L’any més polèmic del Mobile World Congress de Barcelona?

Com cada any per aquestes dates, comença un nou Mobile World Congress (MWC), un dels grans esdeveniments internacionals que es fan a Barcelona. El d’enguany comença demà, dia 26 de febrer, i s’acabarà dijous, dia 29. Els organitzadors esperen d’arribar als 95.000 visitants, xifra que supera els 88.500 de l’any passat, però lluny encarà dels 109.000 del 2019. El congrés s’ha anat recuperant any rere any de l’impacte de la pandèmia, i enguany ha anunciat que han tornat totes les grans marques que havien faltat els anys després de la covid. Aquesta vegada no s’esperen grans revolucions tecnològiques, però tindran una importància especial la intel·ligència artificial, la realitat virtual i la connectivitat. Tanmateix, el MWC és molt més que un congrés per a la ciutat. Cada any el sector del taxi l’aprofita per pressionar els partits polítics i obtenir millores laborals. I es repeteixen, com més va amb més intensitat, les denúncies sobre els impactes a la salut mental, especialment dels joves, dels dispositius mòbils. També, les crítiques al model econòmic que representen esdeveniments com aquest per a la ciutat.

Les dades del MWC

En paral·lel del Mobile World Congress 2024, i tal com s’ha fet aquests darrers deu anys, es farà el 4YFN, adreçat a empreses emergents. Com és costum, tots dos esdeveniments es fan al recinte de la Fira Barcelona de la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat i la millor manera d’arribar-hi és amb transport públic. Els participants, de fet, tenen un abonament gratuït que inclou un desplaçament a l’aeroport, i que va amb el preu de l’entrada, que costa entre 879 euros i 4.899. Per atansar-nos-hi, si optem pel metro, haurem de baixar a les parades Fira i Europa Fira de la L9 Sud o Foc de la L10 Sud. Si preferim el bus, ens serviran les línies H12, V1, 46, 65 i 79. TMB reforçarà els serveis de metro i bus. A més, habilitarà un servei especial de bus llançadora de 8.00 a 20.00 entre la plaça d’Espanya i el recinte firal, amb tots els vehicles 100% elèctrics. Per als qui facin servir FGC, caldrà baixar a les estacions d’Europa Fira de la línia L8.

Enguany, a més dels 95.000 visitants, hi haurà 2.400 expositors provinents de 200 països. Un 60% dels expositors seran de sectors aliens a la telefonia mòbil i el purament tecnològic, com ara la salut, el transport i les finances. El MWC es reorienta cap a un congrés generalista, en com la tecnologia pot ser aprofitat per tothom. El d’enguany es pot considerar que torna a la normalitat absoluta, després de l’impacte de la pandèmia, i recupera totes les grans empreses del sector, com ara Google, IBM, Samsung i Huawei, que havien refusat de participar-hi aquests anys passats. Com a novetat, per primera vegada participarà en el MWC l’empresa estatal xinesa China Telecom, el segon operador de telefonia d’aquell país, que demostra com les companyies xineses com més va més importància prenen a escala internacional.

Una altra de les mostres que el MWC ha tornat a la normalitat pre-pandèmica és que l’aeroport de Barcelona supera d’un 2% els vols i viatgers del 2019, amb 8.470 aterratges i 1,5 milions de places, segons Aena. L’organització del congrés no ha facilitat dades sobre l’impacte econòmic a la ciutat d’enguany, tal com sí que les havia donades aquests anys passats. Així, el 2023 l’impacte es va calcular que era d’uns 350 milions i 7.400 llocs de feina temporal. Tanmateix, la patronal de bars, restaurants i discoteques ha estimat que facturaran al voltant de 105 milions d’euros durant les dates del MWC, uns 300 euros per participant i dia.

Protestes del sector del taxi i crítiques al MWC

Com cada any darrerament, el sector del taxi ha aprofitat el MWC per a la seva lluita contra les companyies de VTC (vehicle de transport amb conductor). Van amenaçar de fer mobilitzacions durant el congrés si s’aprovaven 1.337 noves llicències per a les empreses Cabify, Uber i Bolt, que ja en tenen un miler a la ciutat i a les quals aviat caldrà afegir-ne 600 més. El nus del problema és la liberalització del sector promogut per la UE i el fet que els taxistes de la ciutat han hagut de pagar un preu elevat per una llicència de taxi que, ara, amb llicències VTC, molt més barates i adjudicades a multinacionals amb seu a Madrid, perdrien el valor i els representaria una pèrdua d’ingressos per la nova competència.

