Moltes boques callades en la crisi de la distribució del llibre en català

Ningú no despenja el telèfon a Entredós. Ni Òscar Baena ni Joan Abellà, conseller delegat i conseller, respectivament, d’aquesta empresa logística de distribució de llibres, no expliquen en quin punt es troba la suposada resolució dels problemes que arrossega d’ençà del mes de setembre. Aquesta era la data marcada en el calendari perquè els llibres distribuïts per Àgora i les Punxes sortissen puntuals del gran magatzem intel·ligent de la Granada del Penedès. Com que això no és així, l’anomenada cadena del llibre se’n ressent més cada dia que passa.

Les pèrdues econòmiques i d’imatge són abundoses, però ningú no hi gosa posar, encara, cap xifra. A Entredós no en diuen res o responen amb evasives, però també costa que parlen la majoria d’editors que no saben on són els llibres que han dipositat en aquella nau gegantina, robotitzada i, parcialment, col·lapsada.

Els qui parlen opten per la prudència, per no fer sang, per donar un marge de confiança al gegant amb peus de fang que és, ara com ara, Entredós. I encara n’hi ha que sí que parlen, però confidencialment, per no perjudicar, diuen, ni la imatge, ni la confiança, ni les possibles gestions que vulguen o puguen fer amb unes altres distribuïdores per salvar els seus segells. “El meu mal no vol soroll”, fa la dita. I el cas és que entre els afectats hi ha editorials considerades grans, fins i tot gegantines, de l’edició en català, però també petites empreses que treballen el llibre i la relació amb els autors, amb els llibreters i amb els lectors d’una manera artesanal i personal.

Tanmateix, la sensació general és de pesar i d’incertesa. D’estar a la intempèrie. De frustració. I de malestar perquè, arran de la crisi de la distribució del llibre català, els llibres en castellà guanyen un espai que no haurien hagut d’ocupar mai.

Silenci a Entredós

Fa setmanes que VilaWeb prova d’obtenir una explicació de la direcció d’Entredós Logistics. Saber què ha fallat, quins remeis s’hi han posat o s’hi posaran i, per exemple, quan pensen que s’haurà resolt el problema. És a dir, si tenen un pla perquè a les llibreries arriben llibres que no són novetats per a refer els fons molt malmesos després de prop de cinc mesos sense rebre els volums que els mantenen vius. I si en tenen cap, de pla, en què consisteix.

L’única resposta que hem aconseguit de Joan Abellà és la cantarella que del magatzem de la Granada del Penedès cada dia surten caixes plenes de llibres cap a les llibreries. Sense especificar si tot això que surt és el que demanen les llibreries, si serveixen fons o tan sols novetats, si dins les caixes hi ha els albarans correctes, o si les caixes van a la llibreria que els havia demanat. Sense especificar si al mateix temps que resolen la qüestió logística també estudien la manera de compensar els afectats per les pèrdues.

A Entredós tampoc no expliquen on rau el problema que, de moment, ha frustrat les esperances de tenir una empresa de logística molt potent capaç de donar un servei modern que ajudi a la prosperitat del llibre en català.

Qui són Entredós?

Entredós és una companyia de logística creada per Àgora i les Punxes amb la forma jurídica de societat limitada. El capital social aportat és d’un milió d’euros, del qual el 55% és de les Punxes i el 45% d’Àgora. El conseller delegat de la societat és Òscar Baena, cap d’administració de les Punxes. D’ell depèn la gestió d’Entredós. Amb tot, el cap visible és Joan Abellà, director d’Àgora i del Grup Enciclopèdia, que consta com a membre del consell d’Entredós. El president és Josep Maria Cervera, responsable de les Punxes.

VilaWeb ho ha intentat, però ni Baena ni Abellà no han volgut anar més enllà de les afirmacions citades. Abellà diu, a més, que no s’ha de parlar del passat, sinó de l’avui, i l’avui, diu, és que surten caixes plenes cap a les llibreries.

