24.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 24.03.2024 - 22:18
The Washington Post · Frances Vinall
Al saló de dames del Museu d’Art Nou i Antic d’Austràlia (MONA), situat a l’illa de Tasmània, és permesa l’entrada a un sol home: un majordom, que dóna servei a les dones.
El saló, una obra d’art conceptual, és decorat amb obres de Picasso i segregat de la resta del museu per opulentes cortines verdes. Un membre del personal en guarda l’accés per evitar l’entrada de qualsevol visitant que no s’identifiqui com a dona.
Tanmateix, dimarts, Jason Lau –un d’aquests homes exclosos– va argumentar davant el tribunal civil i administratiu de l’estat de Tasmània que el saló vulnerava les lleis contra la discriminació perquè l’excloïa purament pel seu gènere.
Catherine Scott, advocada representant de la companyia matriu del MONA, va dir al tribunal que l’exclusió de Lau –i la resta d’homes– del saló era una part integral de la proposta artística.
L’artista nord-americana responsable del saló i dona del propietari del museu que l’acull, Kirsha Kaechele, va dir al tribunal que la pràctica d’exigir a les dones que beguessin en “salons de dames” –en compte de bars públics– es va allargar fins la dècada dels setanta en algunes parts d’Austràlia, i que l’exclusió de les dones en espais públics continuava avui.
“Fa poc em van demanar, en un pub de l’illa Flinders, si preferia preferir seure al ‘saló les dames’”, va dir en al·lusió a una illa prop de Tasmània. “Al llarg de la història, les dones han tingut significativament menys oportunitats d’accedir a espais interiors que no els homes.”
Scott, per la seva banda, va al·legar que la discriminació era permesa legalment a Austràlia quan està “dissenyada per promoure la igualtat d’oportunitats per a un grup de persones [les dones] en posició de desavantatge”.
Kaechele explica en declaracions a The Washington Post que apel·larà al Tribunal Suprem de l’estat si el tribunal declara il·legal la instal·lació i que, si cal, la traslladarà a un altre indret. “No deixarem entrar-hi els homes. Això no passarà”, diu.
Així i tot, diu que es va emocionar molt quan va saber que la seva obra havia estat objecte d’una denúncia per discriminació. “La denúncia treu l’obra del museu i la duu al món exterior”, diu.
El MONA és propietat de David Walsh, un col·leccionista d’art excèntric amb orígens obrers que va fer fortuna gràcies al joc.
El museu ha fet de la provocació tot un hàbit. El MONA i els seus festivals associats han estat objectes de protestes de cristians, grups de drets dels animals i persones indígenes per exposicions controvertides que inclouen una paret de vulves esculpides a partir de fotografies reals, o bé una màquina que imita la digestió i defeca diàriament.
Kaechele va assistir dimarts al tribunal flanquejada per vint-i-cinc dones que li donaven suport i que duien llibres sobre feminisme, art i història. Quan va testificar, va llegir un poema de les Guerrilla Girls, un col·lectiu fundat a Nova York a la dècada de 1980 que protesta contra el sexisme en el món de l’art.
“No em considero una artista feminista, però aquesta obra en particular forma part del continu d’aquesta mena d’art”, diu. I afegeix: “És un territori nou per a mi, i realment en gaudeixo.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