Els tribunals han donat la raó als VTC unes quantes vegades i ací caldria emmarcar els acords recents a favor del català amb el sector. Ja que no poden aturar l’avanç dels VTC directament als tribunals, els taxistes han proposat que s’apugi el nivell de català exigit, de l’actual B1 al B2. És a dir, d’un nivell molt bàsic –i en què ara denuncien un frau generalitzat en l’adjudicació, amb falsificació de certificats– a un nivell intermedi que hauria de permetre que un client catalanoparlant pugui obtenir una atenció oral en la seva llengua. Amb unes companyies VTC amb seu a Madrid que recorren a conductors immigrants, generalment, el català esdevé una eina de filtratge en favor dels taxistes locals. ERC, Junts, el PSC i la CUP s’hi han mostrat a favor, però les forces parlamentàries condicionen l’acord a l’aprovació del pressupost de la Generalitat. Segons el sector del taxi, si s’aprova, deixarà els vehicles VTC sense conductors. Amb l’acord assolit, el sector diu que treballarà al 200% al Mobile World Congress i desconvocarà qualsevol acció de protesta.

Els VTC, per la seva banda, han rebutjat l’exigència del nivell B2 de català i l’han qualificada de discriminatòria, d’un pedaç normatiu innecessari i de no tenir gens de lògica. Argumenten que el 95% dels seus clients són internacionals, als quals s’adrecen en anglès. Aquest fet seria una mostra més de les crítiques, com més va més intenses, cap a un model econòmic que vol beneficiar-se de Barcelona, però vol viure al marge de la societat barcelonina i catalana. Societat que en pateix les conseqüències negatives, com ara la gentrificació, amb preus desorbitats de l’habitatge i el tancament de botigues tradicionals adreçades a la població local substituïdes per establiments orientats als turistes. El Mobile World Congress es fa d’ençà del 2006 a la capital de Catalunya, però el màxim responsable del congrés, John Hoffman, ha admès que no sap ni un mot de català, després de tenir contacte amb la ciutat durant gairebé vint anys.

Dins aquests moviments de protesta, cal situar-hi el Mobile Social Congress, que es fa en paral·lel del MWC d’ençà de fa nou anys. Promogut per sectors anticapitalistes i internacionalistes, critiquen el sector, de l’impacte de la mineria en la fabricació dels dispositius mòbils al volum d’escombraries que origina, passant per l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació a la salut mental, especialment entre els més joves. Precisament aquest darrer punt, i més enllà d’ideologies polítiques, és un aspecte que com més va més preocupa els professionals sanitaris de tot el món, després d’haver detectat una disminució de l’autoestima i la satisfacció amb la vida dels adolescents, incapacitat de concentrar-se, addicció al mòbil, desordres alimentaris i un augment del ciberassetjament. Com més va més veus demanen una regulació del sector tecnològic, que fins ara ha operat amb impunitat i no s’ha fet responsable dels efectes negatius dels seus productes i serveis.

Polèmiques polítiques sobre el congrés

En l’àmbit polític de la ciutat, aquests dies s’han fet dos pronunciaments significatius sobre el MWC. Per una banda, el plenari municipal de Barcelona ha declarat un problema de salut pública l’abús de les xarxes socials pels menors d’edats. Una proposta del PSC que d’entrada parlava de “l’ús de les xarxes socials”, però que quan es va transaccionar amb Trias per Barcelona, ERC i els comuns, es va deixar en “abús de les xarxes socials”, un matís important. L’altre ha estat la polèmica crida al boicot a Israel de l’ex-batllessa. Colau va qualificar d’immoral que el MWC convidés i cedís un pavelló a Israel –que cal dir que té un sector tecnològic important– i va demanar al batlle de Barcelona que condemnés el genocidi a Gaza i no participés en la salutació oficial a Israel. Collboni s’ha limitat a respondre que no participaria en cap boicot i seguiria el programa previst del MWC.

En aquest context de crítiques creixents a la ciutat, John Hoffman va dir en una entrevista a La Vanguardia el desembre passat que esperava que el congrés restés per sempre a Barcelona –actualment té contracte fins el 2030. Però va amenaçar que no es donés per fet i que el Mobile se n’aniria de la capital de Catalunya si les coses es deterioraven o no podien fer-lo “d’una manera raonable”. “No és cap amenaça, és solament una manera de fer negocis”, va dir. Per Hoffman, perquè el MWC romangui a la ciutat s’han de garantir bones connexions de transport, bons hotels, una ciutat neta, segura i acollidora amb la gent de tot el món. De moment, ha aconseguit de les institucions una ampliació de la Fira Barcelona de la Gran Via, prevista per al 2027, que permetrà d’expandir encara més el MWC.

