Mobilitzacions contra l’extradició d’Assange el dia que el cas torna al Tribunal Suprem britànic

El cas de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, torna avui als tribunals britànics, que han de decidir sobre la seva extradició als Estats Units per la filtració en massa de documents secrets. El Tribunal Suprem britànic determinarà si pot continuar defensant el cas davant la justícia del Regne Unit o si ja se li han acabat tots els recursos interns i solament li resta apel·lar davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

L’entorn d’Assange ha revifat la campanya per a demanar-ne l’alliberament i s’han convocat actes en defensa seva i de la llibertat d’expressió a ciutats de tot el món. A les 12.00 hi ha una concentració a València, davant el consolat dels EUA; i a les 19.00 a Barcelona (consolat britànic), als Pallaresos (plaça de l’Ajuntament), a Reus (avinguda de Salou, 115) i a Tarragona (plaça dels Despullats).

Assange va ser detingut al Regne Unit l’abril del 2019, després d’haver passat vora set anys a l’ambaixada de l’Equador a Londres. El juny del 2022 el govern britànic va autoritzar-ne l’extradició als Estats Units i d’ençà d’aleshores hi ha una batalla legal per a impedir-ho. El Tribunal Suprem britànic va avalar la decisió, però avui i demà uns altres magistrats del mateix tribunal revisaran els vuit arguments que va presentar la defensa del fundador de WikiLeaks ara ja fa cinc anys i que van ser refusats, llevat de l’humanitari. Si són refusats novament, solament restaria el TEDH, un òrgan judicial internacional del Consell d’Europa i, per tant, aliè a la Unió Europa, que és reconegut per quaranta-sis estats, inclòs el Regne Unit.

Els advocats d’Assange van explicar la setmana passada que aquests darrers anys li havia empitjorat dràsticament la salut física i mental. La seva dona, l’advocada Stella Assange, ha assegurat: “La vida li perilla cada dia que roman a la presó i si l’extradeixen es morirà.” Sobre la base de la llei d’espionatge nord-americana del 1917 –una llei del temps de la Primera Guerra Mundial que no tenia la finalitat de perseguir la feina d’editors i periodistes–, l’acusen de 18 delictes i li demanen 175 anys de presó en un centre de màxima seguretat. Pel càrrec menys greu, de frau informàtic, podria ser condemnat a un màxim de 5 anys.

Un precedent perillós a escala mundial

Sobre això, algunes ONG com ara Amnistia Internacional temen per la seva seguretat i que sofreixi violacions dels drets humans si finalment es duu a terme l’extradició. Però, a més, també podria tenir un “efecte dissuasiu” per al periodisme d’investigació. Un precedent perillós que el govern dels Estats Units podria utilitzar per exigir l’extradició d’editors i periodistes de tot el món; o fins i tot podria fer que tercers països s’hi emmirallessin i utilitzessin aquest cas per justificar la repressió contra la dissidència.

“La seguretat d’editors i periodistes d’investigació de tot el món penja d’un fil. Si s’envia Julian Assange als Estats Units i és processat, també se sotmetran a judici les llibertats de premsa”, explicava la setmana passada Julia Hall, experta d’Amnistia Internacional en antiterrorisme i justícia penal a Europa. “La publicació per part de Julian Assange de documents que li havien revelat les fonts arran de la seva feina a WikiLeaks s’assembla a la tasca del periodisme d’investigació, on es fan habitualment les activitats descrites a l’acta d’acusació: parlar amb fonts confidencials, sol·licitar aclariments o documentació addicional i rebre i difondre informació oficial i, de vegades, classificada”, afegia.

Amnistia Internacional explica que la publicació d’informació d’interès públic és una pedra angular de la llibertat de premsa, protegida pel dret internacional, i que no s’ha de criminalitzar. “Les fonts, les denúncies legítimes de les quals comuniquen irregularitats governamentals a periodistes i editors, també han de tenir la llibertat de compartir informació d’interès públic. Si Julian Assange és processat pel fet d’exercir una tasca editorial legítima, aquestes fonts seran molt més receloses a proporcionar informació.” De manera que Hall fa un avís, que no solament hi ha els drets o la vida del fundador de WikiLeaks en joc: “A la banqueta no s’hi asseu tan sols Julian Assange. Silenciant Assange, s’emmordassaran unes altres persones.”