02.07.2020 - 19:50
A Catalunya, el juny del 2020 s’han registrat, de mitjana, 3.330.259 afiliacions a la Seguretat Social (SS), cosa que significa un augment del 0,5% respecte del maig (15.690 afiliacions més). Des que va començar la sèrie (l’any 2004), el mes de juny sempre ha registrat creixements intermensuals d’afiliació; el juny d’enguany presenta un creixement més discret que els darrers anys, però superior al dels anys 2008-2011. Bé, aquest és el comentari principal que fa l’Observatori del Treball de la Generalitat, sobre l’evolució dels afiliats a la SS del juny.
I, sobre la xifra de desocupats registrada a les oficines de Treball de Catalunya, diu que s’ha arribat a 485.019 a final de juny. Això és un creixement del 0,4% respecte del mes de maig (1.870 més), de manera que es modera l’intens augment dels mesos precedents (+5,5% al març, +12,2% a l’abril i +3,3% al maig).
Recordem que el juny és, generalment, un mes de descens de la desocupació, perquè s’escau que comença la temporada turística i, des del 1996 (quan començà la sèrie històrica disponible), només havia augmentat el 2004 (+0,2%). Així doncs, l’augment del juny del 2020, causat per la paralització de bona part de l’activitat econòmica arran de la pandèmia, és el més pronunciat, en termes absoluts i relatius, del 1996 ençà.
Cap de les dues dades, tot i la càrrega negativa que tenen, no em semblen dolentes, ni de bon tros. I la clau està en els ERTO i la sortida dels afectats. Crec que és una bona notícia que durant el mes de juny s’hagi intensificat el descens dels afectats pels ERTO sense que això hagi fet créixer significativament la desocupació, senyal que els treballadors han recuperat l’activitat quan les seves empreses han tornat a funcionar amb una certa normalitat. Durant el mes de juny, el nombre de treballadors a qui s’havia aplicat un ERTO ha baixat de 237.000 a Catalunya, és a dir, n’hi ha hagut un 38% menys que no pas al maig. Això vol dir que han recuperat la feina, mentre l’augment dels desocupats, en bona part, és definit per gent que fins ara no treballava (més de 1.600 persones) i pels serveis (1.700 persones), que probablement pertanyen a empreses del sector que han decidit de tancar. Val a dir que la indústria i la construcció han recuperat treballadors en actiu. En canvi, l’agricultura ha originat desocupació, segons la campanya de recol·lecció.
La xifra actual d’afectats per ERTO a Catalunya és de 382.000, gairebé la meitat que en el pic, a final de març, quan eren uns 720.000. La recuperació em sembla correcta, però no podem passar per alt que encara hi ha un gruix de 860.000 treballadors sense feina, entre desocupats i afectats per ERTO. I que la xifra de desocupats hi ha crescut d’un 35,8% en un any. És el segon percentatge més alt de l’estat espanyol, darrere de les Illes. A més, en aquest període l’augment de desocupats que tenen menys de vint-i-cinc anys ha estat del 68%, un percentatge realment esfereïdor.
Segons càlculs de la consultora Randstat, a final de juny a l’estat espanyol hi havia 1,83 milions d’afectats per ERTO –dels quals 1,56 milions eren de força major i 274.000 per causes objectives–; és a dir, hi ha hagut una baixada d’1,17 milions respecte del mes de maig. Així i tot, encara el 9,9% dels treballadors de l’estat espanyol –i una xifra molt semblant a Catalunya– tenen un ERTO, és a dir, 1 afiliat a la Seguretat Social de cada 10.
Les comunitats autònomes amb més afectats són Catalunya (381.968), Madrid (346.125) i Andalusia (225.360). Però no són pas les que hi tenen una proporció més alta del mercat laboral. Avui el 24,5% dels treballadors de les Balears són afectats per un ERTO, seguits per les Canàries (20,7%) i, a força distància, per Catalunya (11,5%).
Lògicament, durant el primer semestre, la contractació de personal ha baixat molt arran de la desaparició gairebé absoluta de l’activitat durant moltes setmanes. A Catalunya s’han signat 1.038.238 contractes laborals (155.090 indefinits i 883.148 temporals). Això equival a un descens interanual del 37,2% en termes globals, que ha estat més marcat en la contractació temporal (-38,2%) que no en la indefinida (-31%). És la reducció més intensa de la contractació en aquest període de tota la sèrie històrica (començada el 1999), i també de la contractació temporal. En el cas de la indefinida és la segona més intensa, darrere la del 2009 (-38,3%), segons que publica la Generalitat.
En resum, les xifres del juny són una mica millor que no es preveia, quant a ocupació. A mesura que les empreses han anat entrant a l’activitat, molts treballadors han tornat a la feina. I això és molt positiu. És cert que encara n’hi ha molts de pendents de l’ERTO, però l’una cosa no priva l’altra. Una bona part de les empreses que encara han de retornar són les lligades al sector turístic i això afectarà les xifres globals. Per exemple, el fet que només el 13% dels hotels siguin oberts a Barcelona duu un pes negatiu molt important. Sembla, doncs, que la campanya turística agafa el paper d’àrbitre en aquesta recta final de la sortida de la pandèmia. Encara haurem d’esperar unes quantes setmanes per a tenir el panorama clar.
