Les grans qüestions del MWC: del 5G a les criptomonedes i la intel·ligència artificial

El Mobile World Congress (MWC) torna a Barcelona a les dates típiques, entre el 28 de febrer i el 3 de març. La darrera vegada que es va fer amb normalitat va ser el 2019; el 2020 es va cancel·lar. L’any passat es va fer a l’estiu per contrarestar les mesures contra la pandèmia, i en un format molt reduït ateses les circumstàncies. El congrés d’enguany es formula com el començament de la tornada a la normalitat, tot i que encara lluny d’assolir-la. Sense anar més lluny, una altra de les fires tecnològiques més conegudes mundialment, el CES de Las Vegas (Nevada, EUA), feta a principi d’any, va haver de ser un dia més curta per les baixes causades per l’onada de l’òmicron. Els organitzadors del MWC esperen la meitat dels visitants que no el 2019. Malgrat això, pocs dies abans no comenci, les reserves d’habitacions són deu vegades més grans que no l’any passat, segons el gremi d’hotelers de Barcelona. S’esperen entre 40.000 i 60.000 visitants, amb un impacte econòmic d’uns 240 milions d’euros. Tot seguit us donen tots els detalls d’un dels esdeveniments més importants de la ciutat, com també els principals temes que s’hi tractaran.

Les dades del Mobile Word Congress 2022

John Hoffman, el conseller delegat del GSMA, l’entitat responsable de l’esdeveniment que agrupa més d’un miler d’empreses d’arreu del món del sector de les telecomunicacions, ha dit unes quantes vegades que vol que el MWC d’enguany recuperi la presencialitat total. Desig que comparteixen les autoritats municipals. Hoffman ha refermat la seva predilecció per la ciutat: “Barcelona és la casa del MWC”, enfront dels rumors cíclics que pugui canviar de seu –assegurada fins el 2024, pel cap baix. En qualsevol cas, les xifres de participació mostren que es recupera: si el 2021 s’hi van reunir 20.000 visitants presencials –100.000 en línia–, enguany se n’esperen entre 40.000 i 60.000. Una recuperació molt notable, tot i que encara lluny dels 109.000 que s’hi van aplegar el 2019. Els organitzadors calculen que l’impacte econòmic del MWC a la ciutat serà de 240 milions.

El congrés es farà, així com els altres anys, a la Fira Barcelona de la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, durant quatre dies, del dilluns 28 de febrer al dijous 3 de març. Ocuparà 7 pavellons, amb 1.500 expositors, que interactuaran amb visitants de 150 països. Hi intervindran 1.000 ponents, el 95% dels quals presencialment. Els organitzadors i l’ajuntament recomanen d’anar-hi amb transport públic. Ja sigui en metro (L1, L3, L5, L9 Sud o L10 Sud), Ferrocarrils de la Generalitat (L8, S3, S4, S8, S9, R5, R50, R6 o R60) o bus (H12, V1, 46, 65 i 79). També hi haurà un bus llançadora que connectarà la plaça d’Espanya de Barcelona amb la fira. Els treballadors del transport públic tornaran a aprofitar el MWC per reclamar millores a les condicions laborals, amb dues protestes. Per una banda, el sindicat espanyol SEMAF ha convocat una vaga dels Ferrocarrils de la Generalitat durant cada dia del congrés, amb afectacions entre les 5.00 i les 10.00, i entre les 15.00 i les 20.00, amb uns serveis mínims del 85%. Per una altra banda, el sindicat UGT ha convocat aturades parcials als busos de TMB durant tot el congrés per reclamar el pagament de 25 milions d’euros que la companyia deixà de pagar als treballadors. Els horaris afectats són de 8.30 a10.30, de 16.30 a 18.30 i de 22.00 a 00.00.

Tornant al congrés, les entrades es poden comprar a la web del MWC, amb un preu mínim de 699€ i un de màxim de 4.195€. Tot i el desig de recuperar-ne la normalitat, l’esdeveniment encara anirà marcat per les mesures contra la covid. L’organització disposarà del telèfon i correu electrònic de contacte dels assistents per a rastrejar els contactes si hi ha algun positiu. Caldrà mostrar un certificat amb la vaccinació completa, un certificat d’haver passat la malaltia o una prova negativa. Aquesta prova tindrà una validesa de 72 hores. L’organització no en farà cap –ni d’antígens, ni PCR–, al contrari que el 2021. Les acreditacions seran completament digitals, sense contacte físic. Tots els assistents hauran de dur màscara FFP2 per poder accedir a les instal·lacions –les de tela i quirúrgiques són prohibides específicament–, excepte els que puguin justificar de no dur-ne per motius mèdics.

