Monasterio? Doncs abans hi havia Arrimadas, no?

Bah, no s’amoini tant, despres de tot hem viscut una situacio bastant anormal durant 45 anys. Aixo que ara veiem no es mes que la situacio normal que correspon a aquesta gent. Siguin nazis o trotskystes tenen interioritzat el comportament classic catolic, es a dir, alla on tenen forca imposen les seves deries sense manies, alla on no la tenen i no les poden imposar als altres es que els persegueixen. Ni cas. I que no se’ns acudeixi prendre partit per cap dels dos que ja sabem com acaben aquestes coses pels catalans. Aprofitem-nos-en si podem, que es el que fan els pobles consequents. Aquestes histories, com si passessin a la Lluna.

És tan clar el que descrius.
I era tan evident que si no atures el monstre , i a sobre l’alimentes ,se’t menjarà…que no es pot sinó constatar la realitat. Vox 10-democràcia 0.
I qualsevol víctima mereix el respecte i la solidaritat. Ha estat digne el Pablo, per molts errors que hagi comès.
Hem set dignes nosaltres? Sabent qui són, sabent què fan, tenint els amics bascos torturats, massacrat no obstant hem tolerat i alimentat la bèstia també, Quan hem demanat perdó contínuament per a no ofendre’ls? Quan supliquem un diàleg de sords? Quan canviem la ingovernabilitat d’espanya per la ingovernabilitat de Catalunya, així, pel morro?
No som responsables del creixement de l’extrema dreta, com deien els podemites, víctimes ara ( ep i en Marlaska i la de la guàrdia civil, que té el seu què), però si som culpables del nostre complexe d’inferioritat, d’ acatar les seves regles de joc pervers i blanquejar, si blanquejar els seus tribunals, les seves lleis i la seva constitució.
Jo, com a catalana i malgrat els meus polítics no em representin,m’acuso de ser vergonyosament submissa a aquest règim i colaborar que segueixi dempeus, quan sense mi ( i els polítics que no em representen) seria fallit

És educatiu que tastin la “medecina” que amb el seu “nihil obstat” van aplicar els fatxes a Catalunya [recordem també “l’afusellament” de Puigdemont-ninot a una festa major andalusa, oi?]. El que fa por és que potser el monstre s’ha fet massa fort, massa dominant, massa desacomplexat, massa… incontrolabe, potser? Qui podrà deactivar l’artefacte? I aquí, en lloc d’unir esforços per guillar ràpid, juguem a la tomatina!! Quanta ceguesa! Quant despropòsit! Hi serem a temps o ens tocarà el rebre?

En un país de l’Europa democràtica l’extrema dreta és això: l’extrem de la dreta, la que va provocar la 2a guerra mundial i la vam derrotar. Però a España, que encara és la resta de l’imperi castellà en busca d’articular una nació que sostingui l’Estat, la extrema dreta és l’extrem de la dreta però també és l’essència de la espanyolitat (imprerial). Aquesta que va guanyar la guerra civil.
Per això no crec que funcionin els cordons sanitaris. Vox és ‘lo español’ més genuí, el referent primordial de la espanyolitat, la iaia de tots les altres polítics espanyols. És la forá que més defensa la monarquia-règim-majoritarista, a la qual en diuen ‘democràcia consolidada’ i tothom aplaudeix, ningú en dirà feixisme perquè totes són forces del mateix règim, únic que pot aguantar la farça del seu estat-nació. Vox els ultrarepresenta a tots.
Nosaltres faríem més servei deixant a Vox en pau i centrar-nos en l’estratègia substancial: espanyols i catalans, dues nacions, dos estats.

Jo no gastaria arguments ni retrets contra Podem o altres forces, més o menys, d’esquerra. Crec que el principal problema no són ells. Fins aquí hem passat quaranta anys amb succedanis del post-franquisme dorment. Ara arriba l’hora de la veritat, l’hora de Vox. Qui vol succedanis quan pot tenir l’autèntic, el “recio”, nacional-catolicisme de tota la vida? És tant fàcil! És tant perfecte! Tot li quadra!. Fins i tot els suports internacionals. Aznar va obrir la caixa de Pandora. A la caixa hi ha el que hi ha i no és bo. Els que vam viure el franquisme ho hauríem de saber.

Deixem que els espanyols es barallin entre ells i no ens hi fiquem que encara en sortirem escaldats.

No en tigueu cap dubte que Podemos no tindria cap escrupol de pactar amb Vox si axí aconseguia que l’alcaldia de Barcelona no caigues en mans catalanes.

