01.06.2017 - 13:09
Ha presentat la seva renúncia malgrat que Maza ha mirat d’evitar-ho per no veure irregularitats en la seva actuació
MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
Manuel Moix ha presentat aquest dijous la seva renúncia “irrevocable per motius personals” després de transcórrer amb prou feines 87 dies al capdavant del departament que comanda l’activitat de la Fiscalia contra la corrupció i els delictes econòmics. Malgrat la polèmica que ha envoltat l’últim fiscal Anticorrupció des del mateix moment de la seva designació, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha declarat que s’ha vist forçat a cessar-lo encara que segueix considerant Moix el millor per al càrrec.
La sortida de Moix s’ha vist precipitada després de conèixer-se, mitjançant una exclusiva del diari digital ‘Infolibre’, que des del 2012 és amo, juntament amb els seus germans, del 25 per cent d’una empresa ‘offshore’ a Panamà -Duchesse Financial Overseas- constituïda el 1988 i propietària d’una propietat immobiliària a Collado Villalba (Madrid). Aquesta informació ha vingut precedida d’una polèmica gestió del departament i de diversos enfrontaments amb alguns membres del seu equip respecte a investigacions que afecten el Partit Popular, com són els casos Púnica i Lezo.
Moix, nascut el 1958 i de tendència conservadora ha defensat des que es va conèixer la societat a Panamà que ell està al dia amb Hisenda i que ja va declarar en el seu moment la propietat de l’habitatge, un xalet valorat en més de mig milió d’euros al citat municipi madrileny que va heretar dels seus pares. No obstant això, amb aquestes explicacions no n’hi ha hagut prou i el jurista, que va ingressar fa 31 anys en la Carrera Fiscal, ha abandonat finalment l’última de les seves destinacions.
Moix havia estat a més reprovat pel Congrés dels Diputats el passat dia 16 juntament amb el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que va ser qui el va designar i el ministre de Justícia, Rafael Catalá.
Uns dies abans, una majoria de 9 membres en el Consell Fiscal va avalar la seva gestió davant la petició dels vocals pertanyents a la Unió Progressista de Fiscals (UPF), els qui van plantejar a Maza la “conveniència” d’apartar-lo davant la seva “aparença de parcialitat” i en entendre que el tracte donat a alguns dels representants del Ministeri Públic en l’operació Lezo reflecteixen un concepte de prefectura que ells rebutjaven.
Aquest mateix dimecres la situació va variar notablement després que tant el ministre de Justícia com més membres del Govern central es distanciessin en les seves manifestacions de suport que havien ofert anteriorment a la seva gestió. La mateixa Associació de Fiscals (AF), majoritària en la carrera i que fins ara l’havia defensat va deixar caure aquest dimecres Moix a última hora de la tarda i, malgrat defensar la seva innocència en l’assumpte de Panamà va sol·licitar-ne la renúncia per preservar la imatge del Ministeri Públic,
GESTIÓ POLÈMICA
La veritat és que la seva gestió al capdavant del departament estrella de la Fiscalia ha estat polèmica des del començament i s’ha vist agreujada després de filtrar-se una conversa telefònica intervinguda en el marc de l’operació Lezo cinc mesos abans del nomenament en el qual l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González -avui a la presó- expressava la seva preferència per Moix a l’exministre Eduardo Zaplana, descrivint-lo com a “seriós i bo”. Després es va saber que la tinent fiscal Anticorrupció Belén Suárez i també la Unió Progressista de Fiscals (UPF) havien advertit Maza del contingut d’aquesta conversa.
Aquesta revelació va coincidir en el temps amb les discrepàncies sorgides entre Moix i alguns dels seus subordinats, com la que va originar la tramitació d’un expedient governatiu de sol·licitud d’empara dels fiscals del cas Tres per cent, José Grinda i Fernando Bermejo.
