17.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 17.09.2022 - 22:25
L’ex-vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, declara demà com a encausada en el jutjat d’instrucció número 15 de València. És la causa oberta arran de la denúncia presentada per la jove que va ser víctima d’abusos sexuals per part de l’ex-marit d’Oltra en un centre tutelat. També és la causa que li va costar els càrrecs públics que ostentava d’ençà del 2015.
El 21 de juny, havent dinat, Oltra va dimitir a contracor. Havien passat poques hores d’ençà que havia rebut, sorollosament i festiva, el suport del seu partit i uns quants advertiments sords del president Puig. Se n’anà convençuda de ser víctima d’una gran injustícia i proclamant la seua innocència. La naturalesa dels querellants, que fa molts anys que proclamen l’animadversió contra Oltra, és l’argument principal que ha emprat durant mesos per defensar que és víctima de la persecució política i, fins i tot, de lawfare.
Els tentacles de l’extrema dreta
La representació jurídica de la jove l’ha duta José Luis Roberto, cap del grupuscle ultra España 2000. A continuació s’hi va afegir l’associació Gobiérnate, encapçalada per l’agitadora també ultra i cofundadora de Vox Cristina Seguí. I encara més tard, Vox també s’hi ha personat. El Partit Popular encara no, perquè espera a veure com evoluciona la instrucció del cas després de la declaració de demà. Amb tot, fins al darrer dia que Oltra va romandre en el poder, el PP va tenir un paper molt bel·ligerant tant dins com fora de les Corts Valencianes, fins al punt de convertir la vice-presidenta en el taló d’Aquil·les del president, Ximo Puig.
Aquestes darreres setmanes, la jove, que ja és major d’edat, té dos fills molt menuts i passa dificultats econòmiques molt greus, ha acusat Seguí i Roberto d’haver-la utilitzada amb finalitats polítiques i haver-la abandonada després.
Els fets
Nascuda l’any 2002, Teresa va començar a ser tutelada per la Generalitat el 4 d’octubre del 2011. Els abusos que va denunciar van passar entre el 2016 i el 2017. En un primer moment, va avisar una assistent social i el centre va emetre un informe en què llevaven tota la credibilitat al seu relat. Més endavant, ella va insistir i el grup de menors de la policia va elevar el cas a la Fiscalia de Menors, que sí que va obrir diligències.
Un dels episodis clau de la història l’ha reiterat unes quantes vegades Mónica Oltra. Diu que la primera notícia que té del cas és el 8 d’agost de 2017, quan arriba una citació judicial a casa seua. La parella havia començat els tràmits per separar-se, però encara compartien domicili. Oltra insisteix que, abans d’aquest dia, no havia sabut mai res dels abusos i que, per tant, no va poder donar mai cap ordre o instrucció perquè s’amagassen els fets.
Luis Eduardo Ramírez, l’ex-marit d’Oltra, va ser jutjat dues vegades. El primer judici començà el desembre del 2019. El van condemnar a cinc anys de presó i durant la causa es qüestionà l’actuació de la psicòloga del centre que no es va creure a la menor. El mes de febrer del 2021, el judici es va repetir perquè la Conselleria d’Igualtat va lliurar uns quants informes nous en què també es qüestionava que els fets que relatava Teresa fossen certs. Ramírez va tornar a ser condemnat a cinc anys de presó. El novembre presentà un recurs que encara no s’ha resolt. La sentència criticava un fet que anomenava “instrucció parajudicial”, feta per la conselleria que dirigia Mónica Oltra amb la intenció de desacreditar Teresa.
La querella contra Oltra
Amb aquesta munició que extrau de la sentència, José Luis Roberto es querellà contra Mónica Oltra en nom de Teresa. Era el mes de juny del 2021. Acusen qui era vice-presidenta, però també la consellera responsable d’Afers Socials i Protecció de Menors, d’haver desprotegit Teresa quan va denunciar els abusos. També d’haver donat instruccions al funcionariat per tapar l’afer que implicava el seu ex-marit. Per això hi ha tretze encausats més, que serien qui hauria obeït les instruccions de la vice-presidenta.
A partir que l’extrema dreta va presentar la querella va començar una guerra mediàtica en paral·lel. D’una banda, l’agitadora ultra Cristina Seguí va omplir les xarxes socials i el programa de YouTube en què col·labora amb tot d’amenaces i proclames contra qui encara era vice-presidenta. I d’una altra, van patrimonialitzar i emprar Teresa fins a l’extenuació. Ja no era menor d’edat, però tenia una vulnerabilitat extrema. Ja no tenia la protecció institucional, tenia una parella i era a punt d’infantar el primer fill. Fa pocs mesos ha tingut el segon.
