Marta Valldaura: ‘Moltes empreses es lucren amb aquesta política migratòria’

Fa més d’un any que l’Ajuntament de Barcelona va emprendre una batalla mediàtica i judicial contra el ministeri de l’Interior espanyol amb l’objectiu de tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Actualment, però, el centre continua obert i hi ha recloses gairebé dues-centes persones. Hi ha set CIE a l’estat espanyol, dos dels quals són a Barcelona i a València, i el govern espanyol vol obrir-ne tres més i ampliar el període de reclusió de seixanta dies a divuit mesos.

En parlem amb Marta Valldaura, membre de la plataforma Tanquem els CIEs i del col·lectiu Iridia – Centre per la Defensa dels Drets Humans. Declara que la Comissió Europea pressiona els estats per a prolongar la reclusió dels interns i que algunes empreses guanyen diners amb la fortificació de les fronteres i les expulsions de persones.

—El govern espanyol té previst d’obrir tres centres més. Hi ha un retrocés en la lluita pel tancament dels CIE?
—Molts ajuntaments i comunitats autònomes s’han posicionat contra els CIE i a favor del tancament, però això és competència de l’estat. La línia que segueix, amb la proposta d’obrir tres centres més, és totalment contrària al que es planteja als municipis. Es planteja un canvi en el model de gestió d’aquests centres, però no és suficient perquè encara es priva de llibertat a persones que no han comès cap delicte. La Llei d’Estrangeria legitima que, amb una infracció administrativa, es produeixi una retenció de llibertat i crea un entramat d’excepcionalitat jurídica en relació als CIE i a les deportacions exprés.

—El govern de Barcelona és un dels que s’han mostrat més favorables a tancar el CIE. Com valoreu l’actuació de l’ajuntament del darrer any?
—La valorem bastant positivament. Que hi hagi aquest posicionament actiu i polític a favor del tancament d’aquests centres és molt important i necessari. Hi ha un treball conjunt entre les institucions i els moviments socials per a fer efectiu el tancament del CIE.

—No obstant això, la Comissió Europea vol que l’estat espanyol augmenti el temps de retenció al CIE dels seixanta dies actuals als divuit mesos.
—La Comissió Europea pressiona els estats europeus a augmentar el temps d’internament perquè vol assegurar les expulsions. Novament, és una línia contrària al que es planteja des dels moviments socials i els municipis. Volem el tancament, però també un canvi en les polítiques migratòries. Cerquen un sistema d’eficiència en les expulsions que vulnera encara més els drets humans. Si el termini s’allarga fins als divuit mesos, les conseqüències seran terribles.

—Sobta que precisament sigui la Unió Europea qui demani d’ampliar el temps de reclusió d’aquestes persones als CIE.
—En el moment actual, cada vegada els estats tenen una posició més hermètica: hi volen prohibir l’entrada i assegurar-ne al més ràpid possible la sortida. Això xoca totalment amb aquest discurs d’acollida de les persones. A la pràctica, la realitat és que tot això no ocorre.

—Quin model migratori proposa Tanquem els CIEs?
—El model que tenim es basa en la detenció i l’expulsió de persones. I cada vegada es cerca que sigui un procés més ràpid. Volem un model que tingui com a base l’acollida d’aquestes persones, la seva inclusió a la nostra societat, els drets humans i els drets que tinguin aquestes persones en els nostres països.

—Les empreses que contribueixen a les expulsions de persones pressionen els estats perquè res no canviï?
—Sí. Els vols de deportació amb els quals s’expulsen les persones són un negoci, com també ho són les tanques que es col·loquen a les fronteres i la militarització. Ens consta que pressionen i tenen el monopoli. Moltes empreses es lucren amb la manca de voluntat política per a canviar la política migratòria.

—A Barcelona, la darrera polèmica ha estat pel presumpte maltractament d’un agent de la policia espanyola a un jove algerià. En quin punt es troba aquesta situació?
—Vam presentar una denúncia el diumenge passat i es va admetre a tràmit. Després es van obrir diligències urgents i es va prendre declaració. Està en fase d’instrucció, però valorem positivament que s’admetés de seguida i es prengués declaració. Haurem d’estar atents al desenvolupament de la investigació.

—El Parlament de Catalunya va votar a favor del tancament del CIE, amb el suport de Junts pel Sí, el PSC, CSQP i la CUP. Si guanya el sí l’1 d’octubre, serà una bona notícia per a Tanquem els CIEs?
—Almenys hi ha la voluntat del parlament que aquests centres tanquin, però després caldrà veure com un sí afectaria la situació del centre i com s’articularia la nova política migratòria.