Aquestes caixes de llibres que surten són les de les novetats. I, en alguns casos esparsos, les de les reposicions de les novetats. Però no el llibre de fons.

Els llibreters, esgotats

La baula que connecta els autors amb els lectors són les llibreries. Les mans del llibreter són les darreres per on passa una obra abans d’arribar al destinatari natural, que és el lector. I enmig de tantes boques closes, les llibreteres sí que alcen la veu per a denunciar la situació.

Dolors Boatella, que regenta Va de Llibres a Ciutadella, diu a VilaWeb que la situació no s’ha normalitzat no fer-hi prop. Aquesta setmana han tornat a obrir l’establiment després d’uns quants dies de descans i s’ha trobat pràcticament el mateix panorama que quan tancaren. “L’impacte d’aquesta situació és molt fort per a una llibreria com la nostra. Del mes d’agost ençà no ens arriben els llibres amb normalitat. Nadal ha estat molt complicat, i he pres la decisió d’anul·lar totes les comandes que havia fet pensant en Nadal, perquè no puc estar tot el dia fent devolucions.” Boatella diu que sí, que les novetats arriben, però matisa que el seu establiment és una mica singular i no és subscrita al servei de novetats automàtic, sinó que tria els llibres que vol incloure en la seua oferta. Si no li arriben, aquesta és una tasca que no pot fer.

Dolors Boatella demana explicacions per unes decisions empresarials de terceres persones que comprometen molt la viabilitat del seu negoci. Per això voldria poder parlar, per exemple, amb els responsables de les editorials i no amb els comercials, que també tenen molt poca informació. “Per prendre decisions hem de tenir informació”, diu.

A l’hora de fer les comandes i de gestionar-les, la llibretera desconfia de la web d’Àgora que, diu, s’assembla més a la web d’Amazon, amb estrelletes i puntuacions, que no pas a una web de gestió professional. Es queixa que no pot contrastar la informació amb ningú i que ha decidit de no fer cap comanda en aquest portal.

Les dificultats de gestió d’Àgora

El canvi del portal d’Àgora forma part d’una renovació completa del sistema de gestió dels fons de la distribuïdora. Aquest procés es va fer coincidint amb l’estrena de la nova operació logística. Sembla que el nou programari de gestió tampoc no ha funcionat com s’esperava, i això ha causat molts daltabaixos a l’hora de servir les comandes. I ha ajudat a agreujar la sensació de caos.

Entre més problemes, ni els llibreters ni els editors no poden tenir una informació fiable de l’estat dels seus estocs. Els llibreters, per exemple, no poden examinar l’historial de les comandes, ni consultar albarans passats. A més, com ja hem dit adés, això ha originat que molts enviaments s’hagen fet sense albarans, o amb els preus equivocats o, fins i tot, que els paquets arriben a llibreries on no els havien demanats.

Sense poder prescriure

Això causa tensió a aquests professionals i els obliga a fer unes feines que els destorben i els prenen temps per a exercir la seua professió de prescriptors, per exemple. Ho diu amb rotunditat Fe Fernández, de la llibreria l’Espolsada de les Franqueses del Vallès. Quan li demanem si ha notat la millora que insinuen a Entredós, respon que com que la situació ha arribat a ser tan dolenta, qualsevol avanç és benvingut. Amb tot, insisteix en el problema que implica la impossibilitat de rebre reposicions. Diu que el fons de la seua llibreria és un forat negre. “Treballem molt el fons i ara ens ha quedat molt malmès; serà difícil de reconstruir-lo perquè l’hem anat fent amb els anys.”

Les primeres setmanes que això passava, llibreries com la de Fe Fernández sortien del pas anant a empreses subdistribuïdores i que a vegades tenen llibres disponibles. La basca Elkar, en la qual ara han confiat un bon grapat d’editorials, feia aquesta tasca a Catalunya. “Tothom ha fet igual: trucar aquí i allà per a aconseguir el servei, i ara les subdistribuïdores tampoc no tenen llibres de fons per a servir-nos”, diu.

