24.03.2023 - 21:40
El destí ha volgut que es presentessin tres mocions de censura en una mateixa setmana, dues a França i una a Espanya. De les dues mocions presentades a l’Assemblea francesa contra la primera ministra Élizabeth Borne, tan sols una podia tirar endavant: la presentada pel petit però intel·ligent grup LIOT. Al final, no ho ha aconseguit per poc: necessitaven 287 vots i en van aplegar 278. Li van mancar nou vots per a posar cap per avall el govern francès.
Macron deu a Le Pen la victòria en les eleccions del 2017 i del 2022. Van ser els vots contra Le Pen els que el van dur fins a la presidència en aquests dos comicis, i si no hagués estat per la modificació restrictiva que van fer en la constitució el 2008 –tan sols es pot ser president durant dos períodes seguits–, Macron hi seria per una bona estona. Sobretot mentre el centredreta i l’esquerra no troben cap candidat sòlid.
L’altra moció de censura de la setmana s’ha presentat al congrés de Madrid. En una jugada d’estratègia magnífica, Vox ha atret el focus informatiu col·locant l’històric militant Ramón Tamames com una suposada alternativa a Pedro Sánchez.
La moció de censura es presenta formalment contra el president al càrrec, però aquest no ha estat l’objectiu de Vox, que sabia que no tindria el suport necessari per a desallotjar Sánchez de la Moncloa. No pretenia això. L’únic objectiu de Vox era treure aquesta opció al dirigent del PP i candidat a president Alberto Núñez Feijóo. Els vots que Vox pot recollir els traurà del PP, no pas del PSOE. Així, és comprensible que Feijóo estigués incòmode, tal com n’era, d’atrapat, entre Vox i el PSOE. Gairebé tots els sondatges el donen per vencedor de les pròximes eleccions, i ser l’agent passiu de la moció de censura tan sols el pot perjudicar.
Una darrera consideració: el comportament de Tamames demostra una vegada més que els moviments en política solen anar d’esquerra a dreta, i no pas al revés.
