Ara fa dos anys, Albert Beltran i Carlos Fontclara, van ser conscients que estaven enganxats al telèfon mòbil. De manera que van intentar de desenganxar-se del mòbil eliminant aplicacions addictives, però es van adonar que no era una fórmula efectiva perquè les tornaven a instal·lar. Van optar per solucions més radicals, com ara límits en el temps d’ús, però es podien esquivar fàcilment, i, finalment, van decidir de comprar un mòbil antic, que oferia opcions molt limitades. “Vam durar dos dies”, diu Beltran.

Amb aquest sistema trobaven a faltar les aplicacions que facilitaven el dia a dia, fos per a accedir a gestions bancàries, mapes per a arribar a llocs o per a poder demanar hora en alguns serveis. Al final, en el món actual, es converteixen en necessàries. Arran d’aquesta experiència, i a tan sols vint-i-tres anys, van dissenyar un dispositiu que ofereix funcionalitat per a poder fer gestions del dia a dia, però bloca el contingut que es considera addictiu. “El que volíem era no sacrificar res del dia a dia, però sí desenganxar-nos del component addictiu, de les aplicacions que no aporten valor”, assegura Beltran.

Així va néixer Balance Phone, un mòbil que elimina contingut addictiu i promet recuperar tres hores el dia. Aquest dispositiu té un sistema que bloca l’accés a xarxes socials, jocs, apostes, pornografia i plataformes de vídeos en línia. Té una interfície simple i avorrida, en el bon sentit de la paraula, perquè l’usuari accedeixi solament al contingut que cerca, sense distraccions.

Originalment, la proposta era dirigida a tots els usuaris de telèfons mòbils, però, una vegada en funcionament, van veure que tenia una bona acollida especial entre els pares, preocupats per l’accés dels seus fills a contingut addictiu. Ara per ara, la majoria d’usuaris de Balance Phone són infants entre nou anys i setze. En ple debat sobre quin ha de ser l’abordatge dels telèfons mòbils en infants i adolescents, la proposta proposa un punt intermedi entre els dispositius antics, que pràcticament tan sols serveixen per a fer trucades, i els telèfons intel·ligents, en què sovint hi ha continguts considerats addictius.

Recuperar tres hores el dia

Al començament, van desenvolupar una aplicació que permetia que un telèfon Android es convertís en un Balance Phone. Llançada el mes de març passat, l’aplicació va tenir quinze mil descàrregues, però van veure que solament funcionava en usuaris amb molta força de voluntat per a desconnectar-se del contingut addictiu perquè era fàcil de suprimir i tornar a tenir un telèfon intel·ligent convencional.

“Vam veure que el que havíem de fer perquè fos eficaç era ficar-nos al sistema i fer que la decisió fos irreversible”, explica Beltran. I així fa poc han deixat l’aplicació enrere i, de bracet de Samsung, han optat per oferir els mòbils amb el sistema incorporat i fer irreversible la decisió de desconnectar-se del contingut addictiu. El temps mitjà d’ús del Balance Phone és d’una hora i disset minuts diaris, per tant, la iniciativa promet a l’usuari de recuperar tres hores el dia. Segons dades d’UNICEF, el 31,6% dels adolescents passa més de cinc hores diàries connectat a internet i la xifra augmenta al 49,6% el cap de setmana.

Ara, Beltran avisa que, per a canviar la relació amb el mòbil, ho ha de voler l’usuari mateix. “Sempre diem que no és un producte per a les masses, sinó per a la gent que té un problema d’addicció, n’és conscient, i vol canviar-ho”, diu.

“Si un nen no necessita un mòbil, no se n’hi ha de comprar un”

En ple debat sobre l’ús dels mòbils per part d’infants i adolescents, Beltran considera que no se’ls n’ha de proporcionar cap si no ho necessiten. “Sempre diem que si un nen no necessita un mòbil, no se n’hi ha de comprar un”, diu. Però remarca que hi ha casos en què, per exemple, un infant o adolescent ha de tornar sol de l’escola o vol formar part d’un grup de classe i, aleshores, n’ha de poder tenir un de respectuós.

En aquesta línia, l’expert en addiccions de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) Jan Ivern explica que cal trobar un equilibri en l’ús de mòbils perquè considera important que els infants i adolescents no siguin exclosos del grup. “Hi ha pares que es volen resistir a aquesta inèrcia, però alhora es troben que els fills se senten exclosos perquè no participen en certes dinàmiques socials”, indica, i subratlla que el cervell dels infants no està preparat per a processar contingut addictiu. “Donar-los un mòbil és no tenir una supervisió continuada”, diu.

Per Ivern, la prohibició del mòbil a les escoles és una bona mesura perquè obliga els infants i adolescents a tenir una socialització real i a desenvolupar habilitats socials. “Evidentment, un cop arriben a casa, tenen accés al mòbil, però és una realitat que ja teníem abans. No hi perdem res, al contrari, hi guanyem bastant”, diu. A més, explica que, en un context grupal, si algú mira el mòbil es produeix un efecte dominó i la resta de gent també l’agafa.

Una altra opció per a reduir l’addicció a un contingut determinat és la regulació, però Ivern considera que és bastant utòpic. “Fa molt de temps que és sobre la taula, però a la pràctica es tradueix en poques regulacions efectives”, afirma, i subratlla que, al final, la regulació és en mans de les empreses: “L’addicció es promou perquè es tradueix en monetització i per això no els interessa reduir-la.”

Contra els maldecaps que alerta que pot causar en els adolescents deixar-los sense mòbils, especialment en l’àmbit social, perquè es poden sentir exclosos del grup, opta per dispositius menys addictius com a alternativa.

Reticència entre els adults

Si bé la majoria dels usuaris de Balance Phone són infants i adolescents que tenen aquest dispositiu per voluntat dels pares, el projecte no era enfocat a ells quan els seus fundadors el van idear. El van llançar amb la intenció d’arribar a adults que volien desconnectar i minimalistes digitals. Tanmateix, la iniciativa va tenir una acollida especial entre els pares que cercaven un primer telèfon mòbil per als fills que els allunyés del contingut perjudicial i perillós, segons que explica Beltran.

Entre els adults, la iniciativa no ha acabat de consolidar-se, però Beltran diu que aquest darrer any ha estat un punt d’inflexió en la consciència de la societat sobre el consum de tecnologia: “Hi ha hagut un canvi brutal. De la mateixa manera que ara veiem molt malament que un nen de dotze anys fumi, crec que d’aquí a deu anys veurem igual de malament que un infant de dotze anys sigui a TikTok.”