Modest Guinjoan: ‘Les torres de La Caixa continuen al mateix lloc i les caves de Codorniu, també’

Aquests darrers dies veiem com patronals i partits exposen xifres de previsions econòmiques molt negatives per a Catalunya. La majoria, atribuïdes al canvi de seu social de moltes empreses arran del decret aprovat pel govern espanyol i arran de la situació política. L’últim de fer-ho va ser Foment del Treball, que dimarts va parlar de la possibilitat que algunes companyies deslocalitzessin els centres de producció. En vista de tot això, ahir el Col·legi d’Economistes va qualificar aquestes previsions d’agosarades. En parlem amb el president de la comissió d’economia del col·legi, Modest Guinjoan. És del parer que fer prediccions d’aquesta mena no fa sinó escampar alarma i que amb l’onada de canvis de seu social que hi ha hagut es confon el ciutadà.

—Per què és tan agosarat de dir que pot haver-hi deslocalitzacions d’empreses arran de la situació política?
—Perquè és una incògnita, no sabem què passarà. Vivim en un entorn d’incertesa política i no sabem cap on aniran els diferents actors polítics ni quines reaccions tindran uns i altres. Per tant, predir que marxaran empreses creiem que és tant com dir que a partir d’ara no vindrà cap més turista alemany. Respectem les opinions de tothom, però no hi ha cap base adequada per a fer afirmacions alarmistes.

—Teniu constància que hi hagi hagut cap deslocalització aquestes últimes setmanes?
—Per motius polítics, no en costa ni una. Vaja, potser estem mal informats, però ja se sabria. Poso la mà al foc que no n’hi ha hagut.

—Foment diu que a partir de l’1 d’octubre hi ha hagut una fugida en massa de seus socials d’empreses fora de Catalunya. Quin perjudici pot causar, això, a l’economia catalana?
—Les seus són el lloc on es fan reunions del consell d’administració i poca cosa més. En teoria la llei diu que és el lloc on hi ha l’equip directiu, però a la pràctica això no passa. Al capdavall, doncs, quan les seus socials s’emporten una adreça postal, la veritat és que la incidència econòmica és insignificant.

—I el canvi de seu fiscal?
—La seu fiscal és el lloc on les empreses presenten els comptes davant el fisc, però això, a efectes pràctics, també té una incidència insignificant. No són sinó tràmits administratius.

—Llavors, com valoraríeu la conseqüència que ha tingut?
—En primer lloc, s’ha de deixar clar que no és bo que la seu social de les empreses se’n vagin del país. Això no ho vol ningú, perquè és un mal indicador. Tant si és perquè no hi estan bé, com perquè tenen incerteses com perquè els fa por el boicot. Per tant, encara que no tingui transcendència econòmica substancial, no és bo, que se’n vagin seus socials d’un lloc. Ara, el fet que se’n vagin a Alacant, per exemple, vol dir que faran alguna reunió allà i hi destacaran algunes persones. En el conjunt de l’empresa això tindrà poca importància, però té un valor simbòlic i és una crida a la mala interpretació de l’operació. I això ara es fa de manera abusiva.

—Què voleu dir?
—S’assimila la deslocalització de seu social amb la deslocalització de l’empresa. I l’una cosa no té res a veure amb l’altra.

—Confonen el personal?
—Sí, d’una manera evident. I això crea una certa alarma social. Segons com es vengui, sembla que hi hagi una migració constant cap a Espanya. I no és així. Les torres de La Caixa continuen al mateix lloc i les caves de Codorniu, també. Se n’han anat les seus socials i poca cosa més. Ara, si se’n fa un mal ús el cost d’imatge és important.

—N’hi ha que interpreten les facilitats del govern espanyol per a canviar el domicili social com la intenció de fer una llista negra?
—Això no ens consta. Si això fos així, seria gravíssim perquè el govern espanyol ja ha errat en el fet d’immiscir-se en una cosa que no li pertoca i que l’havien de decidir els accionistes de les empreses. S’ha ficat en el funcionament operatiu de les empreses perquè sense necessitat de consultar els socis poden tocar el dos. És una intromissió impròpia d’un estat que ha de tenir una mínima qualitat inconstitucional. I això l’estat espanyol ho ha fet amb uns arguments alarmistes.

—Aquests últims dies, partits i patronals donen moltes dades sobre previsions de futur de l’economia catalana. Per exemple, Eva Granados va dir que el 30% de la riquesa de Catalunya s’havia esfumat. Quin valor tenen aquestes dades?
—Primer de tot, Eva Granados no sap de què parla. En segon lloc, les previsions que fan alguns amb disminucions de 20%, 30% i 40% no tenen cap fonament. I només un objectiu: crear alarma política i desconcert. Per tant, no se n’ha de fer cas. Els qui diuen això només volen crear desconcert i por. No és veritat.

—Poseu-me’n un exemple?
—Algú va dir que hi hauria una forta caiguda del turisme i és completament fals. És una arma política. Algú s’ho va treure del barret i després, a la pràctica, ha resultat que hi ha hagut una caiguda moderada a remolc d’un seguit de circumstàncies que ja coneixem.

—Però ha caigut.
—Sí, una mica. El mes d’octubre ha estat un mes amb uns indicadors que han anat a la baixa. Per exemple, el comerç ha venut menys. Però bé, també ha venut menys a Extremadura i ningú no en fa cas. En segon lloc, hi ha hagut uns fets en l’àmbit polític i unes mobilitzacions amb dos dies de vaga. S’han de tractar amb cura, aquestes dades. Per una altra banda, segons les nostres dades, la primera quinzena de novembre pràcticament s’ha compensat la caiguda de l’octubre. I durant el Black Friday es va vendre un 10% més que l’any passat. No dic que hàgim d’estar eufòrics, però vivim en una normalitat una mica alterada. Vulgues o no, tota la situació política afecta, però no és lícit fer un discurs alarmista com alguns volen fer. L’economia catalana funciona pràcticament d’una manera normal, malgrat aquests discursos.

—Foment del Treball qualificava les dades de l’octubre de ‘molt dolentes’.
—No és cert. Nosaltres hem aportat dades. S’ha creat ocupació, la desocupació ha baixat més que a la resta d’Espanya. El turisme és diferent, perquè sí que hi influeixen fets com els atemptats, les batusses de l’1 d’octubre i les batusses que hi havia al final d’algunes manifestacions; tot això, internacionalment sí que perjudica la imatge de Catalunya. Per tant, la caiguda del turisme s’ha de tenir en compte dins els paràmetres dels fets que hi ha hagut. A més, el nombre de viatgers augmenta, el nombre de vols també i la caiguda en l’ocupació hotelera ha estat esporàdica, del mes d’octubre. Veurem què passa d’ara endavant. Cal tenir en compte que a la resta de demarcacions i en les marques turístiques de fora de Barcelona el comportament ha estat positiu.

—I d’on surten, aquestes dades? Són fàcils de manipular?
—Això s’hauria de demanar a qui les manipula. Nosaltres, a la comissió d’economia catalana, no direm mai coses sense fonament. Les dades s’han de justificar amb xifres. Presentar caigudes sense explicar com s’han calculat i amb quins paràmetres no és normal.