27.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 27.11.2022 - 21:56
D’ací a sis mesos, el 28 de maig de 2023, els habitants de la major part del país són cridats a les urnes en una jornada en què es podrà votar en una, dues o fins i tot tres urnes diferents. Les eleccions a les Corts Valencianes, al parlament de les Illes, als consells insulars i als municipis d’aquests territoris, i també als del Principat, ben segur que marcaran el futur polític del país. I més quan els sondatges no garanteixen ara com ara cap majoria ni per a una banda ni per a l’altra.
L’amenaça més gran per als partits que ara governen ja no serà el retorn del PP a la presidència de la Generalitat i les Illes, sinó que sembla imprescindible que si tornen a assumir el poder, haurà de ser del bracet de Vox, fet que pot ser una amenaça no solament perquè puguin revertir les polítiques bastides durant aquestes dues darreres legislatures, sinó que fins i tot hi pot haver una reculada en moltes qüestions més.
Els partits són ara en procés de triar candidats i elaborar el programa. Cal veure quina capacitat tindran d’oferir noves il·lusions, després de vuit anys al capdavant de les institucions, o si s’imposarà el discurs habitual de ser la millor de les alternatives contra allò que podria arribar.
Un escó que pot fer canviar la majoria al País Valencià
L’any 2019 els partits del Botànic van aconseguir una majoria ajustada, amb una baixada conjunta de cinc escons, però amb 52 escons enfront dels 47 del PP, Ciutadans i Vox no es posava en dubte la continuïtat del Botànic. De fet, el PSPV esdevenia primera força i guanyava en totes tres demarcacions i, en perspectiva, Compromís, tot i perdre un parell d’escons, consolidava un projecte valencianista després d’entrar al parlament per primera volta l’any 2011 i en coalició amb EUPV.
Per contra, Podem sí que va perdre suport, però va reforçar la seva influència tot entrant en l’executiu i encarregant-se d’una de les vice-presidències. En les eleccions del 2023, hi ha una tendència a la baixa de Podem, i ara tindria vora de sis escons i un 6% dels vots, això situa la formació a les portes del llindar electoral del 5%, cosa que la deixaria fora del parlament, i el Botànic molt segurament sense cap possibilitat de revalidar-se.
Quatre anys més tard de les eleccions del 2019, els sondatges mostren una situació d’empat entre blocs, escó amunt, escó avall. Ara el PP torna a ser la força més votada, i dels dinou escons del 2019, ara Carlos Mazón seria per sobre de la trentena, tenint en compte que Ciutadans passaria de divuit diputats a desaparèixer.
Cal afegir-hi un augment important de Vox, que serà fonamental si la dreta recupera el poder i pot exigir que s’apliquin mesures de la seva agenda més antivalencianista i antifeminista. En el programa de les eleccions passades proposava, per exemple, de tancar À Punt, espanyolitzar tots els topònims, deixar sense pressupost l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i derogar la llei de memòria històrica. Sens dubte, podria desfer les polítiques impulsades pel Botànic en matèria social i cultural.
En aquests sis mesos, els partits del Botànic hauran de cercar un equilibri entre marcar un perfil diferenciat respecte dels socis i l’evidència que si volen governar, irremeiablement hauran de tornar a pactar. Ara com ara, tal com explica Esperança Camps en la seva anàlisi, hi ha hagut petites escaramusses més o menys sorolloses, en discrepàncies com ara engegar l’Agència Valenciana de l’Energia, la taxa turística i el requisit de capacitació lingüística a la llei de la funció pública.
Les eleccions s’han de fer no més tard del 28 de maig de 2023, i tot apunta que serà aquest dia, juntament amb les municipals, malgrat que el 2019 van tenir un calendari propi i diferenciat i es van fer el 28 d’abril.
Les Illes, un empat entre blocs i amb el PI al centre
Al parlament de les Illes hi ha també una pugna per la majoria entre blocs, amb el PI com a partit frontissa, amb un ideari de centredreta que l’allunya dels partits de progrés i un regionalisme que no cassa amb el perfil més contrari a la llengua i a la cultura que poden marcar un PP del bracet de Vox. Malgrat que els sondatges detecten un descens del partit i tan sols li donen dos escons dels cinquanta-nou, pot ser fonamental en la configuració de majories.
El retrocés més gros seria del PSIB de Francina Armengol, que passaria de dinou escons a uns quinze i posaria en greus dificultats la majoria progressista actual. Tot i això, aquestes darreres setmanes ha anunciat acords reeixits, com ara que el govern espanyol hagi decidit de desblocar el règim especial (REB) i el finançament del tramvia de Palma.
Els socis de govern han evidenciat les seves diferències aquest darrer any, sobretot en els consells insulars. Més per Mallorca va amenaçar de trencar el pacte a l’illa arran del patrocini al RCD Mallorca, mentre la llei de la reserva de la biosfera va causar un xoc entre el PSIB i Més per Menorca.
En canvi, el PP i Vox tindrien un augment important, al qual beneficiaria l’enfonsament de Ciutadans, que passaria a ser extraparlamentari. El PP seria primera força i Vox passaria de tres escons a vuit. El sondatge d’Última Hora situa tots dos partits al límit de la majoria absoluta, mentre que el d’Ok Diario dóna al PI el paper de decantar les majories.
En la discussió del pressupost per a l’any vinent, tot i ser soci de govern, Més per Mallorca ha presentat desenes d’esmenes, amb mesures com ara un augment de l’impost de turisme sostenible, de les ajudes socials i de reforçar l’atenció primària.
Barcelona, quàdruple empat per a ser capdavanter
El 28 de maig també hi ha eleccions municipals i els partits catalans centraran gran part de l’estratègia a esdevenir la primera força a la ciutat de Barcelona. Cal recordar que en les municipals, si no hi ha una majoria absoluta en la investidura, el partit més votat és qui assumeix la batllia.
L’any 2019 el suport de Manuel Valls a Ada Colau va evitar justament que Ernest Maragall fos batlle. Enguany ja no hi ha aquesta possibilitat, amb la partença de l’ex-primer ministre francès i la previsible desaparició de Ciutadans.
Per a l’independentisme és fonamental de dirigir la capital, i per als comuns també ho és, després d’haver constat fins i tot a escala espanyola que Barcelona és l’únic projecte important que mantenen després d’haver perdut Madrid, Saragossa i Sant Jaume de Galícia. Colau ha dit que, en tot cas, aquest seria el seu últim mandat.
El darrer sondatge, encarregat per Foment del Treball, revelava gairebé un quàdruple empat. ERC i els comuns tindrien un suport semblant al d’ara fa quatre anys, el PSC seria teòricament ara primera força, amb dotze regidors, és a dir, a tan sols un escó d’ERC. Per la seva banda, Junts duplicaria resultats, amb nou regidors, i tornaria a pugnar per la primera plaça, en un moment en què encara no han anunciat un candidat oficial, tot i que totes les mirades són fixes en Xavier Trias, que s’espera que sigui un revulsiu en la cursa electoral.
El PP tampoc no té encara candidat, i la CUP ha anunciat que Basha Changue serà cap llista. També s’hi volen presentar Primàries Barcelona i Valents, la formació d’Eva Parera, que formava part de la llista de Manuel Valls.
A Catalunya, trobem situacions incertes en la major part de grans ciutats. ERC provarà de mantenir els governs de Lleida i Tarragona després d’haver aconseguit d’arrabassar la vara de batlle als socialistes, que havien governat durant més d’una dècada en totes dues ciutats. També es comprovarà si Junts pot mantenir la batllia de Girona amb Gemma Geis com a candidata i després d’haver trencat amb el PDECat, i en unes altres localitats, com ara Badalona, on Xavier García Albiol aspira a aconseguir la majoria, i Santa Coloma de Gramenet, on es comprovarà si el projecte d’ERC, amb Gabriel Rufián, té èxit.
El govern municipal de València el decidiran un grapat de vots
A la ciutat de València, que les eleccions municipals siguin ajustades no és cap novetat. L’any 2015, Compromís, el PSPV i València en Comú van obtenir solament un regidor més que el PP i Vox. Quatre anys més tard, el fet que Podem restés fora del consistori, amb un 4,17% dels vots, va causar una situació idèntica en el suport entre blocs, atès que Compromís i el PSPV van tenir un regidor més que el PP, Ciutadans i Vox. De manera que no seria sorprenent que torni a haver-hi una votació amb una igualtat màxima.
El darrer sondatge, de divendres, encarregat pel PP a GAD3, fa moure un sol escó, que seria prou per a donar el govern municipal a una majoria del PP i Vox. El PP té de cap de llista María José Catalá, una candidata coneguda que ara és portaveu del partit a les Corts Valencianes.
GAD3 para el PP de València (25N): victoria ajustadísima de la derecha 🔵.