Les grans qüestions del MWC del 2022: connectivitat 5G, la internet de tot i el núvol

No hi ha hagut grans anuncis de novetats per a enguany; el sector és marcat per la crisi econòmica i logística derivada de la pandèmia. Per una banda, Sony, Lenovo i Motorola en seran els grans absents, però el MWC comptarà amb les principals empreses del sector: Samsung, Google, Amazon, Microsoft, Nokia, HTC, Facebook, Twitter, Qualcomm, BT i Orange, entre més participants. També hi serà el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que explicarà les innovacions que ha fet el club recentment, com ara el referèndum telemàtic sobre l’Espai Barça, el Barça Studios i el Barça Innovation Hub. A més, cal tenir en compte que els clubs esportius d’arreu del món comencen a tenir molt d’interès en els eSports, les competicions de jocs d’ordinador que arriben a aplegar audiències milionàries arreu del món. Tanmateix, el MWC del 2022 s’articularà a partir de diversos grans temes, sota la idea general de la connectivitat desfermada (connectivity unleashed).

La primera gran matèria és la connectivitat 5G, que és la gran innovació del sector. S’espera que el 2025 les xarxes 5G cobreixin un terç de la població mundial. Això vol dir que tindrem una connexió amb velocitats equivalents a l’actual fibra òptica, gràcies a les xarxes mòbils. Amb menys consum energètic als dispositius i admetent densitats més elevades a les zones amb molta població. Això voldrà dir que en les grans aglomeracions no perdrem la connexió, tal com passa fins ara amb el 4G. El fet més destacable per als usuaris, a més de la velocitat més gran del 5G, serà l’arribada de nous serveis associats a una banda ampla disponible en tot moment, que farà créixer les possibilitats dels nostres dispositius. Com ara fer-los servir pel control de la salut –com ara amb els rellotges intel·ligents–, i els vehicles. En l’àmbit empresarial, l’aviació i el sector manufacturer seran dos dels més beneficiats per una connectivitat superior. Es pot fer realitat operar robots de milers de quilòmetres de distància estant, els cotxes estaran connectats tothora a internet, i les empreses tindran un control més profund de les xarxes logístiques. Tanmateix, no oblidem que al 5G li han sorgit competidors, com ara Starlink i Helium. Les empreses tecnològiques no s’aturaran i ja han començat a pensar en la transició del 5G al 6G, la següent generació de connexions mòbils. Es comença a definir i pot ser una resposta als nous competidors que hem vist i les noves tendències del sector. A més d’una velocitat més gran, el 6G haurà de tenir en compte la internet de les coses, la realitat augmentada, la cadena de blocs i el web3, i un model més descentralitzat inspirat en les criptomonedes, fins i tot en la gestió de l’espectre radioelèctric que fa servir.

El MWC 2022 també parlarà de la internet de tot (IoE, per les sigles en anglès d’Internet of Everything), un concepte que vol donar una visió més àmplia que la internet de les coses (IoT, Internet of Things). Recordem que l’IoT fa referència a tots els dispositius connectats a internet més enllà dels ordinadors o mòbils estrictament. De petits sensors, al cotxe, moto, nevera, llums o torradores. La internet de tot vol ser el següent pas evolutiu del món connectat. Amb 40.000 milions de dispositius connectats, la nova proposta de l’IoE vol transformar els espais físics –mitjançant realitat augmentada i nous dispositius, com ara ulleres– perquè puguin ser personalitzables fàcilment. Casa nostra, l’oficina, les fàbriques, els drons, els dispositius i els espais públics formaran part d’aquesta nova evolució. Amb milers de milions de dispositius connectats a internet en tot moment, l’IoE farà ús a bastament de la computació distribuïda (edge computing) i el núvol, malgrat que l’emmagatzematge de les dades serà més a prop de les fonts. Les ciutats es faran més intel·ligents i hi podran interactuar tots els elements que hi participen. Semàfors que podran regular la freqüència segons el trànsit per fer-lo més fluid i reduir la contaminació. Mostrar als conductors camins alternatius per a disminuir el soroll del trànsit o la contaminació. Repartiment de mercaderies amb vehicles autònoms que es comuniquin amb els que els envolten. O busos i taxis sense conductor, o operats remotament en una oficina. Són solament algunes de les noves opcions que poden esdevenir-se amb una connectivitat total.

