29.01.2019 - 21:50
A França, hi ha una llei que prohibeix l’ús dels mòbils al col·legi als menors de quinze anys. Els alumnes no poden utilitzar el telèfon dins el recinte escolar, ni a classe ni al pati.
Les vides de les persones milloren amb la participació en noves tecnologies de comunicació? O la xarxa ens va enfonsant en un espai d’aïllament? Som peixos atrapats a la xarxa? I els nostres joves? Hem de prohibir els telèfons a les aules, com ha fet recentment l’estat francès?
A l’estat espanyol, la meitat dels nens d’onze anys té mòbil, el 75% dels de dotze, i a partir dels quinze anys, el 94%, segons dades de l’Institut d’Estadística (INE). Instagram és la plataforma on els adolescents passen la major part del temps. Els nens ho aprenen dels grans: l’estat espanyol és, de fet, el quart país que fa més ús d’aquesta aplicació, que té més de 1.000 milions d’usuaris arreu del món. Dels 14 als 24 anys ja és la xarxa més utilitzada, per sobre d’altres com ara Facebook, YouTube i Twitter.
Quants de vosaltres, quan us doneu d’alta en una xarxa social, llegiu les condicions de confidencialitat? I si no ho fem nosaltres, què ens fa pensar que ho faran els nostres joves?
Diu el diccionari que la xarxa és un teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals. Això és internet: una gran xarxa on tots estem interconnectats, una finestra al món on, com va dir Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Ens enamorem, treballem, estudiem, fem vida social, amics i enemics, i consumim tota mena d’articles.
No podem reduir els problemes i els avantatges de les noves tecnologies a l’escola. La xarxa sap quant gastem en roba, quins jocs preferim i quin és el nostre color favorit. Així, la privacitat s’ha convertit en la moneda amb la qual paguem molts dels serveis en línia aparentment gratuïts. Sigui de manera intencionada o inconscient, cada clic de ratolí o paraula que escrivim a la blogosfera revela qui som i com. La privacitat a internet no existeix, però podem gestionar quant ensenyem i quina imatge donem. El perfil digital s’ha convertit en la nova targeta de presentació. Una primera impressió 2.0. Qui no s’ha cercat ell mateix, o ha cercat la seva millor amiga o un professor, a internet? A molts països del món, els governs controlen cada moviment dels seus ciutadans a internet i a les xarxes socials.
A internet, si és gratis, és que el producte som nosaltres, i això ho han de saber els nostres joves. Però, compte, el tren del futur és ràpid i no es pot aturar. Posem fil a l’agulla, formem els professors i sobretot les famílies, formem-nos i informem-nos abans de posar un mòbil a les mans dels nostres fills, fem d’aquest aparell una eina segura. Si els mòbils són un problema a l’aula, són un problema per a la societat. No cal prohibir els mòbils a l’aula sinó incorporar-los a l’ensenyament. Dotar de recursos els centres. La solució no és prohibir, la solució és educar.
