Mónica Oltra, el pèndol i l’estabilitat del Botànic

La fascinació pel pèndol de Foucault té a veure amb la seguretat, amb el fet cert que, tard o d’hora, el cilindre caurà. El pèndol va i ve de manera sincopada, i cada volta és més a prop del cilindre que l’espera, immòbil. Fins i tot el frega, el toca una vegada i una altra abans de la definitiva. El cilindre sap que caurà perquè en un d’aquests vaivens, el pèndol el ferirà al punt crític, amb la força que toca, i és inútil d’oposar-hi resistència. Per això sempre hi ha algú amb la mirada fixa al pèndol que va i torna inexorable.

Tots els moviments que fa el TSJ en el cas de Mónica Oltra són aquest anar i venir del pèndol. El d’ahir el va fer la fiscalia que va donar suport a la petició del titular del jutjat d’instrucció número 15 de València que havia demanat l’obertura d’una investigació a la vice-presidenta del Consell. Una passa més, celebrada amb efusió i gesticulació entusiasta per la dreta i l’extrema dreta a les Corts Valencianes.

El Botànic, immòbil

El Botànic continua immòbil, encara que una certa incomoditat recorre com un fantasma les sales de màquines del poder. Una nosa, un tremolor intangible que amenaça de complicar molt el final de la legislatura i, cosa pitjor, de signar-ne la tercera part. L’horitzó no va més enllà d’un any, el que falta per a les eleccions. A banda les discrepàncies sobre alguns temes, que s’accentuen cada dia perquè els partits volen remarcar les diferències, hi ha una agenda judicial que pot esdevenir diabòlica.

Al centre de tot hi ha Mónica Oltra, la vice-presidenta primera de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que és a les portes de l’encausament. El va demanar el jutjat de primera instància i instrucció número 15 de València que considera que hi ha indicis que va encobrir els abusos de l’ex-marit a una menor tutelada. Ella sempre ho ha negat. Com que Oltra és aforada, qui ha de decidir l’encausament és el Tribunal Superior de Justícia. Una alta responsable de la conselleria, també investigada, va presentar un recurs contra la interlocutòria del jutge. Un intent de tallafocs que en menys d’una setmana ha estat desactivat.

Les aigües tampoc no transcorren tranquil·les per al president Ximo Puig, que veu com el cas de les subvencions públiques a empreses amb participació del seu germà Francis ha ressorgit amb força aquestes darreres setmanes. És una qüestió que ja el va acompanyar durant la campanya electoral del 2019. Encara cueja i ara s’hi ha afegit el nom de Pau, el fill del president. La resposta que donava el cap del Consell ara fa tres anys i la que dóna ara és que si per a l’oposició el gran problema del País Valencià és aquesta empresa de comunicació dels Ports vol dir que les coses van molt bé.

“Farà el que vulga fer”

Quant a la vice-presidenta, tothom continua fent pinya a la coalició Compromís. L’última persona que s’hi ha pronunciat ha estat la síndica Papi Robles que ha dit reiteradament, i responent de la mateixa manera preguntes insistents, que encara que Mónica Oltra arribàs al 2023 encausada podrà ser la candidata a la presidència de la Generalitat si ella ho vol ser. “Oltra podrà fer el que vulga amb la seua candidatura, perquè hi ha una intenció de perseguir-la i de buscar el moment electoral perquè arribe imputada als comicis”, diu Robles. Oltra ja ha dit manta vegada que no pensa ni dimitir ni apartar-se temporalment de les seues responsabilitats si finalment li arriba la citació per a anar a declarar. La vice-presidenta ha comparegut unes quantes voltes a les Corts per donar les explicacions que li demanava l’oposició.

