03.12.2019 - 20:04
Els plans per ampliar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) comencen a ser una realitat. En una reunió del patronat feta avui a la tarda, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’estat espanyol han donat llum verda perquè l’equipament pugui expandir-se en el termini de dos anys al pavelló Victòria Eugènia, que es convertirà en una nova sala d’exposicions temporals de 2.500 metres quadrats.
El Departament de Cultura s’ha compromès aportar una partida de 2,5 milions d’euros –supeditats a l’aprovació dels nous pressupostos de la Generalitat- per a acondicionar l’espai. La primera mostra temporal que acolliria el nou pavelló es dedicarà a Gaudí, gràcies a la col·laboració de l’equipament amb el Museu d’Orsay i la Fundació la Caixa.
El patronat del MNAC va aprovar fa uns mesos els plans d’ampliació del museu i el mateix director, Pepe Serra, va expressar el juliol passat la intenció que l’expansió completa fos una realitat en un horitzó teòric del 2029. Ara, les institucions públiques que conformen el consorci han aprovat la primera fase del projecte.
El consistori barceloní -que ja havia fet una primera adequació d’uns sis metres quadrats a l’espai- ha cedit el pavelló al MNAC per al seu ús, materialitzant una de les reclamacions històriques de l’equipament cultural. Paral·lelament, el Departament de Cultura ha confirma a la reunió del patronat que destinarà 2,5 milions per a les obres, condicionats a l’aprovació dels nous pressupostos de l’executiu català. La inversió es començarà a executar l’any 2020.
L’aportació del govern es destinarà a l’adequació de les instal·lacions amb l’objectiu d’apropar a la ciutat un equipament situat al cim de la muntanya de Montjuïc i dotar-lo de més espai per ampliar el seu relat a l’art de postguerra i segona avantguarda a Catalunya. L’expansió, ha recordat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, contribuirà a crear una nova centralitat cultural a Barcelona en una zona on també hi ha la Fundació Miró, el CaixaFòrum, el pavelló Mies van der Rohe i altres equipaments culturals.
En declaracions posteriors als mitjans, Vilallonga, ha destacat l’aposta per fer baixar el MNAC a la ciutat i connectar-lo amb Barcelona i altres equipaments, com a primera peça del pla estratègic.
En una línia similar s’ha expressat el comissionat de Cultura, Joan Subirats, que ha celebrat que el pavelló pugui ser utilitzat com a espai expositiu després de la inversió de 2,5 milions que també hi va fer l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys. ‘Amb la nova inversió, s’acostarà la col·lecció al públic’, ha precisat.
El patronat ha emplaçat el museu a treballar els mesos vinents conjuntament amb les administracions en la definició d’un possible pla de finançament publico-privat del projecte.
El MNAC la dècada vinent
El MNAC va detallar el juliol els cent cinquanta projectes i accions incloses a l’Estratègia i Pla d’Acció 2019-2022/2029. El full de ruta de l’equipament previst pels deu anys vinents inclou cinc grans línies d’actuació que van des d’un nou pla d’accessibilitat i nous programes públics per obrir l’equipament a col·lectius poc representats i a les famílies, fins a la proposta d’un nou model regulador que obri la governança del museu més enllà de les administracions públiques.
En el pla artístic, el MNAC abordarà la renovació de les presentacions de les col·leccions gòtica (2020) i del Romànic (2022), seguirà ampliant el projecte Art de postguerra i segona avantguarda i la seva col·lecció fotogràfica, i implementarà millores en l’accés ‘on line’ a la col·lecció. També es preveu una extensió del seu relat fins als anys 70, amb un centre d’estudis i recerca, una dimensió educativa més gran, més espai de reserves i nous espais per a les exposicions temporals.
Serra, a però, sempre ha posat l’accés en la necessitat d’ampliar l’extenció del museu i millorar l’entorn on s’ubica, una àrea de Montjuïc on considera que cal intervenir en il·luminació, accessos, transport públic, pàrquings o seguretat.