El núvol serà precisament un altre dels grans temes. Tot i que existeix de fa molt de temps, amb la pandèmia el seu ús s’ha accelerat molt. La feina en remot forçada pels confinaments ha mostrat la utilitat i necessitat de serveis al núvol. En l’àmbit personal, els grans beneficiats han estat serveis com ara la televisió per internet (Netflix, HBO, FilminCat), serveis de mobilitat a través d’aplicacions (Uber i serveis sharing), plataformes de menjar a domicili (Glovo, entre més operadors) i supermercats per internet que en pocs minuts en duen la compra a casa (Getir, etc.). No tan sols es continuaran migrant serveis de les empreses i cases al núvol, sinó que també s’integrarà amb la computació distribuïda (edge computing), tal com hem vist, i amb les connexions d’internet per ràdio amb el desenvolupament de la nova especificació OpenRAN.

Inspirar-se en el món de les criptomonedes, intel·ligència artificial i reflexió sobre el futur tecnològic

El sector financer per internet és dels més importants econòmicament parlant. El MWC del 2022 inclourà el món de les tecnofinances (FinTech) com un dels grans eixos temàtics. Especialment amb el boom de les criptomonedes, els NFT, o l’aplicació de la tecnologia de cadena de blocs a uns altres àmbits, com ara les finances descentralitzades. Dins d’aquesta categoria, el congrés tecnològic hi encabirà un dels fenòmens de moda, el metavers, per les seves implicacions econòmiques –venda de serveis, comercialització de NFT, ús de criptomonedes… Tots i els dubtes i polèmiques associats al món cripto, la indústria veu la necessitat d’innovar en els sistemes de pagament electrònic i desenvolupar tecnologies que millorin la seguretat i garanteixin la identitat personal per evitar operacions fraudulentes i robatoris.

La intel·ligència artificial serà un dels altres grans temes que es tractaran a Barcelona. Fa molt de temps que se’n parla, i el MWC es farà ressò dels darrers avenços. S’espera que sigui una de les tecnologies clau per a la quarta revolució industrial o indústria 4.0. L’automatització de processos i dispositius com més va més intel·ligents que comencin a prendre decisions per si mateixos –com ara els robots que fan repartiment autònomament, o els taxis sense conductor– seran com més va més presents a les empreses, que podran trobar més fàcilment les ineficiències dels seus processos productius o reduir el consum energètic. Les xarxes també van guanyant en intel·ligència, i al congrés també es parlarà de la computació quàntica i la robòtica. Són tecnologies que poden tenir un impacte molt negatiu en l’àmbit laboral perquè poden deixar a milions de treballadors sense feina. És per això que dins d’aquesta temàtica, el MWC vol tractar-les de la perspectiva de l’ètica. També en relació amb l’ús de les dades personals, ara que els governs posen cada vegada legislació més restrictiva per protegir els consumidors de l’ús que en fan les companyies privades.

Finalment, el MWC d’enguany tindrà una perspectiva més general per a reflexionar sobre l’horitzó tecnològic. Més enllà dels interessos industrials i l’àmbit empresarial i professional, la tecnologia evoluciona ràpidament en àmbits que afecten la nostra vida quotidiana. La sanitat, els vehicles que fem servir per moure’ns, els mòbils o els drons van incorporant de pressa totes les tecnologies que hem vist fins ara. Tecnologies que han de servir per a millorar la nostra vida i casa nostra, el funcionament de les ciutats i ajudar en la lluita contra el canvi climàtic. El sector haurà d’analitzar cap a on ens duu la transformació digital i si ajuda a reduir les desigualtats, millorar el respecte a la diversitat humana, si ajuda la creativitat humana i permet d’augmentar les innovacions. Els països en desenvolupament tindran més facilitats per a accedir a les eines del primer món? Podrem treballar i estudiar a les àrees rurals tal com es fa a les grans ciutats?

Respecte de l’electrònica de consum, als dispositius en si, no s’hi esperen grans novetats. El sector està centrat a millorar les pantalles plegables dels mòbils d’alta gamma, una opció que no acaba de tenir èxit entre els consumidors. Respecte de les fotografies, no està tan interessat a oferir més megapíxels de resolució com a millorar la qualitat de les imatges aplicant-hi intel·ligència artificial per a tractar-les. No ens haurem de preocupar: farem la fotografia i el mòbil s’encarregarà de prendre les decisions per obtenir un resultat immillorable. Les bateries també seran una qüestió important. Per alleugerir la feixuguesa de carregar els mòbils contínuament, s’esperen bateries de més llarga durada i, en paral·lel, una càrrega més ràpida.

Caldrà veure com evolucionen les tarifes i els preus dels dispositius. Previsiblement, s’ha d’avançar cap a models de tarifes planes de debò, sense limitacions de gigues i compartides entre tots els dispositius. També caldrà estar atents a com el sector de les grans multinacionals s’adapta a la disrupció del món de les criptomonedes, en una batalla fonamentalment ideològica: el control de la tecnologia per part dels individus enfront de les grans corporacions i governs.