27.10.2022 - 17:24
Ara fa cinc anys el Parlament de Catalunya va votar i aprovar la declaració d’independència, que anunciava la “constitució de la República catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social” i posava en coneixement de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea el naixement del nou estat, que demanaven que reconeguessin. Aquesta apel·lació al reconeixement internacional plasmat en el paper va ser l’única que van rebre els gabinets d’afers estrangers del món, ja que ni el Departament d’Afers exteriors que dirigia Raül Romeva ni el mateix president Carles Puigdemont van demanar formalment el reconeixement.
Tanmateix, el sol fet que un parlament sobirà proclamés la independència va ser prou perquè es moguessin totes les peces de la comunitat internacional i es posicionessin, trencant així tant la idea que el conflicte català era un afer intern com que fos una proclamació merament simbòlica, com alguns dirigents independentistes van dir després. Pràcticament, la totalitat dels governs del món es van veure forçats a fer comunicats per manifestar el suport a l’estat espanyol i negar el reconeixement a la República catalana, i només alguns actors van sortir del guió per demanar una sortida negociada al conflicte, com ara Bèlgica. També ho va fer Donald Tusk, que llavors era el president del Consell Europeu i que el 10 d’octubre s’havia adreçat públicament a Puigdemont demanant que aturés la proclamació d’independència per a afavorir el diàleg. Un cop proclamada, va escriure: “Per la Unió Europea no canvia res. Espanya continua essent el nostre interlocutor únic. Espero que el govern espanyol afavoreixi la força dels arguments, no l’argument de la força.”
Charles Michel, llavors primer ministre belga i avui president del Consell Europeu, va publicar un piulet poc després de la votació al parlament en el qual deia que una crisi política només es pot solucionar amb diàleg, i demanava una “solució pacífica que respecti l’ordre nacional i internacional”.
A political crisis can only be solved through dialogue. We call for a peaceful solution with respect for national and international order
— Charles Michel (@CharlesMichel) October 27, 2017
El govern d’Escòcia, immers en el seu propi procés d’independència i, per tant, sense una cadira pròpia a la seu de les Nacions Unides, va publicar un comunicat en el qual deien que entenien i respectaven la postura del govern català, i recordaven que la declaració d’independència havia arribat després de repetides crides al diàleg refusades, tot i que no la reconeixien explícitament. I afegien: “Avui, més que mai, la prioritat de tots aquells que es considerin amics i aliats d’Espanya haurien d’encoratjar-la a un procés de diàleg que miri de trobar una sortida que respecti la democràcia i l’estat de dret. La imposició d’un control directe [en referència a l’aplicació de l’article 155] no pot ser la solució i hauria de preocupar els demòcrates d’arreu. La Unió Europea té una responsabilitat política i moral de fer costat al diàleg i identificar com es pot resoldre pacíficament i democràticament la situació.”
En canvi, la posició oficial del govern britànic va ser menys ambivalent i va tancar files amb la postura espanyola. En un comunicat publicat poc després de la proclamació d’independència, va dir: “El Regne Unit ni reconeix ni reconeixerà la declaració unilateral d’independència feta pel parlament regional català. Es basa en una votació que va ser declarada il·legal pels tribunals espanyols. Expressem la nostra voluntat que l’estat de dret sigui defensat, la constitució espanyola respectada i la unitat d’Espanya preservada.”
Als Estats Units, la portaveu del departament d’estat del govern de Donald Trump, Heather Nauert, va dir: “Catalunya és una part integral d’Espanya, i els Estats Units fan costat a les mesures constitucionals del govern espanyol per a mantenir Espanya forta i unida.”
#Catalonia is an integral part of #Spain & US supports Spanish govt’s constitutional measures to keep Spain united. https://t.co/GelQ4bKOfX
— Department of State (@StateDept) October 27, 2017
El portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, va publicar un comunicat que expressava la “preocupació per una nova escalada de la situació a Catalunya, provada per una nova violació de la constitució per part del parlament regional català”. “La sobirania i la integritat territorial d’Espanya és inviolable i continuarà essent-ho”, afegia, i garantia que el govern federal d’Alemanya no reconeixeria una declaració d’independència així.
#Katalonien: Die Bundesregierung erkennt die einseitige Unabhängigkeitserklärung des Regionalparlaments nicht an. pic.twitter.com/dsC1fl7ub8
— Steffen Seibert (@RegSprecherStS) October 27, 2017
Emmanuel Macron, president de França, va dir que el seu únic interlocutor era el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. “A Espanya hi ha un estat de dret, amb regles constitucionals. S’han de fer respectar i té el meu ple suport”, va dir, i va insistir que tot plegat era un afer intern d’Espanya.