A veure si els catalans aprenem a mirar pels nostres interessos com fan tots els països del mòn i deixem els espanyols en pau que facin el que vulguin. Nosaltres no som ningú per dir-los si han de tenir un règim franquista de dretes o d’esquerres ja s’ho faran.

Bé, tota la raó, Partal. Però es veia a venir d’una hora lluny! Era evident per a tot analista seriós que la metodologia repressiva que s’ha emprat a Catalunya, més d’hora que tard, acabaria sent la emprada per tota dissidència fos on fos de España. Desgraciadament, dubto molt que tot el que ara passa serveixi de lliçó profitosa a la dita esquerra espanyola. “Esquerra” que no només està encegada per la bandera, que també, sinó sobretot per la seva ignorància analítica i pel seu analfabetisme politic revolucionari; no tenen ni idea de que vol dir ser esquerra i revolucionari, el que fa que a nivell de base sovint confonguin de fet l’esquerranisme amb el feixisme populista.

Això fa que els seus judicis sobre Catalunya siguin sempre molt erronis i desfassats. No han entès mai les lliçons de Marx i les confonen amb les dels marxistes, gravíssim error! Que no puguin entendre ni aceptar, per exemple, que el moviment politic que representa Junts és revolucionari, i el del PsoE radicalment reaccionari, demostra el seu analfabetisme politic total. El cas dels Comuns és paradignàtic, a aquest respecte,…. i desesperat!

Excel·lent editorial, Vicent. Si aquest país feixista hagués estat alguna vegada quelcom semblant a una democràcia, avui una justícia de debò declararia a vox com a partit il·legal, i s’investigaria qui els ha mantingut armats i protegits per tots els aiatol·làs justiciers, apareixent curiosament més d’una corona per allà al mig. Abans feien anar els titelles del pp, ciudadanos, psoe i comuns, però quan els ha fet falta, han tret la bèstia grossa que tenien enllaunada dins del pp. Al cap i a la fi, aquesta donota no fa més que rebre ordres dels de dalt de tot. L'”a por ellos” no només anava contra els demòcrates catalans, sinó contra tota la democràcia, i els xaiets de la UE, continuen badant fins a l’infinit, perquè tanta promiscuïtat amb la bèstia ja els ha tornat llops.

A la extrema dreta, no l,ignoras la has de combatre, peró no només a les monasterios i abascales, aquets no tenen poder, son incendiaris. El problema real es dins dels poders com el judicial,el legislatìu,les cossos policials,i el medis de comunicaciò, aqui i son aficats,manan, deixan lliures a condenats com als 4 de la blanquerna, o assasins com qui va assesinar a Guillem agulló que fins i tot es presenta a eleccions, senyors la extrema dreta se li ha de combatre cada dìa i sense emblanquiments. Qui no recorda ara, a Iceta al costat de abascal en aquella manifestaciò populista a Barcelona, doncs aixó com el senyor negre afiliat a vox, collons es per riure per no plorar. Que no saben al que farian aquets fascistas, amb els homosexuals o negres? . Dit aixó ER tu segueix amb al teu terennar de dialogo amb españa, després no vinguis que JUNTS no vol la independencia, o son de dretas.

SOLIDARITAT AMB QUI?

Només una consideració. La condemna al feixisme no té matisos, però la solidaritat sí. Pablo Iglèsias certament ha tingut detalls purament formals de queixa contra l’existència de presos i exiliats, però en la balança de la seva acció política pesa molt més l’omissió tenint en compte que forma part del “gobierno” i en aquest sentit ni amnistia, ni indult, ni retornar a Catalunya les lleis tombades per la seva fiscalia, ectc.

Per tant si tens connivència per omissió amb la bèstia feixista sobre la repressió a l’independentisme, en qualsevol de les varietats hispàniques, té les seves conseqüències de les quals no tenim perquè solidaritzar-nos.

Ens solidaritzem amb qui defensa els drets democŕàtics amb els fets i això només passa per combatre el violent nacionalisme espanyol del que Iglesias no renuncia pas. Nació contra nació. No oblidem. Que n’aprengui!

