01.01.2025 - 20:01
Encetem un any econòmic que sembla molt difícil de pronosticar, perquè neix amb interrogants de molt pes. Hi ha dos fets i un tercer de subsidiari que són clau per a la seva evolució i tots tres són lluny de casa nostra, però les seves repercussions seran cabdals per a la marxa de l’activitat. El primer de tots, i el més important, l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, aquest mes de gener. El segon, la crisi econòmica i política que travessa Alemanya. I tercer, subsidiari dels anteriors, l’actuació de la Reserva Federal i el BCE, amb les seves respectives polítiques monetàries i la divergència que hi ha d’haver en el full de ruta de tots dos bancs. I, a més, continuen oberts un feix de riscs geopolítics que, en qualsevol moment, podrien etzibar un ensurt que s’acabi reflectint en el preu de l’energia.
Comencem pels EUA. Donald Trump, al marge de les promeses internes contra la immigració, baixada d’imposts als rics i mesures que perjudicaran el medi, de cara a la resta del món s’ha encarregat de repetir per activa i per passiva que imposaria una política aranzelària fins ara inèdita. Durant la seva campanya, va prometre posar un aranzel general del 10% a tots els productes importats i fins del 60% per als productes xinesos. I després de guanyar les eleccions va anunciar aranzels especials a Mèxic, el Canadà i la Xina i va estendre la seva amenaça als països dels BRICS. Evidentment, caldrà veure fins a quin punt complirà les amenaces, o si és més una posició tàctica negociadora, sobretot respecte de la UE. Però de moment els nostres productors d’oli i cava ja estan preocupats del tot. No cal dir que una guerra comercial no convé a ningú, però del nou president americà es pot esperar qualsevol cosa. Ja hem tingut uns quants anys d’experiència per poder-ho comprovar.
El segon punt calent, el tenim més a la vora i ja n’hem anat parlant repetidament a la píndola. Si no passa res, és previst que Alemanya faci eleccions anticipades el 23 de febrer. L’economia germànica afronta una nova cita electoral després d’haver caigut el govern de coalició al novembre enmig d’una crisi política, amb la ultradreta empenyent amb força. I crisi econòmica, per un estancament crònic en què amb prou feines l’ha deslliurat d’entrar en recessió tècnica el 2024. No cal dir que si Alemanya continua en aquesta situació de manera prolongada en el temps acabarà encomanant-ho a la resta del mercat interior. Nosaltres som a Europa i alguns analistes calculen que el 90% del nostre cicle econòmic s’explica pel cicle econòmic europeu, i Alemanya és l’economia més gran d’Europa. Per si sola, representa el 28% del PIB de la zona euro. Per tant, no cal ser gaire llest per a preveure que si hi ha una crisi forta a Alemanya, és qüestió de temps que ens acabi colpejant, cosa, tot s’ha de dir, que fins ara no ha passat.
Sobre el BCE, la presidenta, Christine Lagarde, en la seva darrera declaració de política monetària del desembre, va abandonar notablement el compromís de mantenir els tipus “prou restrictius” mentre fos necessari i va assenyalar un canvi clar cap a una postura més flexible. El fet és que les darreres projeccions macroeconòmiques mostren lleugers ajusts a la baixa de les previsions d’inflació i per això s’espera que la inflació general aconsegueixi el 2,1% i la subjacent, el 2,3%, abans que totes dues s’arrenglerin en l’1,9% el 2026. Sembla disposada a ajustar el seu tipus d’interès fins a un nivell denominat “neutral”, un punt considerat com el que permet el manteniment de l’equilibri econòmic sense estimular ni frenar el creixement. “Mantenim la nostra previsió de 100 punts bàsics de retallades addicionals dels tipus d’interès oficials el 2025, la qual cosa portaria al tipus neutral del 2,0%”, és el pensament força estès avui entre els analistes.