El ministeri d’Afers estrangers d’Ucraïna també va publicar un comunicat que feia costat inequívocament a Espanya: “Ucraïna fa costat a la sobirania estatal i la integritat territorial d’Espanya dins de les fronteres reconegudes internacionalment. Ucraïna no reconeix la proclamació unilateral de la independència de Catalunya. Fem costat a les accions del govern espanyol encaminades a retornar la crisi en el marc de la constitució actual, l’observança de la llei i el respecte de tots els ciutadans.”
We support steps by Spanish Government on resolving crisis according to its Constitution,adherence to law&respect for rights of all citizens
— Pavlo Klimkin (@PavloKlimkin) October 27, 2017
El govern de Portugal va deixar dit en un comunicat que no reconeixia la independència i que condemnava “el trencament de l’ordre constitucional i l’atac a l’estat de dret a Espanya”. “El govern portuguès confia que les institucions democràtiques espanyoles sabran restaurar l’estat de dret i l’ordre constitucional, marc natural per al diàleg democràtic, per tal de preservar els drets i llibertats de tots els seus ciutadans i garantir que es trobi la millor solució per preservar la unitat d’Espanya”.
Qui llavors era ministre d’Afers estrangers d’Itàlia, Angelino Alfano, va publicar a Twitter un missatge contundent amb la seva posició: “Itàlia no reconeix la declaració unilateral d’independència de Catalunya. És un gest fora de la llei. Condemna ferma. Espanya està unida”.
Italia non riconosce dichiarazione unilaterale di indipendenza della #Catalogna.Gesto fuori dalla legge. Ferma condanna.La #Spagna sia unita
— Angelino Alfano (@angealfa) October 27, 2017
El primer ministre d’Estònia, Jüri Ratas, va penjar un missatge a Twitter defensant la integritat i la unitat d’Espanya. I afegia: “Els afers interns s’han de resoldre d’acord amb la seva constitució i lleis.”
Estonia supports the territorial integrity and unity of Spain. Internal affairs must be solved according to their constitution and laws.
— Jüri Ratas (@ratasjuri) October 27, 2017
També va reaccionar a Twitter el ministeri d’Afers estrangers de Noruega, que van compartir un comunicat escuet amb declaracions de la minstra Eriksen Søreide: “Noruega no reconeix la declaració unilateral d’independència de Catalunya. Cal re-establir la legalitat com a base pel diàleg.”
FM #Eriksen Søreide:Norway will not recognize unilateral declaration of Independence #Catalonia. Re-establish legality as basis for dialogue
— Norway MFA (@NorwayMFA) October 27, 2017
El govern de Botswana no va esperar al 27 d’octubre per a refusar la independència de Catalunya, sinó que l’11 d’octubre, l’endemà de la proclamació i suspensió del mandat del Primer d’Octubre, ja va publicar un llarg comunicat en el qual condemnava que s’hagués proclamat la independència. El text diu que Catalunya ha estat part d’Espanya durant segles, i que ha gaudit d’un marc autonòmic sota la constitució espanyola. “El govern de Botswana no dóna suport al desmembrement d’un país que no és negociat ni acordat. Avui, esperem que les nacions estrenyin la seva unitat i no encoratgin ni divideixin basats en races, ètnies, religions i idioma”, afegeix.
El govern de Turquia va mostrar un suport rotund a Espanya en un comunicat del ministeri d’Afers estrangers: “La decisió d’aquesta tarda del parlament regional del govern de Catalunya de declarar la independència no és un pas en la bona direcció. El respecte a la integritat territorial i la constitució d’Espanya, així com la voluntat del poble espanyol, són fonamentals. La decisió unilateral del parlament no compleix ni la constitució ni les lleis espanyoles, i no reflecteix el desig d’Espanya ni de la gent d’aquesta regió. Esperem que el govern regional català no insisteixi en aquesta decisió unilateral, que no té legitimitat constitucional i que conduiria a tensió i una escalada. Creiem que aquesta qüestió s’ha de resoldre d’acord amb la democràcia i l’estat de dret. Turquia no dubta que Espanya, amb qui Turquia té vincles d’amistat i aliança, superarà aquest desafiament. Turquia fa costat els esforços d’Espanya en aquest sentit.”
