El MNAC ingressa un conjunt d’obres personals d’Helios Gómez després d’una donació del fill de l’artista

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha anunciat avui que ingressava un conjunt d’Helios Gómez (1905, Sevilla – 1956, Barcelona) gràcies a una donació privada del fill de l’artista. Es tracta de sis olis, vint-i-set dibuixos i un llibre, tots procedents de la col·lecció personal que l’artista va conservar en el seu poder. Segons el museu, aquest és el conjunt mésimportant d’obres d’aquest artista.

Després de la seva entrada al MNAC, caldrà documentar i estudiar el conjunt, que incorpora obres de diversos registres artístics i diferents moments creatius. Les obres s’afegeixen a les tres pintures, també propietat del fill de l’artista, que ara han estat adquirides pel Museu Nacional, si bé ja hi eren en dipòsit: Evacuació, en dipòsit d’ençà del 2003, i Agre andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull), d’ençà del 2007.

Aquesta donació enriqueix extraordinàriament la col·lecció d’art de la guerra del 1936-1939, que és un referent de l’art del període i que ja compta amb un centenar d’obres d’una quarantena d’artistes exposades a les sales permanents del museu. Així i tot, el conjunt que ara ingressa incorpora també obres d’altres períodes, des dels anys 20 fins a la postguerra, concretament dels anys 40 i 50. Entre les obres ingressades es compten també pintures i dibuixos que remeten al món gitano, fins avui representat al museu per la seva pintura més icònica de l’artista, Evacuació.

L’artista

Helios Gómez va ser pintor, cartellista i poeta, i sobretot un destacat artista gràfic d’avantguarda. A Sevilla, va assistir a classes nocturnes de Belles Arts i va treballar com a pintor de ceràmiques, així com d’escenes religioses o publicitàries. Va viatjar per diverses ciutats europees, fos per raons d’exili polític o per causa de revolucions artístiques i socials. Finalment, es va establir a Barcelona, ciutat on va viure fins al final de la seva vida, i on va ser un dels referents de les lluites socials. Sempre es va definir com a gitano, anarquista i comunista antiestalinista, i va ser membre fundador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya l’any 1936.

Helios Gómez respon a la figura de soldat artista que durant la Guerra del 1936-1939 no només va lluitar –des del 19 de juliol del 1936— sinó que va continuar treballant com a artista i propagandista en el bàndol republicà. Helios Gómez és autor de la cèlebre Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, que va pintar durant els anys de captiveri (entre 1945 i 1954), i de la que darrerament s’han reprès les obres de recuperació.

El museu adquireix tres pintures ja dipositades pel fill de l’artista, Gabriel Gómez, i que s’exposen a les Sales d’Art Modern: Evacuació, Agre Andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull).

Evacuació, de l’any 1937, és una obra històrica de l’artista, en la qual presenta la població civil fugint d’un atac sobre la seva ciutat en un escenari gairebé apocalíptic. Com a la cèlebre Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, tots els protagonistes són persones de raça gitana. Pel que fa a Agre Andalús i Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull) són creacions de 1947-1948 on es combina una certa reivindicació social amb una mirada surrealista i onírica. Es tracta de creacions de postguerra, amb una orientació diferent, però on encara supura la ferida de la guerra i la persecució política. Helios Gómez va ser empresonat pel franquisme en diverses ocasions i fins poc abans de la seva mort.

Les pintures

Les sis pintures donades pertanyen a l’època tardana de l’artista, i han estat realitzades entre mitjans dels anys 40 i mitjans dels anys 50, poc abans de la seva mort. En aquestes creacions Helios Gómez apareix amb un llenguatge renovat, lluny del sintetisme gràfic i el recurs a la tinta que havia caracteritzat el seu període més icònic i popular, durant els anys 30, i molt especialment durant la guerra. Aquestes pintures tenen en comú visions oníriques que es podrien interpretar en clau personal, com és el cas de l’oli Desesperació, on el presoner protagonista és gitano. Possiblement, l’obra més rellevant d’aquest conjunt és Transfixió, en la qual domina un llenguatge surrealista que es filtrarà per moltes d’aquestes composicions tardanes de l’artista. En clau experimental, i molt diferent de les anteriors, l’obra Tauromàquia abstracta traça un camí cap a l’abstracció que l’artista no va seguir, ja que moriria molt poc després.

Dibuixos i un llibre

El conjunt inclou altres dibuixos a tinta i a llapis, amb referències polítiques i socials diverses, així com alguns de molt esbossats —aquests tots a llapis— que caldrà estudiar i documentar. També inclou un dibuix a tinta que representa l’incendi d’una impremta, es tracta d’un dibuix original per il·lustrar l’obra de Pedro Nenni 6 anys de guerra civil a Itàlia. Entre aquest conjunt de dibuixos en destaca també un de relacionat amb un altre oli del museu, Dolor aerotransportat (paracaigudes amb ull). Cal destacar també una sèrie de sis dibuixos amb iconografia del món gitano, que no responen a l’esperit reivindicatiu d’altres composicions, com que s’insereixen més aviat en un to estrictament documental (balls, escenes familiars, baralles…), i sempre dintre d’un notable registre cromàtic. Finalment, cal destacar la donació d’un exemplar numerat de la segona edició del mític llibre Viva Octubre!, il·lustrat per Helios Gómez.