17.09.2020 - 21:50
Les protestes s’han estès a Mongòlia Interior arran dels canvis introduïts per l’estat xinès per a afavorir el mandarí als centres educatius de la regió autònoma, cosa que amenaça la supervivència de la llengua mongola. A partir d’aquest curs, el xinès mandarí passa de ser una assignatura a ser la llengua vehicular en assignatures troncals com literatura, història i ètica. En aquest sentit, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Hua Chunying, no ha amagat la voluntat d’assimilació lingüística del govern: ‘La llengua comuna d’un país és un símbol de la seva sobirania i és el dret i la responsabilitat de tots els ciutadans aprendre-la i utilitzar-la. Hi ha més països que fan igual.’
La població mongola hi ha reaccionat amb un moviment de resistència i desobediència civil que no es veia d’ençà de fa dècades, amb milers de pares que es neguen a portar els fills a les escoles, estudiants en vaga i manifestants que han acabat amb enfrontaments amb la policia. L’ONG Centre d’Informació dels Drets Humans de Mongòlia Meridional denuncia que hi ha hagut una repressió dura i calcula que nou persones han estat mortes i que entre quatre mil i cinc mil mongols han estat posats sota algun tipus de custòdia policíaca.
Els crítics amb la imposició del xinès temen que aquesta primera mesura derivi en una política similar a la que s’ha aplicat en altres regions autònomes. A Xinjiang, d’on és originari el poble uigur, el mandarí és la llengua d’instrucció de totes les escoles primàries i mitjanes d’ençà del 2018, i al Tibet s’apliquen fortes mesures per a imposar la llengua. Per tant, els mongols veuen possible que aquest sigui un primer pas que condueixi a la desaparició gradual de la seva cultura, la qual ja minva de fa temps.
Una minoria dins el seu territori
A Mongòlia Interior hi ha sis milions de persones de l’ètnia mongola, un 17% de la població de la regió autònoma, però que representa el doble de la població de l’estat independent de Mongòlia, el qual té poc més de tres milions d’habitants.
La migració de persones d’ètnia ha fet que els mongols hagin esdevingut una minoria a la seva pròpia terra. Els mongols han viscut històricament enfrontaments amb l’Imperi xinès, amb les campanyes de Genghis Khan (1162-1227), a més de la posterior conquesta i l’establiment de la dinastia Yuan (1279-1368). De fet, Mongòlia Interior es troba a l’altra banda de la Gran Muralla. L’actual estat de Mongòlia es va independitzar el 1911 i encara va haver-hi diversos intents de separació de Mongòlia Interior durant els primers anys del segle XX. Tanmateix, a diferència del Tibet i de Xinjiang, hi ha hagut una relativa calma aquestes darreres dècades, amb crisis puntuals, principalment, entre els defensors de les zones de pasturatge tradicionals i les empreses de carbó xineses.
D’ençà dels anys cinquanta, les minories ètniques de la Xina van poder establir escoles en la seva llengua, però Pequín imposa mesures com més va més restrictives. Ara una part important dels mongols ha dit prou i les protestes han anat acompanyades de rèpliques a Ulan Bator, capital de la Mongòlia independent. La voluntat de resistència i la repressió que és capaç d’exercir la Xina marcaran el recorregut d’un conflicte adormit que ara pot despertar novament.
