30.12.2016 - 10:00
La meva parella és mestre de quart de primària, i l’altre dia va arribar a casa entusiasmat: “Avui a classe hi ha hagut un moment màgic”. Ell s’enduu cada dia un conte il·lustrat per llegir-lo en veu alta als seus alumnes a primera hora del matí. Sempre li sento dir que és el millor moment del dia.
En què va consistir aquest instant màgic? Segons jo ho imagino, devia ser quelcom així: un dimarts de tardor. Fred al carrer i una catifa de fulles grogues acolorint les voravies. Una classe de quart de primària, càlida i que fa olor de goma d’esborrar. 24 nens que ja han penjat els seus abrics i s’han assegut als seus pupitres. El seu mestre, que arriba amb un llibre, un llibre gran, blanc, de tapes dures i, a la portada, un ratolí abraçat a una rosella: Frederik. L’obre i comença a llegir en veu alta: hi ha una mica de brogit a la classe, però les paraules s’obren pas i provoquen un laaarg silenci. 24 boques obertes. 48 ulls atents. D’altres 48 orelles en màxima alerta. 24 cors bategants. Comença l’aventura. Frederick és un ratolí diminut membre d’una família de cinc ratolins. Mentre els altres recullen provisions per menjar durant l’hivern, Frederick inverteix aquest temps en recollir un altre tipus de provisions: rajos de sol per combatre el fred; colors per als dies grisos; i paraules, per si durant l’hivern es queden sense coses que explicar. I, efectivament, quan el menjar s’acaba, els quatre ratolins li recorden a Frederick allò que ell havia recollit (els rajos de sol, els colors i les paraules), i li demanen que ho tregui tot. I és aquí quan apareix la màgia: els rajos de sol els escalfen els seus cossets, els colors dibuixen a la seva imaginació la natura que està bullint allà fora, i amb les paraules crea un bell poema que entusiasma la seva família i els alegra l’ànima.
Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.
