Molt pitjor que no es podia esperar

No ho poden entendre. Ells pensen (per dir-ho d’alguna manera) que el món gira al voltant de la seua ciutat Madrid. I tot el què no passe per allà, no existeix. No entenen la realitat perquè no la poden entendre. Viuen dins d’una closca al mig d’un altiplà. Cal continuar fent via. Com han fet els qui ens han precedit. Des d’Argentina a Puerto Rico i des de Filipines fins al Rif. O a las posesiones africanas que es varen perdre en els seixanta i setanta del segle passat.

Algú va dir allò de que “el més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres”. No cal esperar res d’aquesta gent; es veuen venir el pitjor i ara estan traient aigua de la barca com poden. Intenten, només, guanyar temps. No tenen projecte, no tenen idees, no tenen res de res per molt que ho proclami la Meritxell Batet, i el que em pregunto és a qui volen enganyar.
Hi ha una cosa que m’emprenya, i molt, i és que em prenguin per babau . Potser pensen que no sabem que l’actual govern socialista té les mans totalment lligades pels seus barons i pels interessos de l’estat espanyol, i que la consigna segueix sent “a los catalanes ni agua”, doncs saben molt bé que el dia que amollin, ni que sigui un xic, la presa, aquell dia volarem!
Cal seguir treballant, anem pel bon camí.

Si no podem guanyar la llibertat, l’haurem de comprar. Per què no anar als creditors europeus i preguntar-los “do you want your money back?”. Si hi ha més inestabilitat a Catalunya, és probable que el Reino de España no pugui pagar. Des de Catalunya es podria fer una proposta en les línies de si som independents enguany assumirem el 25% del deute espanyol, que és més del que ens correspon per població. Si som independents l’any vinent, un 24%. D’aquí dos anys un 23%, i així successivament. Que siguin els creditors qui obliguin Espanya a seure a negociar si volen cobrar…

La meva pena no és pas que la Batet hagi vingut a no dir res. Això ja ho sabíem tots menys el Sr. Maragall. La meva vergonya és que el Ministre Maragall per ordre del govern s’hagi prestat a fer el peripé. No tenen prou informació per saber que l’únic que vol el govern espanyol és aparèixer als mitjans internacionals amb la foto demostrant que es presten a parlar? Amb grans esforços de tot el poble, assolim de tant en tant un èxit, i ells, gràcies a la nostra immensa paciència -que ja va tendint a la ximpleria- se’n fabriquen un cada vegada que els ve de gust, i aquí hi ha qui està disposat a caure-hi, n’hi ha que inconscientment i n’hi ha que a plena consciència. Aquest és el camí equivocat. Coneixem a la perfecció el projecte de país que tenen per a oferir-nos i sabem que és tan pervers, que ni ells s’atreveixen a explicar-lo públicament. Se’n diu ESPOLI i aniquilació de Catalunya per a poder salvar el seu país que ja està a la bancarrota total i a punt de la intervenció. Volen fer temps per esperar a ser intervinguts, perquè quan ho siguem, la nostra independència serà molt més difícil per no dir impossible. Què, senyors polítics dels partidets: ens n’anem cap a l’escorxador d’un a un o bé en forma de remat? Si no teniu clar què heu de fer o bé no us hi atreviu, necessitem eleccions immediatament. Tornarem al “Posi les urnes, President”!

Una premissa bàsica de qualsevol negociació és que tu no pots negociar res quan no tens res a oferir.

El dia 1 d’octubre nosaltres teníem sobre la taula la iniciativa i la força de la gent. El 10O i el 27O vàrem renunciar a qualsevol possibilitat de fer-la servir. I en aquell mateix moment vàrem perdre tota mena de força de negociació.

Tampoc no hem recuperat res ara: el govern “a l’exili” podrà tenir tota la iniciativa política que es vulgui, però poca capacitat d’influència concreta al país sense mecanismes de poder (ans al contrari: actuacions com la inèpcia dels mossos davant la ultradreta demostren que estem tirant enrere amb passos de gegant).

Un cop més ens perd l’estètica.

