que no s’avanci. L’altre dia la consellera d’Acció Climàtica va anar a veure un parc eòlic i jo comparteixo plenament allò que va dir, però recordem que aquest parc és finançant al 50% pel govern danès i l’altre 50% prové de cooperatives locals del territori. Això és un model interessant, però no caurà del cel. Em consta que la conselleria treballa en aquest sentit, però demanem que es vegin els resultats, que no ens adormim, perquè és una prioritat de país.

—La fàbrica de bateries de Volkswagen es farà al País Valencià. Què ha passat?
—Es veia venir, perquè crec que no hi ha hagut una aposta forta perquè es quedés a Catalunya.

—De qui?
—De totes les administracions… València va pugnar molt fort per tenir-la. Jo no he vist la mateixa força per part de Catalunya. El govern català havia d’haver pres una opció molt ferma de dir: “Això ve aquí tant sí com no, i no l’he vista. Seat té aquesta sensació. És evident que el govern espanyol vol diluir: concentrar tota una indústria de la mobilitat sostenible a Catalunya no li interessa. Només cal veure què passa amb els fons europeus. En moltes propostes es demana que hi hagi dues o tres comunitats autònomes. Hi ha aquesta voluntat de no concentrar, de diluir-ho entre diverses comunitats. No serà el govern espanyol que vindrà a fer grans propostes a casa nostra. Dit això, he de dir que hi haurà més projectes potents amb inversions fortes que tindran un impacte de treballadors i inversió a Catalunya, perquè si no hauríem de posar el crit al cel.

—Dieu que hi ha una acció política premeditada del govern espanyol?
—Bé, no ens sorprendrà que el govern espanyol és centralista, no? El govern espanyol té un problema i és que el poble català es vol independitzar. Quina és la manera de diluir-ho? Doncs que hi hagi el màxim de projectes conjunts de diverses comunitats autònomes, de manera que no es concentrin a Catalunya. És claríssim. És una estratègia molt evident. En els projectes amb els fons europeus nosaltres reclamem que almenys es respecti la meritació o les distribucions territorials.

—Això dels fons europeus no va bé?
—És un desastre, des del meu punt de vista. Falta transparència! En reclamem des del principi i no arriba. Demanem transparència a l’hora de la publicació de les convocatòries. Hi ha d’haver planificació perquè la gent pugui preparar els projectes. No pot ser que et trobis que s’obre una licitació l’11 de desembre i es tanca el 12 de gener. A l’agost van fer igual: va sortir el 12 d’agost. Això és impresentable. No pot ser. També hi ha d’haver transparència a l’hora de publicar on han anat a parar aquests fons. A la Cambra ens hem proposat de fer un observatori per a veure on van a parar aquests fons. En parlem amb el govern català. El conseller Giró l’altre dia deia que només un 7,8% dels fons europeus han arribat a Catalunya. Això és de jutjat de guàrdia perquè aquí tenim el 19% del PIB, que podria ser molt més si ens arribés el que ens toca; si ho rebéssim en tindríem un 23%. Què passant, doncs?

—El conseller s’ha queixat, però no hauríem d’estar encara més enfadats i més actius si això és tan greu?
—Jo ho estic molt, potser sí que s’hauria de sortir a la llum pública. Potser sí que hauríem de fer més pinya i explicar més què passa.

—I amb Nissan què passarà?
—Hi ha molts projectes sobre la taula, es mouen unes quantes coses, però no hi ha res concretat encara. Tinc l’esperança que es consolidi un projecte interessant sobre la mobilitat sostenible a l’espai Nissan.

—La poca unitat del sobiranisme afecta un projecte com el vostre?
—Hem dit sempre que volíem un govern, no dos partits. Tant per als aspectes econòmics del país com amb vista a progressar cap a la independència, que és el que reclama la ciutadania. Sempre hem dit que el fet d’anar amb una veu comuna i un projecte comú és més positiu. No vull dir una veu única perquè calen els matisos, però un projecte comú sí que és imprescindible com a país per a avançar. També és veritat que a vegades s’hi posa més pa que formatge. Una cosa són els partits, que sí que es discuteixen i es claven punyalades, i una altra cosa és el govern. Tinc entès, de primera mà, que al govern hi ha un respecte i va funcionant. Ara, entre les conselleries hi podria haver més comunicació, això sí.

