Mónica Álvaro (Bloc i País): “Ens presentem perquè hi ha massa baixes, gent que abandona el vaixell”

Bloc i País, el corrent sobiranista de Més Compromís, continua donant forma a la candidatura per a optar a la secretaria general del partit en el congrés del mes d’octubre. L’actual número u, Amparo Piquer, també ha anunciat que es representa per a revalidar el càrrec. La llista de Bloc i País serà encapçalada per Mónica Álvaro, diputada a les Corts Valencianes, i l’acompanyaran membres del corrent que aquests darrers mesos han aixecat la veu contra allò que consideren que no funciona bé dins el partit. Álvaro parla, sobretot, de la falta de democràcia interna i de decisions que allunyen Més dels sectors sobiranistes.

En aquesta entrevista, no descarta d’acostar-se a l’altra candidatura alternativa que es va organitzant entorn de l’ex-batlle d’Oliva David González.

—Per què feu el pas d’encapçalar la candidatura de Bloc i País a la direcció de Més?
—L’encapçale jo, però volem que siga una candidatura àmplia de tots aquells que creguen que cal recuperar la democràcia interna. Durant aquests anys hem demanat referèndums, una implicació de la militància que la direcció no facilitava. S’ha evitat que la militància poguera decidir si anar amb Sumar o no. Mentre passava això, vèiem com partits de l’òrbita de Sumar, Podem o Esquerra Unida sí que feien referèndums i consultaven la militància; a nosaltres no ens van donar aquesta oportunitat. Ens han furtat drets inalienables a la nostra condició de militants i d’afiliats a un partit polític. Eixes passes no han donat els fruits que ens havien promès. Ara pareix que vulguen repensar la coalició amb Sumar, perquè tenim raó quan diem que hem perdut visibilitat. Teníem molta més visibilitat quan no estàvem en eixa confluència. Ens van prometre que no votarien l’ampliació del port de València i hem vist que sí. No trobem sentit que la veu valenciana estiga perduda en la immensitat d’un grup que, a més, ha intentat implantar-se en el nostre territori.

—Segons això que dieu, sembla que la discrepància és més per organització que no per ideologia.
—La qüestió ideològica és cabdal. Nosaltres pensem que la nostra ideologia ha de ser democràtica. Eixes mancances de què parle ens duen a presentar aquesta candidatura.

—Em referia a la qüestió del país, al sobiranisme. Què se n’ha fet?
—Evidentment, nosaltres no veiem el resultat de confluir amb Sumar o abans amb Podem perquè perdíem la perspectiva del país. Tot hi té a veure. No volem diluir-nos. No volem ser dins l’últim invent de l’esquerra espanyola. Nosaltres som sobiranistes.

—Quins altres militants us acompanyen en la candidatura?
—Entre altres persones, hi ha Joan Miquel Tomàs, de Crevillent; Vicent Fernández i Capilla, que és el coordinador de Bloc i País; Júlia Català, de Xàbia; Ricard Chulià, portaveu de Bloc i País, que aporta un repensament del projecte; i Zahia Guidoum, que no és de Bloc i País, però és la presidenta de Decidim, això ja implica el sobiranisme de què parlàvem. El municipalisme també hi és molt present, amb batlles que han repetit legislatura rere legislatura, com ara Sergi Ferrús.

—Fa anys que el corrent funciona, però és la primera volta que opteu a la direcció del partit. En el darrer congrés es va presentar Àlex Ruiz, que era batlle de Bellreguard, amb el vostre suport, però no d’una manera oberta. A què es deu el canvi de parer?
—Àlex va tenir tot el nostre suport. En la llista del Consell Nacional nosaltres superàrem el nombre de consellers nacionals gràcies al bon resultat que va tenir Àlex. Ara no podem esperar més. Veiem que la gent abandona el vaixell. Hi ha massa baixes i massa gent desenganyada i no podem deixar que la gent se’n vaja. No veiem sortida a aquestes confluències i aquesta pèrdua d’autonomia com a partit.

—Com ha de ser el Més Compromís que isca del congrés del mes d’octubre?
—Més ha de ser obert, ha de voler escoltar la militància. Amb òrgans com les sectorials, i d’això tracten les nostres esmenes, que configuren com ha de ser Més. Hem presentat unes esmenes molt concretes en què es parla de transparència, d’òrgans que implicaven la participació activa de la ciutadania i que implicaven sentir veus que no sempre et diuen allò que tu vols sentir, i tot això s’ha perdut.

—Sou diputada a les Corts Valencianes. Com és la vostra relació amb el grup parlamentari de Compromís?
—Jo sempre havia pensat que el grup parlamentari era un lloc on Compromís existia, que no eren els pares, pensava que Compromís era un lloc on treballàvem braça a braç amb la resta de companys. Jo no he tingut mai cap problema per a treballar amb Iniciativa o els Verds; per a mi són companys de feina i hi compartesc despatx i comissions. Per a mi això era Compromís i això és el que voldria traslladar a la resta del país. Més també haurà de repensar la seua participació en Compromís.

—Fa temps que es parla de reformular aquest grup format per tres potes. Quina és la proposta de format de Bloc i País?
—Nosaltres no volem enganyar la militància. I dic “enganyar” perquè recorde que abans de les primàries, al congrés dels diputats, Àgueda Micó –avui diputada i abans secretària general– ens va dir en un consell nacional que al febrer tindríem un congrés fundacional de Compromís. I això no va passar al febrer i no va passar al març, ni a l’abril… La primera cosa que volem és deixar d’enganyar la militància. Si no tens lligat un congrés fundacional que tots voldríem, no pots enganyar per intentar guanyar unes primàries.