D’altra banda l’alternativa al PSOE és un PP+C’s, que no tinc el més mínim dubte que hores d’ara guanyarien les eleccions generals. Un enemic encara més poderós i radical que el PSOE, que fa por a tothom a Catalunya que no sigui dels seus, inclosos els partits independentistes més o menys abrandats. Algú es pensa que amb aquest panorama el PDECat o ERC forçaran eleccions, més enllà de gesticulacions buides ?

Per afegir-hi encara més dosi de realisme a la cosa, tenen tots els tribunals controlats. Fins i tot si volguessin renovar la justícia i apartar els jutges parcials o directament ultradretans, serien anys de feina. I molts d’ells, efectivament, treballen amb la seva pròpia agenda invariablement d’ultradreta, cosa que fa que fins i tot retirant acusacions o desescalant, hi hagi poques probabilitats d’èxit en molts casos (o sinó miri’s la composició del TSJC o de les sales del suprem).

Amb tot això, Sr. Partal, em pot explicar per quin motiu hauria de negociar res el govern central ?

El pal, i el pal, els ha funcionat bé durant 300 anys, independentment del seu color polític (o repassi’s el que li varen fer a en Companys en Negrín i n’Azaña durant la guerra civil) perquè a l’hora de la veritat els catalans i els nostres polítics mai hem gosat ser lliures.

Per què haurien de canviar ? Quin incentiu tenen ? Quina força tenim 7 milions contra 40 si no fem alguna cosa més que muntar happenings, manifestacions coloristes i dir que volem negociar ? Si han pogut més els taxistes en 3 dies que 2 milions en 8 anys !!

I a efectes pràctics, i suposant que estiguessin disposats a la unilateralita, s’imagina quant de temps trigaria, per posar un exemple esperpèntic, Extramadura, a reclamar competències en ports si es decidís públicament una comissió bilateral Estat-Generalitat per tal de parlar del seu traspàs ?

De vegades perdo l’esperança que després de tants anys seguim essent tots tan ingenus, tan ancorats en la forma i tan poc realistes en el fons. Ho descriu magistralment en Sánchez Piñol al seu “Victus” quan li fa dir al protagonista que els catalans sempre ens pensem que perquè tenim raó la gent ens la donarà.

O fem d’alguna vegada alguna cosa contundent (no violenta, però amb força) que ens doni capacitat de negociar, o simplement tot continuarà essent paraules i més paraules.

I al final, la frustració condueix al desinterès, i el desinterès a la indiferència, i la indiferència a la desaparició com a poble i com a cultura (o sinó miri’s les Balears o el País Valencià).

Avui el matí m’esperava d’altres notícies més importants, com coses que puguin anar-se preparant des de Bèlgica, iniciatives de l’ANC per veure com parem l’economía espanyola des de la frontera fins a treure els diners dels bancs espanyols. O el silenci del presos que sembla que ja estan confortablement instal.lats.

Comissió bilateral? Govern espanyol? Un tal Ernest Maragall?

Sincerament, no sé de què parleu. Un moment que agafo el rocket de les 10 i baixo a veure què passa…

De veritat que tinc que perdre el temps, amb la que cau i la feina que hi hà, a llegir això per fer-me una idea de com són alguns espanyols i alguns catalans???

Cronica de una muerte anunciada …. tenemos unos analistas en los partidos políticos catalanes que solo piensan en la IMAGEN PROPIA INTERIOR PARA CONSEGUR VOTOS , PERO DESTROZAN LA IMAGEN EXTERIOR DE LOS INDEPENDENTISTAS CONSOLIDANDO LA IMAGEN DE CAMBIO DEL ESTADO …

TIENEN NUESTROS PARTIDOS QUE MANTENER UN RELATO INTERNACIONAL Y OTRO INTERNO PARA GANAR VOTOS QUE SEAN COMPLEMENTARIOS .

