Moldàvia, al límit: míssils, dimissions, amenaces de cop d’estat i futbol a porta tancada

Moldàvia es troba com més va més engolida per la guerra d’Ucraïna. En menys d’una setmana, ha dimitit la primera ministra, s’ha hagut de tancar l’espai aeri per un possible cop d’estat i avui mateix una patrulla policíaca ha descobert més restes de míssils, i ja és la quarta vegada que en troben d’ençà que va començar la guerra.

La presidenta, Maia Sandu, denuncià dilluns que Rússia preparava un complot. El pla inclouria ciutadans de Rússia, Bielorússia, Montenegro i Sèrbia, segons els serveis d’intel·ligència moldaus, amb entrenament militar, que viatjarien com a civils amb l’objectiu d’atacar edificis institucionals i retindrien ostatges: “L’objectiu de les accions és enderrocar l’ordre constitucional, canviar el poder legítim de Chisinau per un altre il·legítim”, va assegurar Sandu, “cosa que posaria el nostre país a disposició de Rússia, per aturar el procés d’integració europea”. El cop d’estat, deia, tenia la col·laboració d’algunes organitzacions i partits pro-russos de Moldàvia.

El mateix dia de la compareixença de la presidenta es va tancar l’espai aeri durant tres hores i ara s’ha decidit de no deixar entrar al país els afeccionats del Partizan de Belgrad, de Sèrbia, que avui disputa un partit de futbol de la competició europea Conference League contra el Sheriff de Tiraspol, que finalment es jugarà a porta tancada.

Els informes suggerien que els sabotejadors podien accedir al país camuflats entre els afeccionats i, arran d’això, es va decidir de no deixar accedir cap simpatitzant del Partizan i, en la mateixa línia, es van deportar un grup de boxejadors de Montenegro que havien estat convidats a un torneig internacional.

Sobre això, Sandu assegura que, entre l’octubre i el desembre, la policia i els serveis d’intel·ligència van aturar algunes accions violentes d’elements organitzats. El país, d’uns 2,6 milions d’habitants, té gairebé mil quilòmetres de frontera amb Ucraïna i un estat independent de facto, el Transdnièster, de majoria pro-russa i amb dos mil soldats russos en missió de pau.

La setmana passada, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir a Brussel·les que Ucraïna havia interceptat plans russos per a “destruir” Moldàvia, i els serveis d’intel·ligència moldaus van confirmar més tard que també havien identificat “activitats subversives” destinades a “soscavar l’estat de la República de Moldàvia, desestabilitzar l’ordre públic i violar-lo”.

Per la seva part, el comandant en cap de les forces armades ucraïneses, Valeri Zalujni, va dir que l’exèrcit rus havia disparat dos míssils des de la Mar Negra que havien travessat territori moldau i territori romanès abans d’arribar al seu objectiu final, Ucraïna.

Acostament a Europa

Natalia Gavrilita, fins ara primera ministra de Moldàvia, va anunciar la setmana passada la dimissió després d’un any i mig al càrrec. Pocs dies abans, Gavrilita s’havia reunit amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per analitzar les perspectives d’adhesió de Moldàvia a la Unió Europea. El govern havia provat d’estrènyer llaços amb la Unió Europea i el mes de juny li va ser concedit l’estatus de candidat a la UE, el mateix dia que Ucraïna.

El nou primer ministre és Dorin Recean, que conserva gairebé tots els ministres que hi havia fins ara. El nou cap del govern moldau haurà d’afrontar una situació política i social molt complicada, perquè Moldàvia depenia totalment del gas rus abans de la invasió i havia hagut d’afrontar una inflació creixent i disturbis públics per l’augment dels costs de l’energia.