Modi consagra el polèmic temple hindú bastit al lloc on hi havia una mesquita

The Washington Post · Gerry Shih, Karishma Mehrotra i Anant Gupta

Ayodhya, Índia. Quan grups de radicals hindús van assaltar una mesquita del segle XVI en aquesta ciutat índia a la vora del riu i la van enderrocar, l’any 1992, aquella acció va avergonyir els líders de l’Índia, va encendre greus enfrontaments religiosos en els quals van morir 2.000 persones i va obligar els dirigents del Partit Bharatiya Janata, acusat en aquell moment d’instigar les turbes, a emetre disculpes angunioses.

Ahir, dilluns, quan es va inaugurar un gran temple hindú en el lloc on hi havia la mesquita enderrocada, el primer ministre, Narendra Modi, no va parlar de contrició sinó d’una justícia assolida i d’un orgull restaurat –d’una “nova època” gloriosa que esperava els seguidors del déu Rama com ell. Trenta-un anys després de la destrucció de la mesquita de Babri en un esdeveniment clau per a entendre la història moderna de l’Índia, la consagració de Modi d’un temple hindú que ha costat 300 milions d’euros al turó en disputa que molts hindús consideren el lloc de naixement d’una estimada deïtat marca un altre punt d’inflexió per a l’Índia: el triomf de la ideologia nacionalista hindú sobre la visió secular i multicultural defensada pels fundadors del país.

“No hem de doblegar-nos mai més”, va dir Modi en un discurs després d’haver visitat el santuari del temple. “L’esperit del déu Rama és present a la primera pàgina de la nostra constitució. És molt trist que en el passat haguéssim de lluitar per demostrar l’existència de nostre Senyor.”

Amb set santuaris, una cúpula imponent de 160 peus d’altura i un terreny enorme al seu voltant, el Temple de Rama, d’alguna manera, explica l’ascensió del moviment nacionalista hindú, de la seva ala política més destacada, el BJP, i del seu esforç per reconfigurar l’Índia com un estat religiós.

Com a partit polític marginal de la dècada del 1980, el BJP va guanyar popularitat fent de la construcció d’aquest temple una qüestió nacional que va mobilitzar el vot hindú. Molts nacionalistes hindús creien que en aquell indret hi havia hagut un temple hindú abans no fos enderrocat pels conqueridors musulmans al segle XVI, quan va deixar pas a una mesquita construïda en nom de Babur, fundador de l’imperi mogol.

La campanya pel temple de Rama i la imatge del BJP van quedar molt tocades el 1992, quan una turba va enderrocar la mesquita, fet que va sorprendre i indignar el món. Però després d’una llarga batalla judicial que ha durat dècades, el Tribunal Suprem de l’Índia va dictaminar, el 2019, que es podia construir un temple hindú dalt el turó. Modi, reelegit de manera aclaparadora aquell any després d’una campanya marcadament nacionalista hindú, va col·locar la primera pedra al lloc de construcció el 2020, quan van començar les obres.

La cerimònia d’aquest dilluns, a la qual van assistir estrelles de Bollywood i convidats d’unes quantes castes, va ser preparada les setmanes anteriors amb una gran cobertura mediàtica als canals de televisió afins al govern i amb discursos exultants de polítics del BJP, que van qualificar el projecte de símbol de la nova Índia orgullosament abocada a l’hinduisme, la fe del 80% de la població.

D’aquesta manera, les cruïlles més concorregudes de Nova Delhi han estat cobertes amb la bandera de color safir del Senyor Rama. Les escoles han organitzat pregàries dirigides al déu. En alguns estats s’han tancat les botigues de carn, mal vista en l’hinduisme modern. I es va ordenar de tancar les oficines governamentals i els hospitals durant mitja jornada dilluns al matí perquè la gent pogués veure per televisió Modi i els sacerdots imbuint el temple de la seva ànima en una cerimònia de “Prana pratishtha”.

Raghavan Jagannathan, un comentarista de dretes, diu que l’efusió mostra la importància de la inauguració del temple en la psique hindú, després de segles de domini musulmà i britànic i després dècades de “autoodi” sota els primers líders de l’Índia independent, que van posar l’èmfasi en el secularisme.

“Els hindús van ser els perdedors amb el secularisme, perquè les minories podien celebrar la seva identitat religiosa, mentre que els hindús majoritaris havien de reprimir-la”, diu Jagannathan, que és autor de Dharmic Nation, un llibre que destaca la naturalesa essencialment religiosa de la nació índia. “Per això veiem una celebració generalitzada ara mateix. Aquest temple és una festa d’estrena per a molts hindús que diuen: finalment, puc ser hindú sense tenir por”.