Però les coses es podrien tòrcer per culpa de la inflació. Al desembre, la dada avançada a l’estat espanyol és del 2,8%, quatre dècimes més que al novembre, per “culpa” dels carburants. I per als dos mesos vinents s’esperen més pujades, per dos motius. Primer, per l’efecte base, atès que els creixements de fa un any van ser molt baixos. I, segon, perquè al gener s’acaba l’IVA rebaixat d’uns quants aliments bàsics i de la llum, encara que continuaran fins al juny els preus reduïts dels transports públics, segons que va decidir la setmana passada el consell de ministres espanyol. A Portugal, l’IPC també ha pujat de mig punt al desembre, fins al 3%, i cal estar pendents de la dada de l’IPC de la zona euro.
Per això no hi ha unanimitat total entre els analistes. I si la inflació repunta i fa repensar el BCE? Un fre al procés de baixada de tipus seria un cop molt dur per a alguns països, per la qual cosa es veu molt improbable, però… En canvi, també hi ha qui veu en perill greu l’economia europea, començant per Alemanya i França, i pensa que els tipus poden baixar més de pressa. Indubtablement, això podria ajudar els països amb més dificultats, però en el cas de l’economia espanyola, una baixada excessiva –més enllà del 2%– també acabaria essent un problema, atès que escalfaria un motor que ja va a prou velocitat i posaria en risc el manteniment a nivells adequats dels preus.
A casa nostra, acabem l’any molt bé, amb un creixement que no esperàvem, probablement superior al 3%, i amb una marxa important en l’activitat. Les previsions que els principals serveis d’estudis privats han fet per a enguany per a tot l’estat espanyol en el panell de Funcas són d’un creixement al voltant del 2,5%, una mica menys que no el 2024. Probablement, a Catalunya serà, si fa o no fa, semblant, si bé el 2024 hem crescut més de pressa.
Segons el Banc d’Espanya, el creixement del PIB en el període 2024-2027 se sustentarà en el dinamisme de la demanda interna. “En particular, el consum privat serà la rúbrica amb una aportació més gran a l’avanç de l’activitat en aquest període, fruit de l’evolució favorable que es projecta per a la renda disponible, l’ocupació i la confiança de les cases, com també de l’augment de població previst”, assenyala. I tot això en un context en què les empreses mostren una situació financera relativament folgada en termes agregats.
El consum, doncs, serà un factor cabdal i les perspectives que aporten els especialistes són positives. El BBVA Research, per exemple, opina que la renda disponible de les famílies augmentarà per sobre de la inflació, tant per la continuació en la creació d’ocupació com pel creixement dels salaris. Les perspectives d’augment dels llocs de feina són favorables i apunten a un avanç del 2,0% el 2025, en un context que hauria de ser propici per a la recuperació de les remuneracions, atesa l’escassetat que es percep de mà d’obra en alguns sectors.
Un altre punt a favor que esmenten és que el canvi en les perspectives sobre la política monetària hauria d’impulsar la despesa de les cases. Si el consum era restringit per l’augment de les rendibilitats en els actius financers i en el cost del finançament, uns tipus d’interès més baixos desincentivaran l’estalvi i faran més atractiu l’endeutament familiar. La disminució de la càrrega d’interessos, juntament amb la reducció de la incertesa lligada a l’evolució de la inflació, l’ocupació i els salaris podria desencadenar un període de més despesa per part de les famílies.
El parer del servei d’estudis de CaixaBank és molt semblant, que estima que la taxa d’estalvi de les cases el 2024 s’haurà situat entorn del 13% de la renda bruta disponible, impulsada pel gran dinamisme dels ingressos i els incentius a l’estalvi derivats d’uns tipus elevats. El 2025, preveu un descens d’aquesta taxa d’estalvi relativament suau, a mesura que els tipus d’interès baixin i la confiança millori, cosa que permetrà d’augmentar el consum.