—De moment, s’ha anunciat també una altra candidatura articulada al voltant de David González, ex-batlle d’Oliva. Heu mantingut converses per a intentar ajuntar les dues candidatures per unir forces?
—És genial que hi haja una massa crítica que vulga canviar les coses. És genial que per fi la gent puga parlar clar. S’ha de ser crític, perquè això no funciona com toca. Bloc i País s’ha sentit molt sol durant aquests anys. No sols abans que Àlex es presentara, sinó després. Semblava que tot anava bé, que no hi havia res a dir. Si escoltaves la gent de l’executiva, semblava que tot era perfecte. Veure que hi ha més gent que comparteix que això ha de tenir una dinàmica molt més participava, molt més oberta i replantejar unes aliances que no ens donen el fruit que correspon, replantejar estratègies polítiques, sempre és una bona notícia i estic segura que podrem arribar a acords.

—Hi parleu?
—Sí. Som companys.

—Quan dieu ‘arribar a acords’, us referiu a fer una única candidatura?
—Crec que la majoria de la gent que vol canviar el projecte espera això. A mi sí que m’agradaria.

—Quin percentatge dels militants de Més pertany al corrent Bloc i País?
—Tenim una xifra que és prou significativa perquè si no tens un nombre determinat de la militància no pots constituir-te en corrent. De fet, ja s’han encarregat de fer desaparèixer altres corrents que no arribaven a aquesta xifra, malauradament. Perquè tot el que siga poder opinar i poder expressar-se és molt lícit i demostra que el projecte és viu. Tenim una xifra considerable. En menys de vint-i-quatre hores vam poder arreplegar totes les signatures que feien falta per a presentar les esmenes. També vam poder arreplegar més de quatre-centes signatures per a convocar aquell referèndum per a ratificar la coalició amb Sumar, un referèndum que no van voler fer. Les xifres determinants seran les d’aquelles persones que s’inscriguen al congrés.

—A banda aquestes qüestions organitzatives, i tornant a les ideològiques, com s’ha de relacionar Més amb els altres partits nacionalistes o sobiranistes de l’estat espanyol?
—Per la nostra banda no hi faltarà relació. Jo no vaig declinar la invitació quan entitats com ara el BEA o com Intersindical ens van convidar a la muntanyeta de la Patà en el darrer Aplec del Puig, a l’octubre. Vaig poder assistir als dos llocs tot i que es deia que no era compatible. Eixes relacions amb altres entitats i altres partits sí que ens agradaria fomentar-les. Amb els nostres actes això s’ha vist. No ens podem aïllar. No podem deixar de banda entitats que s’han sentit molt soles i que pensen com nosaltres. Som el País Valencià i cal defensar-ho on siga i com siga.

—Us ho demanava perquè en els últims mítings de Compromís és molt difícil de veure-hi, per exemple, una senyera.
—Jo la senyera la porte sempre i, a més, és l’ensenya del meu poble. Aquesta és una cosa de què ens queixem amargament, perquè sembla que ho vulguem amagar. Ens ha costat segles dir “País Valencià”. Recorde que durant la legislatura del procés no es podia parlar de País Valencià. Afortunadament, i gràcies a la insistència d’alguns que no vam parar de reivindicar-ho, avui ho diem sense cap complex. A voltes ens hem acomplexat en la qüestió nacionalista.

—És més fàcil ser un partit de l’esquerra espanyola que ser un partit nacionalista?
—És més fàcil seguir el corrent i acabar en confluències que no tenen res a veure amb nosaltres, com ara, amb tots els meus respectes, Més País. Nosaltres no som ni Més País ni Més Madrid. Sembla que siga més fàcil. I semblava que no podíem donar suport al BNG en les eleccions gallegues, fins que alguns ho férem. Fins i tot l’equip directiu va haver de rectificar. Nosaltres tenim molt clar que socis com el BNG són fonamentals.

—L’actual direcció de Més defensa els pactes amb Sumar pel fet d’haver aconseguit més diputats a Madrid i, recentment, un eurodiputat.
—No sabrem mai què hauria passat si haguérem agafat l’oferiment d’Ara Repúbliques per a asseure’ns a parlar. Hi era. Però es va decidir de declinar eixe oferiment perquè ens donaven un lloc inferior al que crèiem que podíem rebre amb la confluència amb Sumar, però mai no vam seure a parlar. Nosaltres ens hauríem assegut amb tots dos i hauríem escoltat la militància per saber cap on volíem tirar. Respecte a Madrid, és cert que l’última volta que hi anàrem sols traguérem un diputat, que és Baldoví, que va fer molt bon paper perquè hi havia repercussió i visibilitat. Ara l’hem perduda.

—Les primàries són un bon sistema per a elegir candidats?
—Les primàries necessiten moltíssimes correccions. M’agraden els sistemes en què es participa, però no crec que ara el sistema de primàries puga beneficiar, per exemple, que un candidat d’un poble menut puga enfrontar-se a un d’una gran ciutat. Eixa seria una de les correccions a fer. També pense que la militància ha de tenir un pes específic que ara no té en eixos processos. No hauria de tenir el mateix pes que un ciutadà que passe per la porta. El seu vot hauria de tenir més pes.