La llibretera de l’Espolsada es queixa i diu que sembla que ningú no s’adoni del mal que fa això a la cultura catalana. “Els llibreters hem deixat de llegir per intentar endreçar el desgavell i, per tant, no podem prescriure. Nadal és una campanya en què es ven molt de llibre de fons. Em ve un client i em demana un llibre per a la tia o per al cosí, ens diu quins són els seus gustos i nosaltres els recomanem tal llibre. Ens ha passat que quan hem anat a cercar-lo als prestatges, el llibre no hi era perquè l’havíem venut i la reposició no ha arribat.”

Fe Fernández també s’exclama perquè no hi ha interlocució possible amb les distribuïdores. Diu que els han convidat a participar la setmana vinent en un seminari web per a ensenyar-los a fer anar el nou entorn informàtic i com s’han de fer les comandes. Abans d’això es va indignar perquè quan demanava explicacions li donaven un telèfon que començava amb el prefix 902, que té un sobrecost. “Quina vergonya!”, diu.

El mal dels editors no vol soroll

Joan Sala, l’editor de Comanegra, que abans de la fusió feia ús dels serveis comercials i de distribució de les Punxes, contempla el panorama i diu que li fa l’efecte que la seua editorial és una de les que han sortit ben parades de la solsida. “Entenc que hi ha diferents circumstàncies i que cada editorial és un món i funciona diferent. Nosaltres tenim un equilibri important entre fons i novetat. No tenim una venda gaire gran a Amazon, i, per tant, no hem resultat tan afectats com altres.” Reconeix que el primer semestre del 2022 les vendes anaven molt bé –”com un tir”, diu–, però que han tancat l’any amb un creixement del 7,5%. Sala no ho atribueix als problemes de distribució i prou. “El mercat està més tou, i també hi influeix la tipologia dels llibres que fas. Una mica de tot, però jo no seria tan dramàtic.”

Amb tot, Sala sí que pateix perquè l’experiència que qualifica de capdavantera al país, en català, i que feia anys que es desitjava, ha començat amb mal peu. “Si no s’espavilen i en poc temps són capaços de regularitzar aquesta situació, s’anirà complicant, certament.”

El responsable de Comanegra reconeix que el mercat està remogut i que diverses empreses distribuïdores ofereixen serveis a les editorials afectades. “Tothom s’espavila, i la gent es vol aprofitar de la situació. Jo no tinc constància que, més enllà de Xarxa de Llibres, més gent se n’hagi anat”, diu. I referma el seu compromís per a ajudar al redreçament d’Entredós. “Comanegra creu fermament en una gran distribuïdora catalana. Crec que ha de ser aquesta, crec que ha de funcionar i crec que faran que funcioni. Fins al darrer moment lluitem perquè existeixi aquesta i no ens n’anirem, de moment.”

Núria Iceta, editora de l’Avenç, també distribueix els seus llibres mitjançant les Punxes, “Gràcies a Déu!”, exclama, perquè, segons que diu, la situació no va arribar a ser mai tan dramàtica com la d’aquells que depenen d’Àgora. Així i tot, considera que no s’ha de llevar gens d’importància a aquesta situació perquè hi ha molta gent que ho passa malament.

Considera que és molt gros, el problema que afecta tota la cadena del llibre. I afegeix que ha comunicat a l’Associació d’Editors que s’ha sentit desemparada. “S’ha considerat que això era un afer privat de dues empreses que han encapçalat un projecte i no els surt com esperaven. Les associacions professionals, la Cambra del Llibre, havia d’haver tingut un paper més actiu per trobar solucions.”

Núria Iceta també s’exclama de la manca d’informació durant tot aquest procés i creu que la raó és que, malgrat la constitució de l’empresa logística, són dues empreses independents, cadascuna amb un funcionament diferent.