D’aquesta manera, el partit dóna cobertura a la teoria del complot i la cacera de l’extrema dreta contra la consellera i vice-presidenta. Fins ara, la resta de grups del Botànic eren tan hermètics com ho és Compromís. L’argumentari era automàtic i obvi. Frases com ara “Oltra és víctima d’una maniobra de la dreta i l’extrema dreta”; “És víctima de la lawfare: allò que no aconsegueixen a les urnes ho volen aconseguir als tribunals”; “Oltra té tot el suport del Consell”; “Deixem que treballen els tribunals”; Declaracions repetides, fos qui fos l’interrogat, perquè, i això és una altra conseqüència de l’afer, d’ençà que el jutge va demanar que encausassen la vice-presidenta, la pregunta és recurrent sempre i a tot arreu. A qui siga. A Oltra, a Puig, a Robles, a Baldoví… Mónica Oltra ha de dimitir?

Tanmateix, ara les respostes han deixat de ser granítiques i ja entreobrin la porta als matisos. Lleugers, quasi imperceptibles, però matisos que s’han començat a veure aquests darrers dies.

L’escenificació de dijous

L’oposició havia avisat que descarregaria tota l’artilleria sobre Mónica Oltra i sobre el president Ximo Puig pels casos esmentats. PP, Vox i Ciutadans, preguntassen què preguntassen, acabaven demanant la dimissió, la destitució, la convocatòria d’eleccions, i arruixant-los amb paraules gruixudes.

La vice-presidenta va anar al ple ben preparada. Havia fet imprimir a una mida prou gran, perquè les càmeres la captassen, una fotografia feta el mes de setembre a l’estació del TGV de Madrid. A la imatge hi ha l’ex-president Francisco Camps, l’agitadora i fundadora de Vox Cristina Seguí i Alberto de Rosa, gerent de l’empresa Ribera Salut, que era la concessionària d’uns quants hospitals públics de gestió privada, segons el model Alzira implantat per Eduardo Zaplana.

L’exhibició d’aquesta imatge va permetre a Oltra de desplegar una teoria de la conspiració. Va mig dir, mig insinuar, que tota la cacera a què és sotmesa d’ençà de fa anys ve arran d’algunes decisions preses pel seu departament que han fet perdre molts diners a Ribera Salut. “Seguiu la pista dels diners!”, va dir, mostrant la fotografia.

Mentre això passava, durant els cinc minuts de la intervenció de la vice-presidenta, el síndic socialista, Manolo Mata, no va aixecar el cap del telèfon mòbil. Ni una mirada, ni una alçada de cella, ni un gest de complicitat. Aquesta setmana, en una entrevista a la ràdio d’À Punt, Mata va anar uns mil·límetres més enllà i va recomanar a la seua col·lega, tots dos són juristes, que aporte claredat al procediment. “No podem traslladar sempre que hi ha conspiracions contra nosaltres. Jo deixaria d’insistir en això.” Minuts més tard, el president Ximo Puig deia pràcticament això mateix. “No crec en teories de cap conspiració, però sí que hi ha interessos determinats per a intentar pervertir la realitat.” Un petit tomb d’argumentari, molt lleu, encara.

La genealogia i els actors

Hi haja conspiració o no de l’extrema dreta per a abatre Mónica Oltra i, de passada, afeblir tant el govern del Botànic que els resulte impossible de revalidar els resultats, val la pena de fer un colp d’ull a la vida i obres dels personatges de la fotografia de l’estació d’Atocha.

Cristina Seguí, que es fa dir periodista, és la musa de l’extrema dreta i fundadora de Vox, però ja no en fa part. Ella és qui va signar la querella contra Oltra per, presumptament, haver encobert el seu ex-marit condemnat per abusar sexualment d’una menor en un centre on treballava com a educador. Els fets van passar entre el 2016 i el 2017. La condemna és de final del 2019. Seguí va ensumar la sang i va voler saber què havia fet la conselleria quan va saber aquest cas. I va anar al Tribunal Superior de Justícia, que va desestimar el cas, però Seguí va decidir d’acudir a la justícia ordinària. En aquesta instància, el jutge sí que la va admetre a tràmit, va cridar a declarar un grapat de funcionaris de la Conselleria de Polítiques Inclusives i va demanar al TSJC que la cridassen a declarar en qualitat d’encausada.