El relato HISTORICO desde 1714 hasta hoy , EN EL EXTERIOR JUSTIFICA EL DERECHO DE AUTODETERMINACION , EN EL INTERIOR YA SABEMOS QUE NO DA VOTOS pero no se tiene que abandonar ,

EL ESPAÑA NOS ROBA ya sabemos que en el exterior suena muy mal , pero EN EL INTERIOR DA VOTOS (es verdad) ,-

EL RELATO JURÍDICO esta debilitado en el exterior por la imagen que ayudan a dar de España de limpieza con el cambio de gobierno votado por independentistas , pero EMPEORA EL RELATO EXTERIOR CUANDO SE INDICABA QUE EL GOBIERNO CONTROLA EL SISTEMA JUDICIAL …Y QUE NO HABRIA UN JUICIO JUSTO .

EL PSOE DE MADRID ES IGUAL QUE EL PP DE MADRID , ¿QUE ESPERABAN? solo cambian las formas , ¿tanta memoria de pez tenemos de toda la transición hasta el apoyo que se dió a Zapatero y de los hechos recientes con el 155 por bandera ????

ES CIERTO HAN RECUPERADO LOS ESPAÑOLES LA NORMALIDAD INSTITUCIONAL … VOLVEMOS A LAS ÉPOCAS AUTONOMISTAD MÁS CUTRES DE SUMISIÓN Y BUEN TALANTE … ¿LES SUENA EL TALANTE ???? era de Zapatero para vestir lo mismo que hacia el PP con la marca psoe en toda España-

DEMOSTRAR DETERMINACIÓ… EN LA SUBMISSIÓ ALS BOTXINS DEL155?

En una situació tan greu que pateix Catalunya, quan es va a una trobada bilateral amb el govern espanyol, s’ha d’haver treballat abans, polint diferències i establint línies vermelles. Al final, si no hi ha novetat respecte als presos i preses, no s’hi va i punt.

El que s’ha de mostrar no és voluntat de submissió, sinó de ruptura. I és particularment perillós el relat que es va fabricant, reduint l’activitat política del govern a aquest famós diàleg –que només pot arribar forçat amb una confrontació on Catalunya esgrimeixi poder coercitiu (l’as que s’ha de tenir en qualsevol negociació)– quan la repressió segueix implacable i les bandes feixistes se’n riuen dels mossos… Resistirem.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Sembla com si volguessin guanyar temps o potser esperan que de mica en mica els catalans acceptem com a definitiva aquesta situació transicional que vivim.

A mi el que em neguiteja és la extrema dreta espanyola. Les acusacions contra el rei que podrien ser obra de l’extrema dreta antimonàrquica, el text dels 180 generals i coronels de reserva defensant el “Valle de los Caídos” que Vilaweb va publicar ahir, les agressions quotidianes al país, la impunitat, de fet, dels agressors… la llista és llarga i la convicció que per defensar l’unitat territorial faran tot el que puguin sigui legal o il·legal, em sembla un còctel que no voldria que fos explosiu.

Francisca Sol

Sembla com si volguessin guanyar temps o potser esperan que de mica en mica els catalans acceptem com a definitiva aquesta situació transicional en que vivim.

A mi el que em neguiteja és la extrema dreta espanyola. Les acusacions contra el rei que podrien ser obra de l’extrema dreta antimonàrquica, el text dels 180 generals i coronels de reserva defensant el “Valle de los Caídos” que Vilaweb va publicar ahir, les agressions quotidianes al país, la impunitat, de fet, dels agressors, la llista és llarga… i la convicció que per defensar l’unitat territorial faran tot el que puguin sigui legal o il·legal, em sembla un còctel que no voldria que fos explosiu.

Francisca Sol

Com molt bé comença l’editorial, no es podia esperar res de la reunió d’ahir. Res més que el gest tant dissimulat per part espanyola que representa la mateixa reunió (recordeu les declaracions de C’s). I com molt bé explicita la reacció del MHC Maragall ” no entenen que vol dir bilateralitat, no entenen que vol dir normalitat” La qual cosa pot traduir-se per no tenen nassos, capacitat, projecte, valentia política, previsió… per afrontar la situació manifesta. Una situació que sembla ” com si en fossin aliens al que ha passat”.
Conclusió: la normalitat va venint en forma d’independència. I tots els dubtes estratègics que més o menys poden acomodar alguna estació entremig tal i com apuntava l’entrevista a Millán Mestre, són només responsabilitat i possibilitat de l’Estat Espanyol.
Certament, una nova nació ( que vol dir un nou estat) no té més remei que néixer, tot i les incerteses que tal fet pugui ocasionar: un spainexit?