Quant a la situació de la seua editorial, diu que té un calendari terrible, perquè tenen molt ben estudiat el seu públic i s’han adonat que el moment bo de vendes és durant la Setmana del Llibre en Català que es fa el mes de setembre a Barcelona. D’acord amb aquest esdeveniment ells programen les novetats literàries. Per Nadal i per Sant Jordi, reconeix, els seus llibres queden molt més diluïts dins la massa. Enguany, per tant, el fet que Entredós començàs a tenir problemes al setembre l’ha afectada molt.

El silenci de molts dels seus companys editors, el comprèn: “Ningú no vol enfrontar-se a qui el té lligat de mans i peus”, diu.

Qui tampoc no calla és Judit Pujadó, l’editora de Sidillà. Forma part de la Xarxa de Llibres, que a començament d’any anunciaven que renunciaven a continuar treballant amb Entredós. La darrera volta que Pujadó va poder accedir als registres d’existències a Àgora va veure que hi havia quatre mil llibres desapareguts. Que no sabien on eren. Que potser els trobarien. “Em fan patir els quatre mil llibres. No sabem on són. Som una editorial molt petita, i aquesta és la nostra inversió.”

L’editora de Sidillà diu que té dos neguits, ara. El primer és localitzar aquests volums, i el segon, que el canvi a la nova distribuïdora no serà ràpid. Per tant, no pot preveure de fer presentacions dels seus llibres, per exemple, perquè no sap si arribaran a les llibreries. Pujadó diu que té alguns llibres a casa i que amb això pot anar servint algunes coses. “Què passarà per Sant Jordi? Hem de reimprimir els llibres que van bé o els localitzaran en algun lloc del magatzem?”, es pregunta. Ella sí que ha fet comptes i calcula que ha perdut entre el 40% i el 50% de la facturació de Nadal: “No pots arribar així a Sant Jordi.”

Quant al canvi de distribuïdora, el descriu com el fet d’estar passant per dins un túnel que en algun moment deixarà entrar la llum. Amb tot, no li fa gràcia que els llibres se’n vagen a una distribuïdora del País Basc perquè a Catalunya no s’ha sabut gestionar bé. I sobre el silenci de la resta d’editors afectats, no entén com és que tapen el problema en compte d’assumir que la feina no s’ha fet bé. “Per a Entredós, nosaltres no som res, som molt petits, però els llibres que no troben són la nostra collita.”

El trasllat a Elkar, en marxa

El moviment de Xarxa de Llibres, grup al qual pertany Sidillà, és l’únic conegut que hi ha hagut en el món editorial. La decisió d’abandonar Entredós per confiar en la basca Elkar ja és una realitat. La setmana passada van començar a sortir camions de la gran nau d’Entredós a la Granada. Segons Enric Faura, responsable de Xarxa de Llibres, serà un procés lent que durarà setmanes. Han calculat que necessitaran omplir cent camions i que surt un camió cada dia.

Aquest procés de migració és vist per algun editor que roman a Entredós com un obstacle més per la resolució les dificultats. Diuen que tots els esforços que es destinen a localitzar la mercaderia que s’ha de traslladar es resten a la normalització del sistema intern.

Respecte de la localització dels paquets dels llibres perduts, extraviats o fora de lloc, Faura confia que, a l’hora de fer les liquidacions, no hi haja una diferència d’estocs important. Com que el comerç del llibre té unes característiques molt especials que, per exemple, permet que els llibreters facen devolucions en qualsevol moment, és molt difícil de tenir l’estoc controlat al cent per cent. Sempre hi ha una diferència que no passa de l’1%. Faura avisa que si s’arriba a percentatges molt superiors, s’haurà d’objectivar i valorar. La fita següent és veure si les distribuïdores atenen els pagaments que vencen el mes de febrer.

La bona notícia d’aquest grup d’editorials és que tant les novetats com les reposicions de les editorials de la Xarxa ja arriben a les llibreries mitjançant Elkar.