El problema espanyol ha de ser hores d’ara el problema europeu per excel·lència. Ho explica J Casulleras avui mateix, i s’hi refereix de forma ben evident l’entrevista d’ahir a E. Silva. Tal i com apunta l’editorial d’avui, la situació no és nova, per tant res té a veure amb el procés, sinó que enfonsa les seves arrels en la mateixa història de la fallida democràtica del règim del 78. El fet de com tot plegat es desenvolupa en la campanya electoral pel control de Madrid, representa un punt d’ebullició en la política espanyola que ja ha entrat de ple en la manera de fer feixista per abandonar la democràtica.
L’editorial pren la posició argumental d’assenyalar que la permissivitat contra Catalunya ha propiciat tal deriva. També pot haver-hi un altre explicació: la permissivitat amb les maneres antidemocràtiques de l’estat catapulten la carrera davant del precipici. Com en aquella escena a Rebel sense Causa, un joc primari però essencial de qui té el poder i com s’exerceix. Vivim doncs en la fase resultant, ja en moment de desenllaç, d’aquest “órdago” que l’Estat Espanyol presenta als seus socis.
De nou, estem al mig. Una volta més restem també sotmesos a la conjuntura d’una batalla que va més enllà. I de nou, només farem sentir la nostra veu si l’alcem amb força i amb seny. El momentum ens demana allò que potser més ens costa: disciplina, organització i sentit d’estat propi. No pas mirar-nos el melic, per veure què i com es remena en el nostre país petit.

Una excel·lent reflexió. Ara sembla més greu el que una sonada com la Monasterio hagi organitzat un follón a la radio. En canvi, quan aquests atacs anaven contra el independentisme, l’esquerra progre i no progre, se’n rentava les mans. Es veu que les sensibilitats son diferents segons a qui afecten. Ningú nega la gravetat de l’actuació d’aquesta delinqüent Monasterio, que, evidentment no serà imputada per la fiscalia que ho “afina”, que és la que tenim. I finalment, si la Monasterio és una immigrada i la campanya de Vox va contra la immigració`, com és que no demanen la seva deportació?

Avui és dissabte?, no és normal que Vicent Partal faci l’Editorial en dissabte. Bé, seguim amb les lliçons de l’octubre del 17. Jo estaria d’acord amb el què va dir Pablo Iglesias si en comptes de “independentisme” hagués dit “independentistes” i aleshores la frase seria aquesta: els independentistes han fet créixer el feixisme. Que ningú se m’enfadi, llegiu bé la frase. O és que no hem parat l’altre galta quan ens han insultat, provocat, enganyat, retirant llaços impunement, envaint places amb cotxes per tombar creus, etc.? La Sra. Arrimadas ha fet el que ha volgut amb nosaltres. Perquè ho ha fet?, doncs senzillament perquè no tenia por. No tenir por et dona immunitat per fer barbaritats. Ser no violent no ha de voler dir deixar-se pegar, vexar, insultar i que entrin al teu poble i arrenquin banderes i llaços. Només s’entén que Cs -quatre gats- anessin Amer al febrer del 19 i com a única resposta -quan van marxar- va ser fregar el terra amb llegiu!. Així no, això no és humà. No fem por ni respecte. Aquesta actitud de condescendència extrema es pot extrapolar a la relació de Catalunya amb l’estat i així ens van les coses, cada dia més repressió, més reprimits, més amenaçats. darrera la por de la divisió social, hem fet gran el nacionalisme espanyol a Catalunya. Hem de començar admetre que la societat està dividida, que això és normal i passa arreu, hem d’aprendre a contestar les provocacions i a plantar-nos davant els provocadors. Fer-ho als carrers, a les places i al Parlament. El primer que hem de fer, si volem ser independents, és deixar de ser un poble mesell.

Sr. Maymó (22:19): abans de fer un retret gramatical a qui no s’ho mereix, llegeixi bé el text. Es refereix a un temps passat pròxim, quan les esquerres espanyoles haurien d’haver vist el pou que ells mateixos obrien. I que llavors la rojigualda els encegava. Que els segueix encegant? D’acord. Però el temps de verb és correctíssim.

I parlant d’encegaments, hi ha aquella dita de l’antiguitat clàssica que diu: “els déus ceguen a aquells que vol perdre”. I ara vé la factura…

És així Vicent. I ja posats, no sé perquè els partits catalans i els comuns s’escandalitzen tant quan Vox intervé al Parlament, marxen de la sessió o ensenyen cartells. No són més catalanòfobs aquests que Ciutadans o el PP i no gaire més que el PSOE i ho han demostrat arreu Parlament inclòs sense que cap partit català pensés en fer-ne un buit sistemàtic.
Ens hem de fer respectar, nois i noies.
I l’esquerra espanyola? Ui, com deia Errejón, “me pilla muy lejos”.
Que vagin llegint Niemöller.

Es fa carregós sempre llegir això de dretes i esquerres. L’editorial parla d’espanyols, sí es-pa-nyolsss, i des del punt de vista d’un que se sent català, no veig la diferència entre els personatges de vox, psoe, podemos, pp i tota la xusma que va dia sí dia també contra qualsevol que se senti català.