Donava la impressió que la Sra. Batet havia escrit la lletania que ens va oferir a la roda de premsa molt abans d’efectuar-se la reunió bilateral. Tot el que va dir formava part del formigó amb que construeixen el mur perquè ens hi estavellem de manera reiterada. Quanta raó té l’Eduard Voltas al dir que l’independentisme ha perdut la iniciativa política. Que hem de fer ara?, una altre reunió bilateral? … que la ingenuïtat no ens faci traïdors. El President Mas ens diu que això acabarà en una taula de diàleg, quan? … el Sol també s’esgotarà algun dia. L’estat espanyol té algun incentiu per reconèixer i pactar un referèndum d’independència a Catalunya? NO. Doncs és això companys el què cal treballar. Estrategs d’ERC, PDCat, CUP, ANC, Òmnium, heu de trobar l’incentiu que obligui l’estat espanyol a reconèixer que Catalunya és una nació i té dret a decidir. Fixem-nos en la vaga dels taxistes, finalment l’han desconvocat per un “compromís” de Foment i perquè són treballadors autònoms humils i hi perden molts diners. Però ens podem imaginar que aquests treballadors aguantessin sine die, bloquejant la Gran Via, l’aeroport, el port … qui i com es poden moure tants cotxes aturats sense conductor?, existeix alguna força d’ordre que ho pugui fer?. Recordem les vagues de controladors aeris, poden paralitzar el cel i són insubstituïbles.

No em cansaré de dir que la feina que s’està fent és molt important, tota, per arribar a la república…com ho sé?…Sé poc i no ho he de saber, la feina important es fa sense que surti a la llum pública…i no tinc cap dubte que la República s’està construint perquè molta gent, cada dia mou fitxa a favor i serem més, no hi ha cap més possibilitat…si ens dediquéssim a escriure els milers i milers de moviments que fem construint República…no arribaríem al final…però…clar hi haurà un moment que serà la clau i mentre PACIÈNCIA i fer sal.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

La mateixa trepa governamental espanyola, amb diferents colorets. I amb un representant de la “bilateral” com Maragall, provinent de les seves files. Ni així. Amb precedents com el seu cap de colla, Rodriguez, aquell que va prometre defendre l’Estatut 2006, referendat a Catalunya, i retallat a límits inferiors al primer, el del 1978. Però, és que pensem que som amnèsics?. I ara la gran cosa és que el respectaran, l’esquarterat del 2010. Sinó amnèsics, ensns deuen de prendre per ximples a aquestes alçades. Potser si que es bona veritat allò de “Cree el (cadascú que possi el que li sembli) que todos son de su condición”. I, malgrat que sembli molt primari, potser és el que és.

Pels independentistes convençuts: una innecessària reunió més.
Pel mon i els mercats: Una constatació més de qui està disposat a negociar i qui amaga i enganya.
Pels somniadors eterns i els indecisos: La prova definitiva que només tindrem república actuant unilateralment primer i negociant “de tu a tu” despres.
Pel gobierno epañol: un dia mes qualsevol a l’administració de les seves colonies ( dites autonomíes).
Res de nou i van passant els dies, setmanes i mesos i els nostres a la presó i el Govern normalitzant l’injusticia voluntaria o involuntariament.
HEM DE DIR PROU!

osaltres com a poble estem disposats a tornar a fer un referèndum i tirar enrere per poder tornar endavant, però sabent que existeix un compromís ferm de compensació.

Si el govern (espanyol) actual ha de fer el mateix que l’anterior, que es vagin preparant per trobar-se amb una segona declaració o proclamació d’independència, perquè nosaltres no anem amb tonteries. Està clar que nosaltres no matem, però tontos tampoc no som.