Per contrarestar les crítiques locals, Hoffman ha participat en un acte de l’Ajuntament de Barcelona en favor del talent jove de la ciutat i hi ha dit: “La tecnologia no té a veure amb la maquinària, el programari o els materials nous. Té a veure amb les persones i les seves habilitats.” També ha recordat que al voltant del Mobile s’havia desenvolupat un sector tecnològic a la ciutat, inexistent abans de l’arribada del congrés a Barcelona. L’organització del MWC també ha demanat un ús responsable de l’aigua en l’actual context de sequera greu, amb un sector hoteler que té un consum per persona notablement superior al dels ciutadans de Barcelona.

Les grans qüestions del MWC

En l’àmbit estrictament tecnològic, el lema d’enguany és “El futur, primer” i s’articula en sis grans àrees. La primera és el 5G i més enllà. Havia de ser una gran revolució i ha esdevingut una millora progressiva, a mesura que els mòbils van incorporant aquesta tecnologia i n’augmenta la velocitat. El sector espera que al final d’any s’hagi arribat a 1.900 connexions de 5G, assolint els 5.900 milions al final de 2027. El volum de negoci dels serveis 5G s’estima que superarà els 2 bilions de dòlars a escala mundial el 2030. La velocitat de connexió dels mòbils amb 5G és una de les grans decepcions dels usuaris, que no han notat la millora espectacular promesa. El sector es defensa amb l’argument que els mòbils arribaran aviat a velocitats de descàrrega mitjanes d’uns 90 MB/s, unes vint vegades més que no amb el 4G, i destaca que vora el 60% de les empreses planifiquen d’invertir en 5G aviat.

El 5G és la base per a la següent àrea temàtica, la connexió de tot. El sector espera que d’ací a dos anys hi hagi 15.000 milions de dispositius connectats a la xarxa. Per assolir-ho, defensa l’expansió de la tecnologia d’accés fix sense fils (FWA, fixed wireless access). Els usuaris i negocis, en compte d’haver de tenir fibra òptica, es connectarien per ones de ràdio amb 5G a estacions –aquestes sí, connectades a la fibra òptica– estratègicament distribuïdes per donar serveis en àrees urbanes i suburbanes. D’aquesta manera, s’amplia el radi d’acció de la infrastructura de fibra òptica disponible o evitar d’ampliar-la, que en àrees poc poblades o remotes pot resultar prohibitiu. El volum de negoci de l’FWA es calcula que serà de 89.000 milions de dòlars el 2027.

Però si hi ha una qüestió que plana sobre el congrés és la intel·ligència artificial, que recull l’àrea temàtica d’humanitzar la IA. La intel·ligència artificial generativa, és a dir, la que genera text, imatges, vídeo i més menes de dades mitjançant models generatius, és en boca de tothom, sovint amb molta preocupació pel mal ús que se’n fa. El sector n’és conscient i vol humanitzar-la i desenvolupar-ne mecanismes de governança i control. Fer una crida a la responsabilitat de les empreses i a evitar biaixos i riscs. Es calcula que el volum de negoci de la intel·ligència artificial assolirà mundialment els 16 bilions de dòlars el 2030. Segons el sector, el 30% de les empreses creuen que la IA generativa augmentarà la productivitat i l’eficiència dels treballadors, i el 70% creu que aquests tres anys vinents canviarà significativament la manera de crear valor de les companyies.

Una altra de les àrees temàtiques és dedicada a la indústria 4.0. De com la transformació digital pot beneficiar les empreses, amb un volum de negoci que s’espera que arribarà als 770.000 milions el 2026. La robotització de les fàbriques, tecnologies sostenibles i els vehicles connectats a internet són un objectiu prioritari per al sector. Finalment, hi ha una àrea temàtica dedicada a les possibles disrupcions tecnològiques que hi pugui haver aquests anys vinents i que facin canviar del tot el sector. La intel·ligència artificial aplicada als dispositius, passant del big data a l’small data, l’eclosió de dispositius de realitat virtual/augmentada, com ara les ulleres d’Apple, la tecnologia de cadena de blocs i l’abaratiment de l’electricitat amb l’expansió de les renovables són àrees que el sector també segueix amb interès.