Tots dos es van oposar a més a la decisió de Moix de rellevar-los en favor de dos dels seus companys amb plaça a Catalunya. Aquest relleu va ser paralitzat pel mateix Maza abans del Consell Fiscal, i encara no s’ha resolt.
La proposta de Moix era substituir Grinda i Bermejo per dos fiscals més del departament Anticorrupció que tenen els seus despatxos a Barcelona, Fernando Maldonado –que porta també els casos Caixa Catalunya i ITV– i Teresa Duerto, amb la finalitat de que els fiscals delegats d’Anticorrupció assumeixin els casos del seu territori i els de la Fiscalia especial puguin ocupar-se dels assumptes de Madrid”.
Les discrepàncies entre els dos fiscals substituïts i el seu cap es trobarien en el paper que l’acusació pública ha d’atribuir en aquest assumpte a l’exconseller de Justícia i exsecretari de Govern, Germà Gordó, que segons la postura d’aquests fiscals va ser “el recaptador” de presumptes comissions il·legals pagades per constructores a CDC a canvi de concessions d’obres públiques.
L’INCENDI QUE VA PROVOCAR LEZO
Una altra de les polèmiques es va originar després de transcendir que un dels fiscals de l’operació Lezo, Carlos Yáñez, podria haver estat instat per Moix a renunciar en la causa en la qual, juntament amb la seva companya d’Anticorrupció Carmen García Cerdá, investiga en el Jutjat Central d’Instrucció número 6 els delictes de corrupció derivats de l’anomenada operació Lezo.
En aquest cas va transcendir públicament l’existència de l’enfrontament entre Yáñez i el seu superior Manuel Moix en relació amb la pràctica de determinats escorcolls a l’empresa Interamericana d’Aigües i Serveis (Inassa) –filial del Canal d’Isabel II– . Yáñez, que no té plaça fixa a Anticorrupció i exerceix en comissió de serveis, va amenaçar amb apartar-se del procediment.
No obstant això, el seu criteri es va veure reforçat de manera majoritària per la resta dels seus companys una junta -forçada després d’invocar Yáñez i la seva companya l’article 27 d’Estatut Fiscal- i per aquesta raó va deixar d’estar en en els seus plans abandonar el cas sempre que no fos rellevat pels seus superiors. Els fets van obligar la Fiscalia Anticorrupció a emetre un comunicat oficial en el qual aclaria que la seva renovació es va produir “a petició del fiscal en cap” Anticorrupció, Manuel Moix, i havia estat aprovada per la Fiscalia General de l’Estat”.
El comunicat es va difondre després de l’aparició d’informacions en diversos mitjans de comunicació que apuntaven al possible cessament d’aquest fiscal en el cas que instrueix el jutge Eloy Velasco, davant la qual cosa la Fiscalia Anticorrupció va aclarir que no havia cessat Carlos Yáñez, fiscal encarregat de l’anomenada operació Lezo, ni tampoc no l’havia apartat d’aquesta investigació.
EL SEU PAS PER LA PREFECTURA DE MADRID
Moix va ser el fiscal superior de Madrid quan aquest departament va presentar la querella per la qual es va iniciar la causa pel patrimoni de l’exvicepresident del Govern central Rodrigo Rato. Poc després va ser destinat a la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.
D’altra banda, la Fiscalia de Madrid, durant l’etapa de Moix com a cap, va tenir un paper rellevant en la causa contra l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, que es va veure immersa en un procés judicial per un incident de trànsit que va tenir amb uns agents de mobilitat, en el qual presumptament es va donar a la fuga mentre estava sent multada per aparcar en un carril bus. El Ministeri Públic va mantenir en tot moment que aquest fet es tractava d’una falta i no d’un delicte.
A més, Moix va ser el fiscal que va portar a judici i va aconseguir la condemna de 17 anys d’inhabilitació del jutge Elpidio José Silva per enviar a presó dos cops l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, dins la investigació per la compra que va fer l’entitat financera quan estava al comandament del City National Bank of Florida el 2008.