Cristina Seguí és piuladora compulsiva a Twitter i experta fabricant de notícies falses. També és ràpida insultant primer i blocant després aquells que no li fan la gara-gara a la xarxa. Quan es va saber la resolució judicial es va vantar d’haver-ho aconseguit. “Us ho vaig prometre i ací ho teniu” i “ja me’n puc anar tranquil·la de vacances” van ser algunes de les piulades immediates.

Aquesta propagandista de l’extrema dreta és col·laborada habitual del programa de YouTube Estado de alarma. Des d’allà llança les invectives més verinoses contra la presa de torn. Ara la presa és Mónica Oltra. I per anar contra ella, tot s’hi val. Fins i tot utilitzar Teresa, la jove de qui abusà l’ex-marit de la vice-presidenta, que ara ja és major d’edat.

El mes de gener, Seguí i els seus companys del programa Estado de alarma van muntar un espectacle a la sala d’actes de l’Ateneu Mercantil de València i el van retransmetre per YouTube. A l’escenari, la jove i uns quants col·laboradors d’aquest programa. Entre el públic, José Luís Roberto, el fundador del grupuscle d’extrema dreta España 2.000, advocat defensor de la jove. A l’Ateneu es van fer proclames, per exemple, contra els ajuts institucionals als menors immigrants no acompanyats, contra els immigrants en general. I, a més, van telefonar en directe a Oltra exigint-li que demanàs perdó a Teresa. Això va provocar una gran ovació del públic que omplia la sala i tota mena de comentaris burlescs contra la vice-presidenta.

La família De Rosa

La presidenta de l’Ateneu Mercantil de València que va permetre aquest espectacle és Carmen de Rosa, membre d’una família de la burgesia valenciana i germana d’Alberto de Rosa, una de les persones que apareixen en la fotografia que va exhibir Oltra a les Corts. Alberto de Rosa és el director general del grup Ribera Salut que es va especialitzar a aconseguir concessions per a gestionar no solament els hospitals públics, sinó àrees de salut completes, de manera privada, amb un sistema anomenat “model Alzira“. La reversió gradual i programada d’aquest sistema per a reintegrar els centres a la sanitat pública ha originat xocs constants entre de Rosa i la Generalitat. L’empresa ha obstaculitzat tant com ha pogut la recuperació del servei públic. La consellera Ana Barceló va revelar a les Corts que Ribera Salut havia acomiadat uns dos-cents professionals de l’àrea de Torrevella just abans de la reversió. Amb tot, va oferir un contracte al departament d’admissions a una persona: la jove Teresa, víctima dels abusos que Seguí i Roberto exhibeixen com un trofeu.

Després de la reversió d’Alzira i Torrevella, Ribera Salut encara gestiona l’hospital de Dénia i el d’Elx al País Valencià i en té uns quants de repartits per Espanya.

Pablo Delgado, absent a la foto, però omnipresent

A la fotografia d’Atocha hi ha Francisco Camps. Durant el seu mandat, Camps va nomenar Fernando de Rosa, germà d’Alberto i de Carmen, com a conseller de Justícia. Ara Fernando de Rosa és senador del PP. També va ser president de l’Audiència Provincial de València i vice-president del Consell General del Poder Judicial.

A la fotografia hi falta un altre personatge que té molts punts de connexió amb els presents: l’advocat Pablo Delgado. Delgado dirigeix el despatx d’advocats on treballa Francisco Camps i és qui ha aconseguit l’arxivament de la causa del cas de la Fórmula 1 i el de la visita de Papa –que afectaven Camps–, com també la del cas de les caixes B del PP. Però també és l’artífex d’una condemna contra la conselleria de Mónica Oltra pel tancament d’un centre de menors a Sogorb i és qui va impulsar la defensa perquè els centres d’ensenyament concertat recuperassen els concerts que la conselleria de Vicent Marzà els havia llevat. I ara és, és clar, l’advocat que duu l’acusació contra Mónica Oltra pel presumpte encobriment dels delictes comesos pel seu ex-marit. Qui dóna corda al pèndol perquè no s’ature mai.