Enlloc de veure que nosaltres ja ens estem rebaixant demanant peticions de referèndum (quan en realitat el que s’hauria de negociar són les condicions de la ruptura, que hi serà, i estic veient que pel bé nostre i mal seu no serà pas gens acordada, i tindran les de perdre, les de perdre molt, de fet) i no només no acceptant aquestes peticions (que sempre han estat menors al que nosaltres voldríem i sempre majors als que ells accepten) sinó que ens donen encara menys del que nosaltres ens rebaixem, es trobaran amb una societat tan unida, que fins i tot qualsevol català vingut de fora donarà suport a la causa.

I ja no només pels ostatges polítics (canvio la paraula perquè està ja tan usada que ens sembla sense importància, quan no deixa de ser una aberració democràtica) ni pels exiliats, sinó pel simple fet de la tossuderia espanyola, que jo personalment desde desmpre lo he vist a la casta política espanyola.

Quan algú tingui temps, que ho escrigui tot per fer un manual de com perdre una comunitat autònoma (extrapolable a parella, amic, familiar, etc.), perquè ho fan, desde tota la vida, de manual.

PD. El que m’extranya és que Europa no obligui a seure a l’estat espanyol a negociar la ruptura. A què esperen? A que la ruptura es faci efectiva d’aquí una mica més d’un mes? A que el milió de milions de deute que tenen (ja no dic que no es pugui pagar, perquè fa temps que no es pot pagar) quedi a ulls de tot i les món en default?

Desenganyem-nos, tenen la força física (militar, paramilitar i civil feixista) i no tenen cap necessitat ni interès a parlar de res. Un projecte per a Catalunya implicaria la inviabilitat del seu estat. Per tant, només parlaran d’allò que nosaltres voldríem quan les circumstàncies els forcin.
Fa un any teníem la iniciativa, l’empenta i les circumstàncies. Però el 3 d’octubre no ens vam atrevir, el 10 d’octubre ens vam deixar entabanar, el 27 d’octubre ens vam acovardir i el 30 de gener ens vam rendir.
A partir d’aquí, que cadascú en tregui les seves conclusions.

De debò esperàvem alguna cosa d’aquesta reunió? Ja em sembla sorprenent reunir-se amb algú que va considerar que aplicar el 155 era fabulós. Reunir-se amb aquells de aprovaré…em sembla perdre el temps. Tot això te tuf de retorn a l’autonomia el govern català actual ho pagarà car si continua per aquest camí. Jo com la Diana Coromines, no ens aixequeu la camisa. Espero amb candeletes l’11 de setembre per obligar al govern a deixar l’autonomia i tirar pel dret. Que tenim gent a la presó i a l’exili collons! Perdoneu l’expressió no es el meu estil però n’estic fart ja.

Ja sabem que el Govern de l’autonomia no serveix per fer front a l’estat, perquè hi està sotmès jeràrquicament. No entenc perquè tantes queixes. Algú creu que repetir el 155 és una bona estatègia?
És al Consell de la República i al moviment al carrer on s’ha de plantar cara. Han de plantar cara els són sobirans. El Parlament, que també s’ha declarat sobirà, també hauria de plantar cara, oi Sr. Torrents?
Si seguim esperant la República que vingui de l’autonomia, ens seguim equivocant

Quan avui he sentit parlar la senyora Batet me n’he adonat del seu gran cinisme, el mateix cinisme que sempre ha practicat Espanya amb Catalunya. El problema és que els polítics catalans són uns covards i són incapaços de fer un pas en fals fora de la llei. Jo crec que si realment volem la independència, en les properes eleccions s’hauria de presentar gent valenta disposada a anar a la presó per a fer front a l’enemic que tenim davant i deixar de fer la puta i la ramoneta. Per a arribar a la independència caldrà molt de sacrifici.

Cada dia que passa ens convencen més de que non tenen cap voluntat de canviar res, l’estatus-quo que va quedar quan es varen “cepillar” l’estatut és l’únic que els interessa, amb tot aquest enrenou el dèficit fiscal per les desinversions que tocarien a Catalunya com a la resta de comunitats autònomes, com deia ara el dèficit fiscal es totalment incalculable, deu sobrepassar tranquil·lament els 25 mil milions d’euros.