La Xina va expressar la seva opinió en veu de la portaveu del ministeri d’Afers estrangers, Hua Chunying, durant una conferència de premsa el 30 d’octubre. Quan se li va preguntar, Hua va dir que la Xina ho considerava un afer intern, però que entenien i feien costat “als esforços del govern espanyol per mantenir la unitat nacional, la solidaritat ètnica i la integritat territorial”. “Confiem i creiem que Espanya és capaç de mantenir l’ordre social i els drets i interessos dels seus ciutadans sota el marc de la llei i les regulacions”, va afegir.
El govern de l’Índia va destacar en la seva resposta que la independència de Catalunya generava inestabilitat, cosa que rebutjaven. “Som conscients de la reacció global negativa a aquest fet. Ni Europa ni el món es beneficiarien de la inestabilitat. Com a país que valora i fomenta la unitat en la diversitat, l’Índia recomanaria que els problemes d’identitat i cultura s’abordin dins del marc constitucional i amb respecte a la integritat nacional”, van dir en un comunicat.
Israel va ser dels països que més va trigar a manifestar el suport a Espanya, però finalment, l’1 de novembre va publicar el següent comunicat: “Israel i Espanya comparteixen relacions duradores, fortes i amistoses, que arrelen en la nostra herència històrica en comú i els valors democràtics compartits. Israel espera que la crisi interna d’Espanya es pugui resoldre ràpidament i pacíficament i a través d’un consens nacional ampli.”
A Llatinoamèrica, el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, va publicar un missatge a Twitter refusant el reconeixement a la República catalana: “Mèxic no reconeixerà la declaració unilateral d’independència de Catalunya. Demanem una solució política i pacífica.”
México no reconocerá la declaración unilateral de independencia de Cataluña. Hacemos votos por una solución política y pacífica.
— Enrique Peña Nieto (@EPN) October 27, 2017
El govern d’Argentina va publicar un comunicat que deia: “El govern argentí no reconeix i refusa la declaració d’independència proclamada pel Parlament de Catalunya. Argentina demana que a través dels mecanismes constitucionals es restableixi la legalitat en el marc d’una convivència pacífica del poble espanyol, garantint la unitat i integritat territorial d’Espanya. Espanya és un país referent per a tota Iberoamèrica i pel nostre país en particular, amb qui mantenim una aliança estratègica i amb la que, unida, continuarem treballant pel benestar i prosperitat de tots dos pobles.”
En uns termes similars, el ministeri de Relacions exteriors del Brasil va refusar la declaració d’independència, va demanar respecte a la constitució espanyola i va dir que seguia amb atenció els esdeveniments a Catalunya. “El govern de Brasil reitera la seva crida al diàleg com a base del respecte ple a la legalitat constitucional i la preservació de la unitat del Regne d’Espanya”, afegia el comunicat.
El ministeri de Relacions exteriors de Costa Rica va manifestar en un comunicat que “ni reconeix ni reconeixerà la declaració unilateral d’independència”, i va expressar la confiança que el govern espanyol i les seves institucions podrien garantir “els drets i llibertats de tots els ciutadans”.
Durant les setmanes prèvies a la proclamació d’independència, i en especial després de la repressió del Primer d’Octubre i l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, havia expressat les simpaties amb l’independentisme català i contra la repressió espanyola, arribant a demanar l’alliberament dels presos polítics. Un cop proclamada la independència, el govern veneçolà no va dir res, però després de l’empresonament de mig govern el ministre d’Afers estrangers, Jorge Arreaza, va publicar un fil de piulets en el qual expressava la solidaritat amb el poble de Catalunya i la comprensió per “l’angoixa i el dolor que pateix en aquests moments difícils”. “Exigim que les autoritats espanyoles posin en llibertat als presos polítics. El diàleg democràtic ha de ser la via, no la repressió. Esperem que el govern espanyol respecti els drets humans i polítics dels presos de consciència i que la democràcia s’imposi”, va afegir.
1. Expresamos nuestra solidaridad con el pueblo de Cataluña. Entendemos la angustia y dolor que sufre en estos difíciles momentos
— Jorge Arreaza M (@jaarreaza) November 3, 2017
2. Exigimos que las autoridades españolas pongan en libertad a los presos políticos. El diálogo democrático debe ser la vía, no la represión
— Jorge Arreaza M (@jaarreaza) November 3, 2017
3. Esperamos que el gobierno español respete los derechos humanos y políticos de los presos de conciencia y que la democracia se imponga
— Jorge Arreaza M (@jaarreaza) November 3, 2017