—Hi ha prou ambició?
—Ara hi ha el Pacte Nacional per la Indústria, que a mi em sembla poc ambiciós. Hem d’anar al màxim, hem de ser ambiciosos a l’hora de fer la reindustrialització del nostre país. Ens hem de posar llistons alts. Tant a l’àmbit públic com en el privat. Hem de tenir uns objectius alts i a mi m’agradaria que fóssim més ambiciosos. Per exemple, el Pacte Nacional de la Societat del Coneixement apunta més amunt. En canvi, en aquest hi falten coses. Per exemple, en mobilitat sostenible s’haurien de tenir en compte més aspectes. En el cas dels semiconductors, la Cambra donava suport a una proposta de crear una fàbrica de semiconductors a Catalunya. Què no hi hagués tan sols el disseny de semiconductors, que és un projecte al qual donem tot el suport i que ens consta que és un dels projectes estrella del govern de Catalunya. Ara que Europa té molt clar que li falta produir semiconductors i que no podem continuar confiant que els facin fora, ens agradaria que al nostre país es fes un pas més i hi hagués un projecte industrial de fabricar alguns dels components dels semiconductors.

—La preocupació per l’ampliació de l’aeroport ha desaparegut?
—No, a vegades també està bé treballar sense fer tant de soroll. I és això, el que es fa. Sense fer tant de soroll, s’ha de treballar l’alternativa. Perquè no sols hi havia la que ens va voler fer creure en aquell moment el govern espanyol. Ens van tirar una pilota perquè ens baralléssim i hi vam caure de quatre grapes. D’alternatives, n’hi ha moltes.

—…

—Una és de la pista llarga que podria ser utilitzada per ampliar els vols intercontinentals. Això no s’ha tingut en compte. L’aeroport, tal com és ara, podria tenir molts més vols intercontinentals. La nostra opció és molt clara. Volem que Catalunya pugui escollir quina classe de viatger li interessa per a poder anar cap al model econòmic que proposem com a Cambra de Comerç, molt més basat en el coneixement, el talent, evidentment sostenible. Volem aquestes connexions en aquests llocs perquè ens poden aportar això. Tan clar com això. No volem dependre de Madrid per decidir quina ruta ens interessa més. Ara no es fa servir la pista llarga per a aquests vols, perquè és la interior i molesta, però d’això se n’ha de parlar. Jo no dic que no s’hagi de fer tot allò que calgui perquè els ciutadans no en surtin perjudicats. No pot ser que ens diguessin que l’única opció era allargar la pista petita i trepitjar la Ricarda. Això no és correcte. Hi ha moltes opcions i s’han d’avaluar totes. Les inversions en alguns altres aeroports de l’estat espanyol superen amb escreix les inversions que hi ha a l’aeroport de Barcelona, que dona el 50% de beneficis d’AENA. N’haurien de tenir cura com la nineta dels seus ulls…

—D’aquí a un any hi tornarà a haver eleccions a la Cambra. Esteu preparats?
—Falten catorze mesos i em nego a fer campanya electoral tot aquest temps. Tenim molta feina. La millor campanya és continuar treballant per a les empreses, estar a la disposició de tot el teixit productiu del nostre país. I no per a fer campanya sinó perquè ens hi devem. Per això som aquí. Continuarem treballant tant com puguem per canviar aquest model econòmic. Aquestes crisis han evidenciat allò que ja havíem dit, que tot era massa fràgil. Com proposàvem a la nostra estratègia, hem de fer un model més resilient. Tenim dos molls de l’ós. Un és l’independentisme: pensem que la millor política econòmica és tenir un estat propi. Ho continuem pensant i la nostra candidatura, neta i clara, és independentista. I l’altre moll de l’ós és aquest canvi de model econòmic. A la Cambra li faltava aquesta representació de la petita i mitjana empresa i nosaltres l’hem representada. I no vull dir que no vulguem la gran empresa. En absolut. Però fins ara faltava aquesta representació. Volem que al nostre ple hi hagi tot el nostre empresariat.

—Enguany el Consolat de Mar commemorarà els 750è aniversari. Una de les primeres activitats que ha promogut aquest organisme ha estat la Declaració de la Llotja de Mar, que impulsarà la mediació en un moment en què la judicialització paralitza la societat.
—Per a la Cambra és molt important tenir una institució de tres quarts de mil·lenni d’història. Això és espectacular, no ho poden dir gaires institucions. Nosaltres no volem que el Consolat sigui una cosa que ens enorgulleixi tan sols en el pla històric, sinó que volem que també tingui present i futur. És per això que el volem revifar. Pensem que la mediació és un instrument molt important, i més ara que la judicialització ho satura tot. Que hi hagi un instrument de mediació ens sembla fonamental. Tothom hi guanya. Ho dèiem l’altre dia: en la mediació no n’hi ha un que guanya i un altre que perd, sinó que s’aconsegueix que totes dues parts se sentin satisfetes de l’acord i permet a totes dues de continuar col·laborant. Estem molt contents. Esperem que sigui un any important. La commemoració començarà l’octubre del 2022 i s’acabarà l’octubre del 2023.