Em molesta molt més la desunió que provoca ERC i els seus i immorals dirigents, assessors, tertulians, ignorants votants i tothom que els fa el gara-gara. Ho veiem cada dia. Des del cínic i covard somriure del general pres, un pobre desgraciat que sacrifica l’amor de la seva própia família a canvi d’unes engrunes de poder, passant per tota la violència verbal contra el President Puigdemont, el MHP Torra i qui faci falta.

Que trist sentir-se català al desert.

Si en Pablo Iglesias pot fer aquests escarafalls a una cadena espanyola sense que se li caigui la cara de vergonya és perquè la immensa majoria dels mitjans nacionals espanyols ‘generalistes’ han silenciat amb molta eficàcia durant anys moltíssimes situacions similars quan han passat (i passen) a Catalunya: agressions a ciutadans pel sol fet de lluir un llaç groc; insults i menyspreus constants a la cultura catalana, a les seves institucions i als seus representants; guirigalls i numerets hiperventilats al Parlament de Catalunya per tal de no deixar parlar a l’adversari polític; agressors feixistes com els de Blanquerna en llibertat, etc. No, això no ve de nou, els neo-feixistes ja fa temps que actuen amb impunitat a Catalunya, Sr. Pablo Iglesias, protegits pels poders econòmics i polítics dels quals, li agradi o no, vostè en forma part. És que els Comuns (amb Ada ‘en-castellano-para-que-nos-entendamos-todos’ Colau al capdavant) no l’han posat mai al dia? A plorar a la iaia, vostès són els col·laboradors necessaris d’aquesta situació.

Al llibre “Ho tornarem a fer” d’en Jordi Cuixart, el subtítol diu: “Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret”.

Títol i subtítol que van ser tan i tan ben acollits i aplaudits.

Ningú, però, ens va voler fer veure que el títol era tan ambigu que es podia arribar a entendre així: que després d’un nou referèndum unilateral, tornaríem a recular davant la força.

Ni ningú ens va voler fer veure que el subtítol, en afirmar que la desobediència és un dret, implícitament afirma que també l’obediència n’és un, de dret. És a dir, que obeir la injustícia —col·laborar-hi— és un dret que tothom té. D’on se’n desprèn que, èticament, tan bo és col·laborar-hi com no.

Així, doncs, tot el que han fet i fan les esquerres espanyoles, com ara també fan les catalanes, que és col·laborar amb la injustícia, segons el subtítol del llibre és una cosa tan èticament bona com no col·laborar-hi.

Si això hem estat tan enzes d’aplaudir-ho, ¿de què ens queixem?

El títol hauria d’haver estat, com a mínim, “Ho tornarem a fer, però ben fet”. I el subtítol “Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un deure.” Que és la frase èticament justa.

La idea que l’independentisme ha fet créixer el feixisme és típica de les tiranies: culpar la víctima dels abusos de l’opressor. Mantinguem la sang freda i explotem el conflicte, les tensions i el caos en potència que s’està instaurant a Espanya. És el moment, el momentum, de sortir al carrer i enfrontar-nos amb el govern espanyol amb disciplina, intel.ligència i un sol objectiu.
Amb tot el respecte, jo modificaria la frase de Jordi Cuixart, “Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret.” Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és una obligació.

És cert i indignant que l’esquerra espanyola no s’ha volgut solidaritzar com cal amb la persecució que l’independentisme ha va aguantant de part dels franquistes. Però això no treu ni un mil·límetre de la gravetat de que ensenyin bales al senyor Iglesias, precisament per ser d’un grup polític poc franquista. Si només es dóna suport a qui ja n’ha donat no creixerà mai el nombre de. En aquest cas crec que és de justícia donar-li suport. Deixar-se prendre el pel per sistema no va bé, però posar-se de part dels principis bàsics del respecte humà és fomentar-lo, encara que no es combregui ales idees del que pateix l’agressió.

Despertar al feixìsme es un concepte curiós i que vingui d’un professor de ciències polítiques encara més. Val que el franquisme feia migdiadetes perque estave a les bones mans d’un Felipe Gonzalez, d’un Carrillo, tot tan pactadet, tan ben maquilladet per fer bona cara a una Europa que li subvencionés amb millonades l’horror del feixisme tuneixat i el anar hi anan entran a la OTAN. Contra el “todo es ETA ” els hi era fàcil, violència de les seves, que ja els hi anava bé i tot. Però, va arrivar Catalunya i d’aixó ja ni parlar-ne. S’ha acabat la migdiada, perque aquests a sobre son gent de pau…!!! No es pot tolerar, que s’han cregut aquests, que aixó es una democràcia..? Llavors el san tornem-hi del “antes roja que rota “. Es que algú s’en havia empassat alló de que sensa violència es podía parlar de tot ? de que transitaven en permanent transició cap a bon port…? T’ho havías cregut Pablo Iglesias…?