Està molt clar que ells juguen a això, i a sobre ells diuen que això no és robar, doncs que vingui qualsevol jutge europeu i que ens expliqui com l’hi diuen d’això a Europa.

Sembla com si volguessin guanyar temps o potser esperan que de mica en mica els catalans acceptem com a definitiva aquesta situació transicional en que vivim.

A mi el que em neguiteja és la extrema dreta espanyola. Les acusacions contra el rei que podrien ser obra de l’extrema dreta antimonàrquica, el text dels 180 generals i coronels de reserva defensant el “Valle de los Caídos” que Vilaweb va publicar ahir, les agressions quotidianes al país, la impunitat, de fet, dels agressors… i la convicció que per defensar l’unitat territorial faran tot el que puguin sigui legal o il·legal, em sembla un còctel que no voldria que fos explosiu.

D’acord, vist per a sentència! Cap sorpresa de fet. Ni Sánchez ni Batet tenen la mínima talla suficient per arreglar res de res: només saben aprendre una lletania com lloros i intentar guanyar temps, no se sap quin temps ni perquè! Ni reforma de la constitució (on han quedat les promeses fetes?) ni federalisme, ni nou estatut , ni res. Ni el més mínim projecte! Ara, ARA!, diuen que compliran l’estatut del TC, que de fet es totalment anticonstitucional per manca de ser refrendat per els ciutadans catalans. Però en resum, res de nou. Apa , fem via! Adéu!

El camí d’aquesta independència irremeiable, passa, per tant, per la reacció que pot donar el “Estado Español “.
La pista la tenin de fa temps: “Antes roja que rota” . Avui comptem amb alguns elements afegits per corregir l’expressió, que confon per assimilació espanya i estat espanyol. Així doncs, “el estado antes maquillado por cualquier forma política, que roto o descentralizado”.
En aquest tauler, plantejar des del costat català qualsevol tipus de ” lateralitat”, és jugar una partida fictícia. No ens cal portar la iniciativa, ens cal mostrar la seva insolvent NO INICIATIVA. Fem sal.

Comparteixo plenament l’editorial.
He d’admetre que m’ha sorprès la mala gestió de la part espanyola de la sessió d’ahir.
És molt irresponsable i un mal auguri.
Ni que formés part de l’escenificació amb comptagotes del desglaç, el fet que no es suspenguessin d’un cop els recursos rspanyols a les nostres lleis socials , m’ha semblat que el govern Sánchez juga amb foc.
Ara fa moltíssima calor, un mal moment per a grans demostracions de resposta, però aquesta gent necessita conèixer bé el nostre poder.
Unbon aplaudiment per al conseller Maragall, realment un Conseller en Cap de veritat

Fa mesos, que el govern nostre només fa que marejar la perdiu, apart de paraules, res de res, cops de’efecte, parefarnalia, ni ells ho creuen, sap greu dir això…………Com voleu que tenint-ho a tocar el 27 O, amb tot favorable, el poble conscient, valent i mobilitzat, disposat a tot, dic tot………..els que conduïen la nau ( diuen que es van espantar per nosaltres, i ens van voler protegir ) es van acollonir, i van marxar en desbandada….ens van abandonar, axi de clar………..Peró el poble es fort…..El poble!!. NO ELS POLÍTICS. Sap greu SI molt de greu que siguin presos i exiliats, però per si no ho sabeu o si no ho sabien en les revolucions, encara que siguin pacifiques com la nostre, i per aconseguir arribar a bon port hi han damnificats abans, ara i sempre..i mes tenint en compte l’estat TOTALITARI que tenim el davant………….son conscients d’aixó els actuals politics ?, o ens volen aixecar la camisa un altre cop. El poble si que es conscient, i estava i esta disposat a fer front.

No voldria menystenir( ni molt menys) la situació d’aquestes persones tan injustament empresonades o exiliades a elles i ells i les seves families TOT el meus suport !!

Voldria dir resumint, que amb l’Estat Espanyol, no es negocia………ha de ser TOT, i nosaltres tenim de fer efectiu l’1 O. Si els nostres representants no es veuen d’acord………pas al costat.!!!