Seguí li va prometre feina i li va proporcionar un allotjament. A canvi, havia de ser el seu trofeu. Ella la podia exhibir allà on fos, havia de participar en qualsevol acte o muntatge que Seguí consideràs que era útil per a denigrar la figura de la vice-presidenta. Fins i tot va muntar un espectacle televisiu a l’Ateneu Mercantil de València amb la presència de Teresa, de José Luis Roberto i tot de membres de reconeguts de la dreta més extrema valenciana.
El calvari d’Oltra a les Corts Valencianes
L’extrema dreta creava el clima, coïa el brou i construïa l’ambient propici perquè el que anomenaven el cas Oltra es filtràs i s’escampàs per tots els racons de la política valenciana. Publicaven muntatges fotogràfics vexatoris, llançaven proclames i incitaven els seguidors per veure qui la deia més grossa. De la bancada de Vox i del PP, Oltra, i també Puig, havien de respondre preguntes parlamentàries sobre la situació de la vice-presidenta. Per bé que ella negava una vegada i una altra els fets, allò que el juny del 2021 podia semblar un petit onatge d’estiu va anar convertint-se en un temporal desfet que esguitava totes les accions de govern.
Les conferències de premsa que com a portaveu oferia cada divendres després de la reunió del Consell eren pràcticament monotemàtiques. Els periodistes demanaven i ella negava. Setmana rere setmana. Quan Ximo Puig va remodelar el govern arran de l’eixida del conseller Vicent Marzà, totes les mirades es van posar sobre Oltra. Farà el mateix? Se n’anirà? La resposta sempre era que no. Sempre estava convençuda que ella no tenia res a amagar, que no havia fet res malament.
L’encausament
Tampoc no se’n va voler anar quan, finalment, el 16 de juny, el TSJ valencià la va encausar i la va citar a declarar el 6 de juliol. L’escrit de la fiscalia, signat per Teresa Gisbert, deia: “No hi ha causa directa, però sí indicis plurals d’un suposat concert per a ocultar abusos contra la menor.”
Aquell dia, el suport que externament li havia demostrat sempre el president Puig va començar a trontollar. Internament, feia setmanes que unes quantes veus socialistes sospiraven perquè Oltra deixàs els càrrecs. El desgast de mantenir una persona encausada al seu costat tant a la taula del Consell com a les Corts era un preu que Ximo Puig no estava disposat a pagar. Les pressions del PSPV van agafar velocitat de creuer i ja van ser públiques. Tant, que Compromís va fer una mena d’avís, ja sense gens de força, en què deia que si queia Oltra, cauria el Botànic.
La conferència de premsa de l’endemà, 17 de juny, va ser un espectacle retransmès en directe per la major part de televisions de l’estat espanyol. Oltra era al punt de mira i les seues paraules i la seua imatge eren reproduïdes en bucle a les tertúlies. Als canals en mans de l’extrema dreta, els intervinents hi sucaven pa. La vice-presidenta es va emparar en la primera frase de l’acte: “No hi ha causa directa” i va menystenir l’expressió “indicis plurals”. Alhora, va exhibir captures de pantalla de José Luis Roberto en què es vantava de l’èxit judicial aconseguit. Tot, esguitat d’insults i paraules malsonants contra Mónica Oltra.
La festa
Molts, a Compromís, també els assessors més pròxims d’Oltra, quan van veure les imatges de la conferència de premsa, van tenir clar que la situació ja era insostenible. Creien en la seua innocència i hi creuen encara, i verbalitzaven la injustícia que es congriava contra la seua dirigent més carismàtica, però en un moment determinat, el projecte polític va pesar més que no pas la persona.
Així i tot, encara hi faltava la cirereta del pastís. Dos dies després de l’encausament i l’endemà d’aquella conferència de premsa era dissabte. El destí capriciós va fer que una festa programada setmanes abans per Compromís per refermar les seues polítiques es convertís en un acte de suport a Mónica Oltra. També amb moltes càmeres i molta atenció mediàtica. L’acte va tenir balls, discursos i llàgrimes.
De tot allò en sura encara el ressò d’una frase que va dir Ximo Puig i que va tenir l’efecte d’una sentència: “No estem per a festes.” Feia dies que Ximo Puig i Mónica Oltra no es parlaven més enllà d’allò que era estrictament necessari. També Joan Ribó va començar a desmarcar-se del suport institucional.