Tanmateix, els crítics temen les festivitats religioses encoratjades per l’estat i les converses que bullen sobre la supremacia hindú i la venjança històrica. I comproven com l’Índia s’ha desviat de la visió dels qui van lluitar per la seva llibertat, com Mohandas Gandhi, defensor dels drets de les minories que suplicava per la seguretat dels seus compatriotes musulmans cada vegada que esclataven enfrontaments entre hindús i musulmans.

Nilanjan Mukhopadhyay, biògraf de Modi, explica que l’esdeveniment de dilluns marca “una època en què el primer ministre és el gran sacerdot de l’hinduisme, cosa que esborra totes les fronteres entre religió i política, d’una banda, i religió i estat indi, d’una altra.” “Caminem cap a esdevenir un estat teocràtic amb l’hinduisme com a religió oficial; serà molt difícil per al país i les seves minories religioses tornar a viure com abans del 2014”, afegeix.

D’ençà de l’elecció de Modi aquell any, grups nacionalistes hindús han impulsat legislacions que desencoratgen els matrimonis interreligiosos i les pràctiques culturals musulmanes. S’han incrementat també els crims d’odi contra els musulmans. I Modi s’ha convertit en el dirigent més poderós i popular en dècades, en part gràcies a la seva identitat hindú. Aquest mes, es va preparar per a la inauguració del temple pregant en més d’una dotzena de llocs sagrats, vestint-se amb robes de blanc pur i, segons la seva oficina de premsa, dormint a terra i bevent només aigua de coco, de conformitat amb les normes que governen els rituals hindús.

Es preveu que la consagració del temple doni un impuls a Modi per a les eleccions nacionals que es preveuen a l’abril, en les quals es considera àmpliament favorit per a aconseguir un tercer mandat. Alguns partits de l’oposició van boicotar l’esdeveniment d’ahir, i alguns teòlegs hindús de rang elevat, coneguts com els Shankaracharyas, van retreure al primer ministre que consagrés un temple inacabat, fet que viola l’escriptura hindú, i que programés un esdeveniment religiós just abans de les eleccions.

Modi ha fet cas omís a les crítiques i esmenta un suport diví. “Déu m’ha fet el representant del poble de l’Índia durant la cerimònia”, va dir al país en un vídeo que té 4,2 milions de visualitzacions a les xarxes socials. “Demano les vostres benediccions” va dir.

Per al primer ministre, la inauguració del temple també tanca una llarga jornada personal. Quan era un jove treballador del partit el 1990, Modi va ajudar Lal Krishna Advani, aleshores president del BJP, a organitzar una marxa per tot el país per a reclamar la construcció d’un temple a Ayodhya.

Després dels esdeveniments del 6 de desembre de 1992, Advani va definir l’enderrocament de la mesquita com el dia més trist de la seva vida, i Atal Bihari Vajpayee, un líder del BJP que més tard va ser primer ministre, va dir que sentia “angoixa i pena” per tot allò que havia desencadenat.

Però, dilluns, l’ambient era completament diferent. Modi va lloar els “sacrificis” fets pels hindús per a fer realitat el projecte del temple i es va disculpar per no haver-lo construït abans. Yogi Adityanath, un aliat del BJP, va dir que l’hinduisme havia estat humiliat durant segles i que el temple representava la revifalla de la identitat nacional de l’Índia.

L’èxit del projecte de construcció del temple de Rama ha donat un nou impuls als nacionalistes hindús que diuen que s’haurien d’enderrocar més mesquites per tal de saldar comptes històrics. Ja hi ha hagut crides d’activistes hindús per a determinar si dues mesquites importants a les ciutats del nord de Varanasi i Mathura van ser construïdes sobre temples destruïts pels conqueridors musulmans –una troballa que podria ser un argument per a la seva demolició.

I la setmana passada, Anantkumar Hegde, ex-ministre del gabinet de Modi, va demanar que també es destruïssin mesquites al sud de l’Índia en nom de la “venjança”. “Si no ens vengem pels mil anys, aleshores la comunitat hindú haurà de dir clarament que la nostra sang no és hindú”, va dir Hegde.

En un carrer estret d’Ayodhya, un pelegrí anomenat Himanshu Kumar Mehta que ha pedalat 640 quilòmetres en set dies per visitar el temple el dia de l’obertura al públic, opina sobre la importància del monument que Modi ha ajudat a construir. “El temple de Rama és tan sols el començament”, diu aquest venedor de pneumàtics, de 27 anys. Ells volen veure més temples, més escoles religioses, més indis tornant a viure vides hindús devotes. “La Rashtra hindú és inevitable ara”, diu Mehta, en referència a la formació d’un estat confessional hindú. “Aquest temple ja s’ha fet. El pròxim serà el temple de Mathura. Lluitem en tots els fronts i anem guanyant.”

• Subscribe to the Washington Post
• Podeu llegir ací més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb