27.04.2020 - 22:00
|
Actualització: 29.04.2020 - 14:34
La lluita contra el coronavirus 2019 és un exercici incansable i volàtil. Qualsevol esquerda en l’estratègia de contenció, per petita que sigui, pot esmicolar-ho tot. Durant mesos, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elogiat Singapur com a exemple mundial de control de la pandèmia. El govern de Lee Hsien Loong semblava que ho feia tot bé: detecció precoç dels casos, identificació dels possibles contactes i seguiment exhaustiu dels aïllats.
A final de març, la ciutat encara funcionava gairebé amb normalitat. S’aplicava el distanciament social, però l’economia no s’havia aturat. Tanmateix, el virus va trobar una escletxa per on rebrotar i descontrolar-se: els més de 330.300 treballadors migrants que viuen apartats en grans complexos dormitoris.
Les infeccions es disparen
El primer cas de la Covid-19 es va detectar el 23 de gener –un home de Wuhan de 66 anys– i durant mesos la xifra de noves infeccions va ser mínima, tenint en compte que a la ciutat hi viuen més de cinc milions d’habitants. No va ser fins al 5 d’abril que els contagis diaris van superar el centenar (120) i d’aleshores ençà s’han disparat.
Fins ara, s’han detectat 15.641 contagiats per la Covid-19, dels quals només catorze no han sobreviscut. El 80% dels malalts són treballadors migrants, per sort, la majoria amb simptomatologia lleu. L’últim dia s’han registrat 690 noves infeccions. Només sis són ciutadans singapuresos.
Abans que els casos es disparessin, el govern va tancar tots els locals d’oci i va fer pública una aplicació —TraceTogther—, que permet saber els usuaris si han estat en contacte amb persones contagiades. Tanmateix, el confinament ha estat inevitable i el 8 d’abril es va suspendre tota activitat econòmica no essencial.
En menys d’un mes, Singapur ha passat d’exemple mundial a ser el país més afectat pel coronavirus del sud-est asiàtic.
Un centre comercial en el punt de mira
El Ministeri de Sanitat ha situat el focus d’infecció dels dormitoris al Mustafa Centre, un enorme centre comercial al barri de Little India, on habitualment es reuneixen algunes de les comunitats de treballadors, sobretot indis, bengalís i birmans. Allà, segons el director de serveis mèdics, Kenneth Mak, empleats del centre comercial van contagiar els migrants, que a la vegada han transmès la malaltia als dormitoris, però també en obres on treballaven com ara l’edifici Project Glory.
La sobrepoblació d’alguns dormitoris ha generat el context perfecte perquè la Covid-19 es propagui amb facilitat. Per evitar-ne encara més l’expansió, el 9 d’abril, el govern va anunciar el confinament complet dels complexos afectats. Des de llavors, els seus habitants no poden sortir al carrer i grups sanitaris i de suport (FAST) els subministren aigua i el menjar. A més, els treballadors sans de sectors essencials han estat traslladats a altres instal·lacions.
‘Un problema seriós’
El 21 d’abril, el primer ministre Lee Hsien Loong va comparèixer en públic i va admetre que els brots als dormitoris són ‘un problema seriós’. Per això, va anunciar proves massives per detectar el virus, fins i tot entre els immigrants que no presenten símptomes. ‘Tindrem càrrec de la vostra salut, benestar i manutenció. Treballarem amb els empresaris per garantir-vos els salaris i que pugueu enviar diners a casa. I us ajudarem a mantenir el contacte amb els amics i familiars’, va declarar.
D’altra banda, el govern va engegar una operació per ampliar la capacitat de les instal·lacions adaptades per a pacient de la Covid-19, com ara el Changi Exhibition Centre, al costat de l’aeroport que porta el mateix nom. Fins ara tenien una capacitat de 10.000, però davant l’escalada de casos, es preveu que arribin a 20.000 al juny.
Els dormitoris, una ‘recepta pel desastre’
Amnistia Internacional ha definit els dormitoris de migrants com ‘una recepta per al desastre’ perquè alguns espais estan superpoblats i tenen habitacions amb una vintena de persones. L’ONG ha denunciat que tampoc no s’han solucionat les mancances higièniques d’algunes instal·lacions, tot i que abans ja havien estat focus d’altres infeccions, com la tuberculosi i el chikungunya.
Vegeu la situació dins els dormitoris en aquest reportatge de la BBC:
D’altra banda, l’ONG singaporesa Transit Workers Count Too (TWC2) ha criticat que fins al 18 d’abril el govern no intervenís en les obres on treballen desenes de milers de migrants. En aquest sentit, ha alertat que molts treballadors anaven a la feina encara que presentessins símptomes de la Covid-19. ‘Desgraciadament algunes empreses posen entrebancs perquè els treballadors vagin als hospitals’, expliquen en un comunicat.
A més, TWC2 denuncia que alguns migrants han estat amenaçats amb penalitzacions de 50 dòlars si no anaven a treballar, encara que tinguessin la baixa mèdica. El salari d’un dia d’aquests treballadors ronda els 20 dòlars. És a dir, no anar a l’obra els representa perdre el sou de la jornada i una multa equivalent a dues jornades més. Un cost inassumible en la seva situació.
John Gee, ex-president de l’ONG i actual col·laborador, ha definit els dormitoris com el taló d’Aquil·les de Singapur i ha avisat que ‘ajustar les condicions dels dormitoris no serà suficient per a corregir la situació.’ En aquest sentit, assenyala que fa anys que cal revisar la política de treballadors migrants. ‘Almenys ara hi pot haver més suport públic que mai per fer-ho possible’, conclou.