La dimissió
El 21 de juny, un any després d’aquelles primeres onades suaus, el tsunami s’havia emportat els fonaments que adherien Mónica Oltra al cim del poder i va dimitir de tots els càrrecs. Vice-presidenta, secretària del Consell, portaveu del Consell, consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. En directe, en una compareixença a la seu del partit en què va reiterar la seua innocència i va tornar a dir-se víctima d’una operació de l’extrema dreta que l’havia emproada d’ençà del primer dia. Va recordar que aquells que la van acusar no volien el canvi de govern que va permetre reorientar les polítiques socials i, frase encunyada pel primer Botànic, “posar les persones al centre”. No havia avisat el president, que dimitiria a aquella hora. Li ho va dir allà i li va enviar un missatge agre. “Han guanyat els dolents”, va dir.
La dimissió de Mónica Oltra va fer que deixàs de ser aforada i, per tant, la causa ha tornat al jutjat d’instrucció número 15 de València. Es va anul·lar la citació del 6 de juliol i, dies més tard, es va acordar la de demà, 19 de setembre.
Teresa, una jugueta trencada
Cristina Seguí va exhibir la presa de Mónica Oltra a les xarxes i a la televisió en què col·labora. Una corrua limitada de seguidors li van donar les gràcies, la van felicitar i li van desitjar bones vacances. Però Teresa, la jove que va denunciar Oltra per haver provat de protegir el seu ex-marit, no va felicitar Seguí. Feia setmanes que era més desemparada que mai. S’adonava que ja no era útil, que ara era una nosa per a Roberto i per a Seguí.
Pocs dies després d’haver infantat el segon fill, els serveis socials es van interessar per la situació dels dos menors. El menut no era inscrit al registre civil perquè el pare tenia el document d’identitat caducat, i el major va sortir positiu per cocaïna i restes de cànnabis després d’haver estat amb uns amics. Teresa va declarar al diari Levante-EMV que tenia por que li llevassen la custòdia i que començassen el mateix itinerari vital que va fer ella quan va entrar al centre de menors.
Ara té vint anys, igual que la seua parella. Cap dels dos no té feina ni domicili conegut. Segons que van explicar al diari, han viscut amb Paloma, una cosina d’ella, en una casa ocupada del Camp de Morvedre.
La feina que els havia facilitat Seguí era a l’hospital de Torrevella, quan el gestionava Ribera Salud, en mans d’Alberto de Rosa, amic personal de Francisco Camps, germà de Fernando de Rosa, que va ser conseller amb Camps, senador i vice-president del Consell General del Poder Judicial. Alberto de Rosa és molt pròxim a Vox. Tots dos van ser acomiadats.
La conspiració, al descobert
Paloma va engegar una campanya per a recollir diners per a la família. Rebien transferències per Bizum. Però van discutir perquè, segons Teresa, Paloma se’ls apropiava en compte de comprar menjar per als seus fills. Paloma va denunciar a la Guàrdia Civil espanyola la situació dels xiquets. També va contar a les xarxes la manera en què, presumptament, Cristina Seguí i José Luis Roberto haurien fet servir la situació de Teresa per tombar Oltra. Roberto i Seguí van entrar en el joc i van explicar, també a Twitter, que havien pagat milers d’euros i nits d’hotel a Teresa. Van dir també que ella havia rebutjat una oferta de feina a Madrid, també en un hospital de Ribera Salud. Les converses eren dures, amb amenaces, insults i l’exposició d’informacions íntimes dels uns i dels altres. Teresa ja no era la pobra víctima a qui Mónica Oltra havia desprotegit i havia esdevingut una estafadora i una mentidera.
Això no feia res més que donar credibilitat a les acusacions de cacera i persecució que l’ex-vice-presidenta va fer mentre va tenir altaveus per a defensar-se. Lawfare. Els seus assessors legals n’han pres nota i esperen que el jutge siga sensible a tots aquells detalls.
Portes obertes
A la coalició Compromís hi ha el convenciment que Mónica Oltra eixirà indemne del seu pas pels jutjats. Voldrien que el tràmit fos ràpid perquè somnien Oltra com a cap de llista a les eleccions del maig, i el calendari els va en contra. No debades, en el reglament de primàries aprovat la setmana passada van incloure una clàusula que alguns han anomenat la “clàusula Oltra”, que no és res més que la possibilitat d’incloure en les llistes algú d’especial importància en qualsevol moment del procés pre-electoral encara que no haja passat pel procés de primàries. Ahir mateix, la coordinadora de Compromís, Àgueda Micó, va dir, després de la ratificació del reglament, que Mónica Oltra tenia les portes obertes: “Podrà ocupar un espai en el moment que ho crega oportú, perquè Mónica sempre suma, a Compromís!”