Quant a la inversió, que ha estat el gran punt negre del 2024, és possible que millori. Cal suposar que es notarà l’impacte dels fons NGEU. Hem de pensar que tot aquest apartat s’ha portat amb molta foscor. Algunes inversions finançades amb aquests fons que s’esperaven per al 2024 s’acabaran executant el 2025, i això implicarà algunes dècimes de contribució addicional al creixement d’enguany. Per cert, que és absolutament necessari un bany de transparència que fins ara no hi ha hagut en aquests fons europeus.
Un dels factors que continuarà essent clau és el turisme. Molts analistes apunten que tornarà a contribuir de forma dinàmica al creixement el 2025, però que la seva aportació potser serà d’alguna dècima menys que no el 2024. Segons el BBVA Research, “és previsible que el sector normalitzi el ritme de creixement, atesos els elevats nivells aconseguits, encara que continuarà vivint un estat dolç i hi haurà palanques importants perquè creixi”. D’això, jo no n’estic tan segur. El 2024 s’han batut rècords i no es preveien. El 2025 pot tornar a passar. El temps ho dirà.
Per la seva banda, segons els especialistes de CaixaBank, “la contribució del sector exterior serà més modesta que no el 2024, en part per un repunt de les importacions a causa del vigor més gran de la demanda interna”. És molt possible que sigui així, no en va les exportacions són el gran temor dels mesos vinents, pels dos motius comentats en la introducció.
L’element que no sembla que canviarà gaire és l’entorn de l’habitatge. Amb tota seguretat, les compres continuaran a l’alça, entre més qüestions, per la facilitat de finançar-les amb hipoteques. La mitjana provisional de l’euríbor al desembre se situa al 2,43%, el seu nivell més baix del setembre del 2022 ençà, i a Bankinter estimen que pot baixar de tres dècimes més, fins a arribar al 2,1%, i que mantenir-se estable en aquests nivells tant el 2025 com el 2026.
Però el problema real, l’oferta, no canviarà. Recordem que, a principi d’octubre, el president Illa va anunciar un projecte de construcció de 50.000 habitatges públics. L’objectiu és tenir aquests habitatges llests el 2030, amb un desemborsament de 4.400 milions d’euros. És un pla sobre el qual ningú no n’ha tornat a donar més detalls, fins ara, però que, en tot cas, no afectarà el 2025, per raons òbvies.
El BBVA Research projecta una alça de preus que se situarà “entre un 5,5% i un 6,0% el 2025, més forta a les ciutats on els desequilibris siguin més apressants”. En la mateixa línia van les previsions del portal immobiliari Idealista, que pronostica un encariment del 10% per al 2025 i que obligarà les famílies a destinar un percentatge més elevat dels ingressos al pagament de l’habitatge i superaran en cada vegada més llocs la recomanació de no sobrepassar un terç dels ingressos. “La compra-venda d’habitatges es dispararà el 2025 i podria acostar-se a xifres prèvies a l’esclat de la bombolla immobiliària.” Aquest és el pronòstic que fa un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) i la consultora immobiliària Forcadell.
També continuaran encarint-se els lloguers. Segons l’esmentat informe, durant l’any vinent els preus continuaran pujant i superaran els màxims històrics actuals a totes les capitals de província, també a Barcelona. Sobre l’impacte del topall dels lloguers, apunta que Barcelona ha aconseguit de moderar la pujada dels preus, però que la normativa també n’ha reduït l’oferta. I això continuarà.
I, finalment, el 2025 sabrem definitivament si el BBVA compra el Sabadell. Ara, la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC), ha de parlar amb un seguit d’institucions, que han demanat audiència, per veure el punt de vista, sobretot dels empresaris, sobre com els pot afectar una possible fusió dels bancs. Tots els que parlaran davant la CNMC ja han expressat la seva oposició a l’operació, com també el govern espanyol mateix. Ja veurem què en diu la CNMC. Si hi dóna el vist-i-plau, els accionistes del Sabadell hi tindran l’última paraula. Però, si no hi ha canvis a l’oferta, el fet és que l’actual és un canvi de cromos molt poc engrescador. Jo, tal com he anat dient des del començament, crec que no hi haurà operació. El temps ho dirà.