Se desconoce el dato de Podem, al que no se otorga representación.https://t.co/rlUbs2O858 pic.twitter.com/xOodX0s2Ym
— EM-electomania.es (@electo_mania) November 25, 2022
En aquesta situació d’equilibri màxim, el batlle, Joan Ribó, s’ha decidit a presentar-se a un tercer mandat i encapçalar la llista de Compromís. Sobre això, cal destacar que ha esdevingut un candidat capaç de vincular la seva imatge a la de la millora de la ciutat i aglutinar un suport més alt que no el que té habitualment el partit valencianista, cosa que el situa per sobre del PSPV.
El PSPV presenta la vice-batllessa Sandra Gómez, també regidora d’Urbanisme i que ha guanyat popularitat en aquest mandat perquè estat present en els principals projectes i reformes de la ciutat. Ha estat elegida candidata sense oposició i hi ha possibilitats de ser el soci majoritari i recuperar una batllia per als socialistes que se’ls escapa d’ençà del 1991.
A Alacant, hi governen PP i Ciutadans, amb el suport extern de Vox, i sembla que tot i l’enfonsament de Ciutadans, mantindrien la majoria, o fins i tot podrien arribar a millorar el resultat. El darrer sondatge estima que aquesta vegada Podem podria restar fora del consistori per no haver assolit el 5%. A Elx, hi hauria una situació molt ajustada i la majoria pot dependre d’un sol regidor, que es pot decidir si Podem entra al consistori, que el 2019 hi va estar a punt, amb un 4,59% dels vots. El batlle actual, el socialista Carlos González, que repeteix com a candidat i opta per la continuïtat, empataria ara com ara a escons amb el PP. A Castelló de la Plana també hi hauria una situació d’empat tècnic i, per tant, pot haver-hi una nit electoral d’igualtat màxima.
#Elche/#Elx | Encuesta elecciones municipales
🟦 PP 11
🟥 PSOE 11
🟩 VOX 3
🟧 COMPROMÍS 2📊 @Barometrocm
🖥️ @DiarioAlicante_+ info: https://t.co/faE65pJLIo pic.twitter.com/SEvMW95F6y
— E̲lectogrāfica (@electografica) October 16, 2022
#Castelló de la Plana | Encuesta elecciones municipales
🟦 PP 37,4% (11/12)
🟥 PSOE 28,6% (8/9)
🟧 COMPROMÍS 13,4% (4)
🟩 VOX 8,8% (2)
🟪 PODEM-EUPV 5,6% (1)
—
🟧 Cs 0,9%📊 @Barometrocm
📰 EPDA+ info: https://t.co/cOv6HGe582 pic.twitter.com/k01zsGBIsx
— E̲lectogrāfica (@electografica) November 3, 2022
La majoria d’esquerres, en perill a Palma
Els regidors del PP i Vox tindrien la majoria a Palma si hi hagués eleccions, o això estimava el darrer sondatge publicat sobre les municipals a la ciutat, que li donava setze escons dels vint-i-nou del consistori, a més d’un sol regidor per a Ciutadans.
Palma (IBES 19M): victoria para el PP 💧. Vox 🥦 supera el 20% y se coloca como segunda fuerza.https://t.co/b7xNpvjfmX pic.twitter.com/GMvcdFDSjo
— EM-electomania.es (@electo_mania) March 19, 2022
No obstant això, amb una majoria tan ajustada, les coses poden haver canviat molt d’ací a vuit mesos i poden variar més els sis vinents, quan es desenvolupi el programa i s’hagin elegit tots els candidats. En les eleccions del 2019, la majoria es va decidir per un regidor, i mentre que sembla que Més per Mallorca i Podem mantenen el nombre de regidors, el PSIB en perdria tres dels nou.
El batlle, José Hila, ha confirmat que es presenta a la reelecció en un mandat en què es desenvoluparà el projecte de tramvia, unes obres que començaran a principi del 2023; Més per Palma serà encapçalat per la regidora Neus Truyol, amb una llista que vol impulsar un canvi de model econòmic i reduir la dependència del turisme.
Un sondatge d’Última Hora del 10 d’octubre situava el PI com el partit que pot decidir les majories al Consell de Mallorca, amb una tendència semblant a la del conjunt de les Illes, és a dir, una millora important del PP i Vox, un descens del PSIB i un suport semblant per a Podem i Més. En el Consell de Menorca, en canvi, sí que sembla que les forces progressistes podrien mantenir la majoria, sense presència de Vox, i, malgrat haver-hi un augment important del PP, fins i tot Més per Menorca podria aspirar a superar el PSIB. En canvi, a Eivissa, on ja governa el PP del bracet de Ciutadans, l’esquerra no seria capaç de revertir la situació i el PP podria governar tot sol o necessitar el suport de Vox.
