Mobile: la fira que Madrid va menystenir

La premsa espanyola ha reaccionat arran de les manifestacions contra la presència del rei d’Espanya a Barcelona amb l’amenaça que el Mobile World Congress podria anar-se’n a una altra ciutat per culpa de la inestabilitat política. És un eufemisme per a dir que l’estat espanyol podria pressionar l’organització per a traslladar-la a Madrid. L’amenaça no té fons perquè el Mobile és consolidat a Barcelona, té contracte en vigor fins el 2023 i tant organitzadors com visitants estan encantats amb la tria. Tanmateix, hi ha un argument suplementari que el GSMA, l’organitzador de la cita, no oblidarà pas amb facilitat: Madrid va ser la primera seu de l’esdeveniment i el va menystenir. Barcelona, en canvi, va lluitar molt per tenir-lo.

Efectivament. El primer GSM World Congress –que era el nom d’això que va acabar essent el Mobile World Congress– es va fer a Madrid, l’any 1995. Fins aleshores s’havien fet exposicions en més ciutats, però la història oficial del congrés considera que el primer fou el de Madrid. En aquell moment els mòbils no eren ni de bon tros això que són avui i a tot el món tot just si hi havia deu milions de telèfons mòbils connectats. La gran novetat d’aquell any va ser la presentació dels primers mòbils que podien enviar SMS.

Però Madrid havia fet una opció clara i decidida per una fira d’informàtica que es deia SIMO i va creure que allò dels mòbils no interessava, que el futur no eren els mòbils sinó els ordinadors. L’any següent el GSM World Congress se’n va anar a Canes, on va romandre fins que el 2006 es va traslladar a Barcelona, ciutat que durant anys havia insistit als organitzadors per a dur-hi l’esdeveniment. L’explosió de les xarxes i l’ús dels mòbils va fer que el firal de Canes no pogués atendre un certamen de les característiques del World Mobile Congress, que començava a ser multitudinari. Una acció coordinada de les institucions catalanes va reeixir i s’aconseguí el canvi. D’aleshores ençà, Barcelona ha estat la ciutat mare d’un esdeveniment que cada any bat rècords.

En la iniciativa per a dur el World Mobile Congress a Barcelona es va destacar el paper de Ramon Garcia-Bragado. Primer com a regidor del PSC a Barcelona i després com a secretari general de la Presidència de la Generalitat, amb Pasqual Maragall, va saber veure l’oportunitat que significava un congrés com aquell per a Barcelona i Catalunya, que havia lluitat molt per tenir un esdeveniment tecnològic important.

Durant anys, efectivament, Barcelona havia maldat per atreure un gran certamen de caràcter tecnològic que competís amb SIMO, la fira que es feia a Madrid. A començament de segle, Madrid provava de desplaçar Barcelona com a gran ciutat de fires de l’estat espanyol, una batalla que aleshores era vista amb una gran preocupació a Barcelona. El camp de la tecnologia era un terreny en què, malgrat uns quants intents –Informat o Sonimag, per exemple–, Barcelona aconseguia una fira que competís amb SIMO, un certamen nascut el 1961 com a fira de mobiliari d’oficina i que tingué l’època daurada justament fins a l’arribada del World Mobile Congress a Barcelona. SIMO, fortament apeixada pel govern espanyol com a part del pla per a fer créixer la fira de Madrid, Ifema, a partir de l’arribada del Mobile a Barcelona va passar a ser una fira marginal, avui reconvertida en fira d’ensenyament i tecnologia, gairebé sense projecció internacional. Ifema va pagar molt car el menysteniment del Mobile.

Una obsessió de Madrid
Aquell error i l’indubtable èxit del Mobile ha fet que per a Madrid hagi esdevingut una obsessió arrabassar-lo a Barcelona, i s’hi val qualsevol excusa. Enguany ha estat la situació política, però l’any passat la vaga de metro i autobusos va fer que la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes (PP), ja en demanés públicament el trasllat cap a Madrid.

No era pas la primera vegada que s’hi referia, però les declaracions de l’any passat van ser especialment agressives. Cifuentes va arribar a afirmar que Madrid tenia un personal més qualificat que no el de Barcelona. El govern espanyol s’hi va apuntar discretament i, segons algunes fonts, va temptejar els organitzadors del Mobile. Ara, la resposta no va ser la que s’esperaven. Per una banda, els van recordar que el Mobile s’havia consolidat a Barcelona fins el 2023 i per una altra es va deixar entendre que si abandonava Barcelona seria per a anar a una altra part d’Europa i no pas a Madrid. Ciutats com ara París, Milà i Londres poden tenir, segons rumors que circulen de fa anys, alguna possibilitat de disputar a Barcelona l’organització de l’esdeveniment, però no pas Madrid, que al cap i a la fi va menystenir el primer Mobile i ja va deixar passar l’oportunitat.

Malgrat això, Ifema, la institució de la fira de Madrid, va estudiar també l’any passat de denunciar davant les autoritats de la competència de la Unió Europea l’organització del Mobile World Congress a Barcelona, adduint que les subvencions de l’ajuntament de la ciutat i la Generalitat es podien interpretar com un suport deslleial a Fira de Barcelona. Però Fira de Barcelona va recordar que les subvencions no van al congrés sinó que van a la Mobile World Capital, que té la seu a Barcelona i desenvolupa activitats tot l’any.